Un 26 d’agost de 2018, als meus 22 anys, sense experiència i acabat de sortir de la carrera, em vaig veure en una cabina del Camp d’Esports explicant un Lleida Esportiu – Villarreal B. El primer gol que vaig cantar (aquest no s’oblida mai) el va fer Moussa Bandeh i el Lleida va guanyar 2 a 1 al filial groguet. Vuit anys després, tanco una etapa. Amb la mà (un punt tremolosa pels nervis) al cor, no puc fer altra cosa que estar eternament agraït a l’oportunitat que Ua1 Lleida Ràdio em va donar en el seu moment i, mesos després, el gener del 2019, la confiança per agafar les regnes del ‘Temps Afegit’, un programa esportiu tres dies a la setmana que no ha parat de créixer. &nbsp;I aquí és on entren ells. Noms de la ciutat i del territori lleidatà que per A o per B van entrar a formar part del ‘Temps Afegit’ com a col·laboradors i com a tertulians. Ells ho saben, ni de broma hauria pogut fer un programa si no hagués estat per la seva predisposició. Coneguts van passar a ser companys i, després, tots ells, amics. Gràcies, de tot cor.El creixement com a professional i com a persona durant aquests 8 anys ha estat immens i, en part, és per tots aquells que han format part de la redacció d’Ua1 Lleida Ràdio. De totes elles n’he après alguna cosa i, fins i tot, avui dia, hi ha companyes de feina que s’han convertit en confidents i amb qui hem generat una amistat per sempre. Fora de Bisbe Ruano 22, el talent del periodisme esportiu és inacabable i sempre paga la pena escoltar-lo. Començant pel Dani, de qui em vaig sentir apadrinat des del primer dia, fins a les generacions d’avui en dia. Gràcies també a tot el teixit esportiu de Lleida ciutat i de la demarcació per la predisposició, la voluntat d’explicar, parlar i ser preguntat. Ara bé, hi ha una evidència més que clara. Els mitjans de comunicació no tenim sentit si no hi ha ningú que els escolti, llegeixi i miri. I, per tant, si avui estic on estic, també és gràcies als que heu sintonitzat el 104.5 o heu entrat al web i l’app d’Ua1. Així que gràcies per la confiança que no teníeu per què dipositar en mi. Acabo demanant una petita cosa a qui li pertoqui fer-la realitat. El diamant en brut dels mitjans locals es troba en els seus treballadors. Aquells periodistes que, molts d’ells, hi son per l’estima a una feina fabulosa, exigent, desgastant a vegades, però clau en moltes societats i que omple a qui hi treballa. Si us plau, no deixeu que es cremin, que avorreixin una feina no per aquesta, sinó per no sentir-se prou valorats. Cuideu-los, estimeu-los, valoreu-los i recompenseu-los. Sense ells, no hi ha periodisme local. A la redacció actual d’Ua1 Lleida Ràdio. Tota la sort del món, no la necessiteu, sou implacables i us mereixeu el millor.Es tanca una etapa i el periodisme esportiu es deixa de costat durant un temps. Ara bé, tinc la sensació que ens tornarem a trobar. Segur que hi ha partit de tornada. &nbsp;

"Es tanca una etapa i el periodisme esportiu es deixa de costat durant un temps. Ara bé, tinc la sensació que ens tornarem a trobar. Segur que hi ha partit de tornada"

Hi haurà partit de tornada

Un ciberatac pot fer que un supermercat perdi tones d’aliments, que una empresa deixi de funcionar o que milers de persones no puguin accedir a un servei. Fa uns dies, diversos supermercats de França, els Països Baixos i Bèlgica van patir un ciberatac que va afectar els seus sistemes de refrigeració, pujant la temperatura dels congeladors a 50 graus i deixant tones de menjar per llençar directament a les escombraries. Però la ciberseguretat no és només una qüestió de grans empreses. També ens afecta directament a nosaltres. Cada dia rebem correus electrònics sospitosos, missatges que suplanten bancs o empreses de missatgeria i trucades que intenten aconseguir les nostres dades personals. Les ciberestafes s'han convertit en una realitat quotidiana i, sovint, el seu èxit depèn d'una cosa tan humana com la confiança.I ara hi hem d'afegir la intel·ligència artificial. Una eina que ens pot facilitar moltes tasques, però que també pot crear contingut fictici que sembli real, fent que molta gent s’ho cregui. La intel·ligència artificial avança ràpidament, però la nostra capacitat per detectar-ne els usos fraudulents no sempre ho fa al mateix ritme. No es tracta de viure desconfiant de tot ni de tenir por de la tecnologia, sinó d'aprendre a utilitzar-la amb criteri.

No es tracta de viure desconfiant de tot ni de tenir por de la tecnologia, sinó d'aprendre a utilitzar-la amb criteri

Seguretat, tecnologia i intel·ligència artificial

L’espera s’ha fet llarga. Han passat 117 des de l’últim partit del Força Lleida a l’ACB, 122 des de l’últim cop que l’equip va jugar al Barris Nord i 129 des del dia que va aconseguir la permanència matemàtica amb una victòria agònica contra el Gran Canaria. Quatre mesos clavats entre el final de la 25/26 i l’inici de la nova temporada. Han estat setmanes de celebracions, de reflexions, de comiats, rumors i arribades, de veure els primers passos de la nova plantilla i d’anar fent bullir l’olla a foc lent. Però finalment ha arribat el primer cap de setmana d’acció.L’iLERNA Lleida estrena aquest diumenge la seva tercera temporada consecutiva a l’ACB, i Ua1 Lleida Ràdio serà allà on vagi l’equip per a explicar-ho. Aquell projecte que un 9 de juny del 2024 rebia el premi a&nbsp;la insistència i la feina ben feta amb un ascens històric, però que molts temien que podia ser fugaç, es troba més consolidat que mai.El Força Lleida s’ha convertit en un equip identitari, en el reflex de l’ètica de treball i la tossuderia de Ponent; ha canalitzat la il·lusió esportiva d’un territori que volia veure de nou -més enllà de la brillant feina de l’hoquei- un equip de la terra bregant-se amb els més grans; i ha fet córrer la veu arreu de l’Estat que l’ambient que es respira cada quinze dies al Barris, no és un més entre d’altres.L’ACB arrenca de nou i ho fa amb la visita del renovat iLERNA Lleida a la pista del vigent campió. Les retransmissions del ‘Lleida En Zona’ també tornen amb l’emoció i el rigor de sempre, i amb tots els nostres col·laboradors, que ens ajudaran a explicar, analitzar i entendre el tercer curs de l’equip a la millor lliga d’Europa. Us esperem diumenge, en una gran tarda d’esports al 104.5 de l’FM, des del Roig Arena de Valencia. Comença una nova temporada i us hi esperem amb la mateixa il·lusió!

"El Força Lleida s’ha convertit en un equip identitari, en el reflex de l’ètica de treball i la tossuderia de Ponent"

Nova temporada, il·lusió intacta

Demà s’acaba la temporada radiofònica a Ua1 Lleida Ràdio i avui s’emet el darrer ‘Temps Afegit’ de la 25-26. La 8a temporada que el dirigeixo i, de nou, amb més de 100 programes a l’esquena, que se sumen als ‘Fora de Joc’ i a les narracions d’aquest últim curs (l’any amb més ‘transmis’ dels 8 que porto). 8 temporades es diuen ràpid, però ja les tenim al sac i ben lligades. Un cop acabem temporada, sempre passo als col·laboradors del ‘Temps Afegit’ i als tertulians del programa un missatge privat d’agraïment, però avui m’apeteix donar-los-hi les gràcies en públic perquè, si una cosa està clara, és que sense ells, fer un programa d'actualitat esportiva lleidatana, 3 dies a la setmana, no seria possible, ni de conya.Així que, i els penso mencionar a tots, gràcies Aleix, Guillermo, Miquel Árevalo, Artur, Alexis, Ignasi Amor, Pep, Guillem, Albert, Eva, Miquel Pascual, Marc, Víctor, Alex, Ignasi Boya, Ricard, David, Sergi i Pau. Els tertulians (els millors) del ‘Temps Afegit. Gràcies també a l’Eduard, el Néstor, el Jan, el Josep Vigatà, el Josep Esparza, Esport Femení Lleida, el Fran, el Rubén i el Quim per, de forma absolutament altruista, formar part del programa. Gràcies, de tot cor, a tots ells. I també gràcies a tots els clubs i esportistes que han anat passant al llarg dels més de 115 programes aquesta temporada al ‘Temps Afegit’. Gràcies (a gairebé tots perquè amb alguns costa més que amb d’altres) per les facilitats i la voluntat de ser-hi i explicar.La contra d’avui és d’agraïment etern, però també de disculpes. Disculpes a tots aquells clubs, esportistes, entitats que, pel motiu que sigui, no han pogut passar aquesta temporada pels estudis d’Ua1 Lleida Ràdio i pel ‘Temps Afegit’. No sempre és senzill, en la soledat dels esports d’aquesta casa, arribar a tot. Tinc clar, però, que continuarem fent mans i mànigues perquè la temporada vinent puguem tornar a donar la màxima i diversa veu al teixit esportiu del territori, ho donaré tot perquè així sigui.Ara toca descansar, desconnectar (si podem) i agafar aire per, al setembre, començar la 9a. Ah, per cert, no m’oblido de vosaltres. Gràcies infinites a vosaltres, als oients, als crítics, als amables, als que no ho son tant, als que hi son, als que van i als que venen. No tingueu cap mena de dubte que, amb el cap ben alt i amb la consciència tranquil·la, tornarem a fer-ho de la millor forma possible a la 26-27. Bon estiu a tots i totes.&nbsp;

"Sense ells, fer un programa d'actualitat esportiva lleidatana, 3 dies a la setmana, no seria possible, ni de conya"

Gràcies i disculpes

La decisió de Sony de deixar de comercialitzar nous videojocs en format físic per a PlayStation a partir del 2028 confirma una tendència que fa anys que avança.Potser era una notícia esperada. Les vendes digitals fa temps que superen les físiques, les consoles cada vegada depenen més d'internet i la comoditat de descarregar un joc des del sofà és difícil de discutir.Però aquest canvi també implica perdre algunes coses que, fins ara, formaven part de l'experiència de jugar. Un videojoc físic no era només un disc dins d'una caixa. Era poder-lo col·leccionar, guardar-lo a la prestatgeria, revendre'l quan ja no hi jugaves, comprar-lo de segona mà per un preu més assequible.I, sobretot, era poder-lo compartir. Deixar un videojoc a un amic, intercanviar-lo amb un familiar o descobrir un nou joc perquè algú te l'havia deixat. Aquests eren i són gestos quotidians per a tota una generació de jugadors. Gestos que, amb el model digital, pràcticament desapareixen.El mercat de segona mà, que durant anys ha permès a molts jugadors accedir a títols que d'altra manera no haurien pogut comprar, també queda en una situació complicada. I això arriba, precisament, en un moment en què els grans videojocs cada vegada són més cars.És el final d'una manera d'entendre els videojocs. Una manera en què jugar no era només comprar i consumir. També era col·leccionar, compartir i, de vegades, deixar aquell joc que tant t'havia agradat a algú altre perquè el pogués gaudir igual que tu.

Sony deixarà de comercialitzar videojocs en format físic per a PlayStation a partir del gener de 2028

Quan jugar videojocs també era compartir

S'acaba el juny i arriba el juliol i, ara sí, la temporada 25-26 queda endarrere per sonar pas al curs 26-27. Després d’una temporada passada d’un desgast majúscul on el món de l’hoquei patins va abanderar els èxits esportius de la demarcació (deixo de banda la permanència a l’ACB del Hiopos Lleida que per mi s’ha de celebrar com un ascens), i on el futbol va ser el gran damnificat de l’esport lleidatà, es passa pàgina i comencem a avançar en la història.Aquesta és la temporada 26-27, i tot i que a 2 de juliol encara hi ha alguna que altra incertesa sobre els projectes que ens representaran a escala estatal i, sobretot, on ho faran, l’escenari està força estructurat. Al maig del 2027 ja veurem com s’han anat desenvolupant el grapat de projectes que, com sempre, la demarcació tindrà competint arreu d’Espanya (un fet que no hem de deixar de valorar com es mereix), però si alguna cosa es pot demanar a 2 de juliol és que aquelles persones que estan al capdavant de tots els projectes de l’esport lleidatà hagin après d’errors del passat. Dels propis i dels externs, dels importants i dels petits, i que la sort els acompanyi.Tant de bo, a més, la temporada 26-27 en sigui una on l’esport passi per davant dels despatxos. Lleida ho necessita, els mitjans ho necessiten i, sobretot, els aficionats ho necessiten.&nbsp;

"S'acaba el juny i arriba el juliol i, ara sí, la temporada 25-26 queda endarrere per sonar pas al curs 26-27"

Temporada 26/27 activada

Ja fa uns dies que els projectes esportius de les Terres de Lleida estan perfilant el que serà el full de ruta de les seves properes setmanes pensant en la temporada 2026/2027.La segona quinzena de juny i el juliol, sempre ho he pensat així, son claus. Són uns mesos on es construeixen els fonaments perquè els objectius que et marques al llarg de la temporada es puguin complir o no. És evident que aquestes setmanes no son caixa o faixa en el transcurs de la temporada, però està clar que fer una feina ben feta, amb calma, amb temps, organitzada, estructurada i, si a més, encertes en les decisions quan i com toquen, t’atansa molt a tenir èxits durant el curs.Els principals equips de casa nostra estan fent feina des de fa dies. Alguns amb més ritme que d’altres; alguns amb més moviments que d’altres; alguns tenint més pressa que d’altres i alguns amb més capacitat econòmica i de convenciment que d’altres; però tots treballant.En aquest sentit, sobretot aquesta setmana, he llegit diversos missatges a les xarxes socials sobre el futur del Lleida Calaveres o Lleida 1939. Molta gent està pendent de saber què passarà amb aquest projecte i on competirà i, gairebé la mateixa massa que es pregunta això, també es comença a neguitejar (amb l’experiència del passat) sobre si s’està anant tard o no pensant en un projecte de cara al curs 26/27.Fa uns dies vaig dir que cada projecte havia de tenir el seu temps de cocció i que calia esperar que les persones que hi estan al capdavant diguin quin és el seu camí. Aquest dimarts, Juanjo Lecumberri va difondre un fil a X per “tranquil·litzar” a l’entorn d’aquest nou projecte i deixar clar que la feina s’està fent i que només queda conèixer on es competirà, decisió que podria anunciar-se aquesta setmana i que pel bé de molts s’espera que així sigui.&nbsp;

"Són uns mesos on es construeixen els fonaments perquè els objectius que et marques al llarg de la temporada es puguin complir o no"

Setmanes clau

Hi ha dos calendaris: el que va de gener a desembre i el que va de setembre a juny. No es contradiuen ni s’exclouen sinó que és complementen. El que podríem anomenar com a calendari natural, el de gener a desembre, serveix per marcar l’any fiscal, per exemple, entre moltes altres coses. El que podem anomenar com a calendari escolar, el que va de setembre a juny, organitza la vida fins i tot als que no tenen fills o nets en edat escolar o no treballen en aquest àmbit. En algun països s’avança això de setembre a la segona meitat d’agost per raons climàtiques, tot i que tal com van les coses amb la calor no sé que farem amb les elevades temperatures de les aules a maig i a juny i fins i tot a setembre i part d’octubre. Caldrà pensar ja en la climatització o la instal·lació de ventiladors de sostre, amb totes les mesures de seguretat que calguin.Tot això per destacar que hem arribat a un altre fi de curs acadèmic. La imatge del canvi d’any passant full del calendari, ara podem fer-ho amb el curs 25-26. No hauria de ser, però, un simple complir amb allò que diuen de què qui dia passa any empeny aplicat als cursos dient que qui arriba a juny curs passa. Els cursos acadèmics no haurien de servir per anar passant sinó per acompanyar els creixement intel·lectual i moral dels nostres infants i joves. Això requereix, però, un sistema de qualitat. Aquest curs 25-26 ha estat un any acadèmic molt important en la reivindicació d’aquesta qualitat. Encara queda camí i encara continuarà la reivindicació perquè els canvis necessaris han de venir i vindran. Bones vacances, mentrestant.

"Aquest curs 25-26 ha estat un any acadèmic molt important en la reivindicació d’aquesta qualitat. Encara queda camí i encara continuarà la reivindicació perquè els canvis necessaris han de venir i vindran. Bones vacances, mentrestant"

Fi de curs, bones vacances

A Lleida no cal mirar gaire el calendari per saber que l’estiu és a tocar. N’hi ha prou amb sortir al carrer al migdia, buscar una ombra o comprovar com els termòmetres ja no baixen gaire dels 30 graus. La calor forma part dels estius a la plana, però cada any es fa més evident que les altes temperatures arriben abans i duren més temps.Amb la calor arriben també les precaucions. Beure aigua sovint, evitar les hores centrals del dia i protegir especialment la gent gran, els infants i les persones més vulnerables ja no són només recomanacions; són hàbits cada vegada més necessaris.Per això és important recordar que la ciutat disposa de refugis climàtics. Aquest estiu, la Paeria torna a habilitar desenes d'espais públics per protegir-se de la calor, als quals s'afegeixen prop de 1.200 comerços que també actuaran com a punts de refugi per a qui necessiti descansar o hidratar-se. I tot això coincideix amb l'arribada de la revetlla de Sant Joan. Una de les nits més esperades de l'any, però també una de les més delicades. Les altes temperatures, la vegetació seca i l'ús de petards obliguen a extremar les precaucions per evitar incendis que poden començar per una simple imprudència.L'estiu tot just comença, gaudiu l’estiu i gaudiu de Sant Joan, però mes val prevenir avui que lamentar demà!

La calor forma part dels estius a la plana, però cada any es fa més evident que les altes temperatures arriben abans i duren més temps

L’estiu obre les seves portes

La consecució de la Copa de la Reina i de l’OK Lliga Femenina porta a dir que el Vila-sana, a dia d’avui, és el millor equip d’hoquei patins de tota Espanya. Un projecte ambiciós, valent i que ha tingut clar de quina forma seguir el full de ruta que s’havia marcat ara fa uns anys i que en porta 2 recollint, en forma de títols, la recompensa d’aquest esforç.Ara bé, no només de títols viu un projecte, si bé és cert que és el premi que més sobresurt respecte a la resta. El Vila-sana, també amb les idees clares de com tirar-ho endavant, està consolidant una base hoqueística que permetrà, així ho esperen des del municipi del Pla d’Urgell, nodrir un primer equip que, a dia d’avui, s’està configurant a base d’incorporar el millor talent estatal i, fins i tot, europeu.El president, Ramon Porta, ens explicava a Ua1 Lleida Ràdio que hores d’ara tenen un projecte a 5 anys vista. Porta evidenciava que volen formar a jugadores perquè, d'una banda, siguin les millors del món i, de l'altra, juguin al primer equip del Vila-sana. Insisteixo, no es pot negar que el conjunt del Pla d’Urgell porta temps tenint un objectiu clar entre cella i cella i va a per totes per aconseguir-lo. Els títols dels últims anys li donen la raó, ara toca mantenir-se en aquesta exigència temporada rere temporada. De moment, però, a celebrar l’èxit merescut.&nbsp;

"Porta evidenciava que volen formar a jugadores perquè, d'una banda, siguin les millors del món i, de l'altra, juguin al primer equip del Vila-sana"

Projecte a 5 anys vista

Tot apunta que aquest estiu 2026, l’escenari amb el qual s’hi arriba, en serà un de diferent al del mes de setembre. En uns mesos estivals com el juliol i l’agost, les notícies esportives acostumen a estar protagonitzades per noms propis en forma d’altes, baixes i renovacions, però a Lleida, els darrers estius, ens han ensenyat que aquests tipus d’informacions es complementen o, fins i tot, passen a un segon pla, per donar peu a notícies i qüestions que sobresurten de la gespa i de les configuracions de les plantilles.Centrant-me en el futbol de la ciutat, els darrers 2-3 estius han suposat un desgast de gestió molt gran. Els comunicats, les qüestions de despatxos, federatives i burocràtiques han estat les protagonistes i aquest 2026, la història, probablement, es repetirà.Tindrem diversos fronts oberts que tocarà tractar amb la màxima cura possible. Dir només allò del qual se’n té coneixement, utilitzar el vocabulari correcte en cada cas i, sobretot, esperar al màxim possible les oficialitats per poder informar. Si basem el juny, juliol i agost en 'correcuites', suposicions, confabulacions, hipòtesis i condicionals, crec que caurem en una trampa que no ens beneficiarà a ningú. Els nous projectes com el Lleida Calaveres CF o el Lleida 1939 han de cuinar-se al ritme que la gent que està al capdavant considera oportú i el desenllaç d’altres com el Lleida CF, s’han de tractar amb la cura necessària per explicar-ho de la millor forma possible. Parlo per mi. No m’agrada, algun cop ho he manifestat. No soc amant de notícies que sobresurten de la gespa, però aquest estiu, em sembla que tocarà tornar a parlar de moltes qüestions que no es decideixen al verd. Ara bé, la repercussió que hi tenen és màxima.&nbsp;

"Si basem el juny, juliol i agost en 'correcuites', suposicions, confabulacions, hipòtesis i condicionals, crec que caurem en una trampa que no ens beneficiarà a ningú"

Toca un altre estiu llarg amb més despatxos que gespes

Aquests dies, el papa Lleó XIV es troba de visita a Espanya en el seu primer viatge apostòlic al país des que va ser elegit pontífex. El recorregut inclou Madrid, Barcelona i les Illes Canàries, amb una agenda marcada per actes institucionals, trobades amb fidels i reunions amb diferents col·lectius socials. És una visita rellevant per diversos motius. D'una banda, perquè feia quinze anys que un papa no visitava Espanya i de l'altra, perquè mobilitza milers de persones i requereix una important organització logística, institucional i de seguretat.Durant aquests primers dies, Lleó XIV ha mantingut trobades amb les principals autoritats de l'Estat, ha participat en celebracions religioses multitudinàries i ha visitat entitats socials. També té previstes diverses activitats a Barcelona a partir de demà abans de continuar el seu viatge cap a les Canàries fins divendres. Més enllà de les conviccions religioses de cadascú, una visita d'aquestes característiques continua tenint un gran impacte mediàtic i social. No tant pel protocol o per la cerimònia, sinó perquè encara hi ha persones que busquen referents capaços d’unir més que de separar. És cert que l’Església afronta reptes importants i que no està exempta de crítiques. Però també és cert que actes com aquests recorden que hi ha missatges que continuen tenint recorregut.

Més enllà de les conviccions religioses de cadascú, una visita d'aquestes característiques continua tenint un gran impacte mediàtic i social

EN DIRECTE

Contra