Un 26 d’agost de 2018, als meus 22 anys, sense experiència i acabat de sortir de la carrera, em vaig veure en una cabina del Camp d’Esports explicant un Lleida Esportiu – Villarreal B. El primer gol que vaig cantar (aquest no s’oblida mai) el va fer Moussa Bandeh i el Lleida va guanyar 2 a 1 al filial groguet. Vuit anys després, tanco una etapa. Amb la mà (un punt tremolosa pels nervis) al cor, no puc fer altra cosa que estar eternament agraït a l’oportunitat que Ua1 Lleida Ràdio em va donar en el seu moment i, mesos després, el gener del 2019, la confiança per agafar les regnes del ‘Temps Afegit’, un programa esportiu tres dies a la setmana que no ha parat de créixer.  I aquí és on entren ells. Noms de la ciutat i del territori lleidatà que per A o per B van entrar a formar part del ‘Temps Afegit’ com a col·laboradors i com a tertulians. Ells ho saben, ni de broma hauria pogut fer un programa si no hagués estat per la seva predisposició. Coneguts van passar a ser companys i, després, tots ells, amics. Gràcies, de tot cor.El creixement com a professional i com a persona durant aquests 8 anys ha estat immens i, en part, és per tots aquells que han format part de la redacció d’Ua1 Lleida Ràdio. De totes elles n’he après alguna cosa i, fins i tot, avui dia, hi ha companyes de feina que s’han convertit en confidents i amb qui hem generat una amistat per sempre. Fora de Bisbe Ruano 22, el talent del periodisme esportiu és inacabable i sempre paga la pena escoltar-lo. Començant pel Dani, de qui em vaig sentir apadrinat des del primer dia, fins a les generacions d’avui en dia. Gràcies també a tot el teixit esportiu de Lleida ciutat i de la demarcació per la predisposició, la voluntat d’explicar, parlar i ser preguntat. Ara bé, hi ha una evidència més que clara. Els mitjans de comunicació no tenim sentit si no hi ha ningú que els escolti, llegeixi i miri. I, per tant, si avui estic on estic, també és gràcies als que heu sintonitzat el 104.5 o heu entrat al web i l’app d’Ua1. Així que gràcies per la confiança que no teníeu per què dipositar en mi. Acabo demanant una petita cosa a qui li pertoqui fer-la realitat. El diamant en brut dels mitjans locals es troba en els seus treballadors. Aquells periodistes que, molts d’ells, hi son per l’estima a una feina fabulosa, exigent, desgastant a vegades, però clau en moltes societats i que omple a qui hi treballa. Si us plau, no deixeu que es cremin, que avorreixin una feina no per aquesta, sinó per no sentir-se prou valorats. Cuideu-los, estimeu-los, valoreu-los i recompenseu-los. Sense ells, no hi ha periodisme local. A la redacció actual d’Ua1 Lleida Ràdio. Tota la sort del món, no la necessiteu, sou implacables i us mereixeu el millor.Es tanca una etapa i el periodisme esportiu es deixa de costat durant un temps. Ara bé, tinc la sensació que ens tornarem a trobar. Segur que hi ha partit de tornada.

"Es tanca una etapa i el periodisme esportiu es deixa de costat durant un temps. Ara bé, tinc la sensació que ens tornarem a trobar. Segur que hi ha partit de tornada"

EN DIRECTE

Hi haurà partit de tornada

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu