Les obres permetran recuperar l'antic alberg de pelegrins de Riner i convertir-lo en un espai museïtzat dedicat al BarrocEls treballs, iniciats el desembre passat, es troben a la meitat de l'execució, d’un projecte que ha rebut una subvenció de 2,7 milions d’euros de fons Next Generation, i que preveu la recuperació de diversos espais d'aquest antic alberg de pelegrins per convertir-lo en un equipament més sostenible, accessible i funcional.L'alcalde de Riner, Joan Solà, ha explicat que la voluntat és que la Casa Gran esdevingui un espai "viu" que permeti explicar com es vivia durant l'època del Barroc, i ha remarcat que no “cal inventar res” sinó “donar vida al que ja tenim”. En aquest sentit ha destacat les dificultats dels municipis petits per tirar endavant rehabilitacions com aquesta.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Els orígens de l'edifici es remunten al segle XV, però cap als segles XVI I XVII, l'immoble es va ampliar com a alberg de pelegrins. L'arquitecte encarregat de les obres, Carles Pubill, n’ha destacat la singularitat del projecte i la complexitat de l’actuació que s’hi ha fet, així com la presència d'elements patrimonials com grafits històrics, estructures de pedra o sostres tradicionals, que s'estan restaurant amb criteris de conservació.Precisament, la darrera fase de rehabilitació ha tret a la llum uns grafits que hi havia ocults a les parets de les habitacions de l'antic alberg de pelegrins. Es tracta d'incisions fetes amb estris punxants, principalment durant el segle XVII, per les persones que s'allotjaven en aquestes estances. Els grafits s'han restaurat i quedaran al descobert.&nbsp;

Les obres permetran recuperar l'antic alberg de pelegrins de Riner

La rehabilitació de la Casa Gran del Miracle encara la recta final i estarà llesta al maig

El tercer Congrés Català de Repoblament se celebrarà a Solsona l’any vinent. La Diputació de Lleida manté l’aposta per descentralitzar la cita biennal on s’aborden reptes demogràfics i la lluita contra el despoblamentAquest divendres al matí el vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, ha visitat la capital del Solsonès per trobar-se amb Judit Gisbert, l’alcaldessa de la ciutat, per abordar els detalls del Congrés. Jiménez ha explicat que, des de la Diputació, "s’espera que l’acte sigui un espai de trobada per administracions, entitats i agents del territori".Segons dades de l’Ajuntament de Solsona, 13 dels 15 municipis que formen la comarca són micropobles, per tant, les dues entitats han afirmat que “és un encert celebrar aquest esdeveniment a una ciutat arrelada al territori i amb capacitat d’acollida”.El Congrés Català de Repoblament se celebra cada dos anys en diferents indrets de la demarcació sota l’organització de la Diputació de Lleida. La primera edició va tenir lloc l’any 2023 al Palau de Congressos de la Llotja de Lleida, mentre que la segona es va celebrar el juny del 2025 a Sort.&nbsp;

La Diputació de Lleida manté l’aposta per descentralitzar la cita biennal on s’aborden reptes demogràfics i la lluita contra el despoblament

El tercer Congrés Català de Repoblament se celebrarà a Solsona l’any vinent

El temporal de vent ha obligat a tancar les sis estacions d’esquí lleidatanes a primera hora i només algunes han reprès parcialment l’activitatUna de les zones més afectades pel fort episodi de vent d’aquest diumenge ha estat la Seu d’Urgell, on les ratxes han arribat als 83 quilòmetres per hora i s’han registrat més d’una cinquantena d’avisos. Els serveis d’emergència han hagut d’actuar per sostres aixecats en edificis i magatzems i també per retirar objectes amb risc de caure a la via pública, com teules o trossos de canonada.La ventada també ha provocat la caiguda d’arbres en diversos punts del Pirineu i el Prepirineu, com el camí d’accés a la discoteca La Murga, al barri del Serrat de la Capella, i en municipis com Montferrer i Castellbó, Montardit de Dalt, la Torre de Capdella, Tremp, Odèn o Soriguera, on els Bombers han assegurat tanques d’obres i han retirat plaques d’uralita inestables. A Sort, el temporal ha trencat una claraboia de vidre que amenaçava de caure a la via pública, mentre que a Solsona un grup de motoristes ha patit diverses caigudes a la carretera de Cambrils a causa de la intensitat del vent.La ventada també ha tingut afectació en les estacions d’esquí del Pirineu lleidatà. A primera hora del matí, les sis estacions han hagut de tancar les instal·lacions. Durant la jornada, només Baqueira Beret, Espot Esquí i Tavascan han pogut reprendre parcialment l’activitat a les cotes més baixes.En alguns punts d’alta muntanya les ratxes han estat molt intenses. A Boí Taüll s’han registrat vents de fins a 157 quilòmetres per hora, mentre que al Port del Comte s’han superat els 124.A més, la neu i el gel també han complicat la circulació en diverses carreteres del Pirineu. El port de la Bonaigua ha quedat tallat i ha calgut circular amb cadenes per accedir al Pla de Beret. També s’han registrat afectacions per gel a la C-16 entre Bellver de Cerdanya i Bagà i a la N-230 entre Vilaller i Vielha, on s’ha restringit el pas de vehicles articulats.&nbsp;

El fort vent obliga a restringir l'activitat a les sis pistes d’esquí lleidatanes

Ratxes superiors als 100 km/h provoquen una seixantena d’incidències a les comarques de Lleida

S'ubicarà a l'antiga residència d'estudiants de l'escola Arrels que fa més de trenta anys que està tancada La Fundació Campus Solsona -formada per professionals dels àmbits educatiu i empresarial- ha presentat aquest dijous un projecte per generar oportunitats a la comarca a través de la formació professional. L'objectiu és ordenar i ampliar l'oferta formativa, atraure talent jove i reforçar el teixit econòmic i social del territori.La iniciativa busca donar solució al problema de l'envelliment de població, la despoblació jove per continuar els estudis postobligatoris i la necessitat de continuar impulsant els comerços locals amb professionals. Els impulsors creuen que ampliar l'oferta de formació professional i especialitzada és una de les "palanques més efectives" per fixar població jove, millorar la inserció laboral i reforçar la competitivitat del territori.&nbsp;Una de les idees principals del projecte és la Casa del Talent, un alberg obert a la comunitat que dona resposta al problema del preu de l'habitatge a Solsona. L'alberg disposarà de cinquanta places per a estudiants i professionals en estada temporal a habitacions compartides i individuals. S'ubicarà a l'antiga residència d'estudiants de l'escola Arrels que fa més de trenta anys que està tancada.&nbsp;El projecte té un pressupost de 600.000 euros. La Fundació vol finançar-lo a través d'un model mix, que mescla bons d'inversió d'empreses o persones interessades i donacions solidàries; conjuntament d'ajudes públiques i de finançament de la banca ètica. La idea és que el nou allotjament pugui obrir portes durant el 2027.

S'ubicarà a l'antiga residència d'estudiants de l'escola Arrels que fa més de trenta anys que està tancada

Impulsen un projecte per crear un alberg-residència a Solsona amb 50 places per acollir estudiants

Es pretén que els treballs aportin més seguretat en el subministrament d’aigua de la comarca, que compta actualment amb tres estacions potabilitzadores i més de 785 quilòmetres de xarxes de distribució El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter, i el president de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, Daniel Rovira, han inaugurat aquestes actuacions que s’han desplegat a través de dues fases entre 2021 i 2025, s’han centrat en la connexió entre la captació del riu Cardener i les potabilitzadores de Llera i Torregassa, amb una inversió total superior als 1,6 milions d’euros amb aportació de dues subvencions de l’Agència, per import de 1,1 milions d’euros, destinades a la millora de les xarxes supramunicipals. La primera fase de les actuacions es va centrar en habilitar un nou equip de bombament a la captació del riu Cardener, connectar els dipòsits i potabilitzadores de Llera i Torregassa amb una conducció de 7,2 km i ampliar els equips de telecontrol per incloure les noves instal·lacions en un sistema per analitzar el seu rendiment en temps real. La segona fase de les mesures s’ha centrat en incrementar la capacitat a la línia d’impulsió des de la captació del Cardener, a través d’una canonada d’1,6 quilòmetres i paral·lela a l’actual per poder augmentar la capacitat de transport. En aquesta fase també s’ha construït un dipòsit de 800 m3&nbsp;de capacitat, al costat del dipòsit ja existent a la potabilitzadora de la Llera.

Es pretén que els treballs aportin més seguretat en el subministrament d’aigua de la comarca, que compta actualment amb tres estacions potabilitzadores i més de 785 quilòmetres de xarxes de distribució

Una inversió d’1,6 milions d’euros garantirà el subministrament d’aigua a onze municipis del Solsonès

Es fa una rotonda i es millora el ferm La Diputació de Lleida millora la travessera de Solsona per reforçar la seguretat viària a l’entorn de l’escola del Vinyet. L’actuació de l’àrea de Serveis Tècnics inclou la construcció d’una rotonda i la urbanització del tram inicial de la LV-424. El projecte, amb un pressupost de prop de 815.000 €, preveu reduir la velocitat dels vehicles en un entorn especialment sensible per la presència de la nova escola. L’actuació inclou també la millora integral del ferm, així com la correcció de deficiències de drenatge. A més, es dona continuïtat a les voreres existents, es crea un carril bici al marge dret de la travessera, s’implanten passos de vianants elevats i altres elements per pacificar el trànsit. A més, es renovarà la xarxa d’enllumenat públic amb tecnologia LED, millorant l’eficiència energètica i la qualitat urbana del tram.

La Diputació de Lleida pacifica el trànsit prop de la nova escola del Vinyet de Solsona

Demanen renegociar l'acord Junts Impulsem presentarà una moció al ple de la Diputació per rebutjar l’acord entre la Unió Europea i MERCOSUR. El document insta al Govern espanyol a fer les gestions oportunes per tal que es renegociï l’acord. El grup explica en un comunicat que “una de les principals raons per rebutjar l’acord és que amb aquest s’afavoriran les importacions massives de productes alimentaris, especialment carn de vedella, pollastre i arròs, dels països del Mercosur”. Uns productes “que tenen unes condicions de producció i uns requisits ambientals més laxes”. A més, recorden que en ”aquests països s’utilitzen productes sanitaris i fitosanitaris que a Europa fa anys que estan prohibits. A més, assenyalen que a la demarcació de Lleida “cal sumar-hi el risc d’agreujar el despoblament que pateix des de fa anys, tenint en compte la importància que té la pagesia i la ramaderia a la Plana, el Pirineu i l’Aran”. Per això, la moció reclama que “la pagesia deixi de ser moneda de canvi per afavorir el creixement d’altres sectors productius i que s’incloguin les degudes clàusules de seguretat i reciprocitat a l’acord”.&nbsp;

Junts Impulsem presentarà una moció per rebutjar l'acord Mercosur

El nou servei dona resposta a una demanda a la comarca i reforça l’atenció de proximitat La primera interrupció voluntària de l'embaràs a través de medicació específica – un procediment no quirúrgic, indicat habitualment en les primeres setmanes de gestació- s'ha realitzat aquest inici del 2026. El procés es duu a terme amb seguiment professional i acompanyament. En un comunicat, el Departament de Salut&nbsp;explica que la iniciativa respon a una demanda del territori i de diversos col·lectius, i destaca que es garanteix un accés "proper, equitatiu i segur" al servei. Salut informa que, per accedir-hi, cal demanar visita a través del metge de capçalera, o l'infermer de referència. Després ells ho traslladen a la llevadora, que és l'encarregada de valorar i iniciar el protocol.

El nou servei dona resposta a una demanda a la comarca i reforça l’atenció de proximitat

El Centre Sanitari del Solsonès comença a practicar interrupcions voluntàries de l'embaràs farmacològiques

Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya pretenen comprovar si aquestes espècies són viables i quins avantatge ofereixen respecte la fusta que, majoritàriament, s’importa Emmarcats dins el projecte ‘Prisma’, una iniciativa que treballa al llarg de tota la cadena de valor forestal, des de la gestió del bosc fins a la valorització de la fusta i els seus subproductes, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya situat a Solsona, està fent les primeres proves per fabricar fusta laminada encreuada a partir de pi roig i faig, dues espècies molt presents als boscos del país però fins ara poc utilitzades en la construcció. Jordi Gené, responsable del projecte, detallava que “el que fem en aquest projecte es veure si és viable utilitzar aquestes espècies i, si és que sí, veure si ens aporten millores als usos actuals”. L'objectiu final del projecte és “posar aquest coneixement al servei del sector privat” perquè la indústria pugui incorporar aquestes espècies locals als seus processos productius i, d’aquesta forma, potenciar-ne l’ús. Gené explicava que, a dia d’avui, la fusta que s’utilitza prové, majoritàriament, de fora de Catalunya.El projecte es troba encara en una fase inicial i experimental, però els seus impulsors confien que els resultats permetin demostrar que la fusta dels boscos del país pot tenir un paper clau en la construcció sostenible del futur. Tal com deia Gené, “estem treballant actualment” en diverses qüestions al voltant de l’òptim ús d’aquestes espècies. Prisma té el suport de la Fundación Biodiversidad del MITECO, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU.&nbsp;

Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya pretenen comprovar si aquestes espècies són viables i quins avantatge ofereixen respecte la fusta que, majoritàriament, s’importa

El Hub Forestal del Solsonès inicia les primeres proves per potenciar l’ús del pi roig i el faig en la construcció

Asseguren que la crisi de la pesta porcina afectarà els cerealistes Unió de Pagesos reclama ajuts per pal·liar les pèrdues del cereal malgrat la bona collita d'enguany. La caiguda dels preus i l’increment dels costos han estat els culpables “d’un dels pitjors anys” que els pagesos recorden en aquest sector. El sindicat ha explicat que els preus han baixat a causa d'una collita "rècord" arreu del món, per la reducció de la cabana ramadera a escala global i per l'increment de costos. Segons les dades del sindicat, el preu del blat tou ha caigut un 41,18%, el de l'ordi un 43,43% i el del blat de moro un 33,39% respecte a la campanya del 2022. De fet, les pèrdues són de 320 euros per hectàrea en les terres de secà i d'uns 615 euros en les terres de regadiu. Per tot plegat, el responsable de Cereals i Herbacis, Santi Caudevilla, demana al Ministeri d'Agricultura que plantegi a Europa articular la reserva de crisi per fer front al desajust de mercat. També reclama al Departament d'Agricultura, que articuli un ajut de minimis per cobrir l'increment de costos de producció. Un sector que també patirà, alerta, la crisi de la Pesta Porcina Africana. Segons assenyala Caudevilla, la situació dels productors de porcí arrossegarà el preu del pinso a la baixa i això es traduirà en "pèrdues molt greus" per als productors de cereal. El sindicat alerta dels efectes negatius sobre els productors de conreus extensius, els quals ja han de fer front a la fauna salvatge, a la burocràcia i a l'envelliment dels professionals.&nbsp;En aquest sentit, UP constata que les pluges afavoriran la frondositat dels boscos i que l'herba creixi en zones abandonades, i que això dispararà el risc d'incendis.

Asseguren que la crisi de la pesta porcina afectarà els cerealistes

Unió de Pagesos demana ajuts per les pèrdues del cereal, tot i una collita de "rècord"

Ara Pacte Local anirà al Parlament per reclamar que s’acabi amb el problema de la manca de secretaris i interventors al Parlament. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, participaran a la comissió d’Afers Institucionals. Serà a principis d’any, entre gener i febrer, i la voluntat és explicar els problemes que els ajuntaments tenen per poder cobrir aquestes places. També portaran una proposta per millorar les competències dels càrrecs electes per tal de poder fer una “reforma quirúrgica”, apunta Solsona, del sistema de treball d’aquests i proporcionar-los més competències “en un entorn on els funcionaris tenen un poder d’actuació” i “fins i tot de veto, a la política municipal”. Ho ha explicat en una trobada amb els mitjans, on&nbsp;l’alcalde de Mollerussa s’ha mostrat satisfet amb la feina feta, ja que, diu, s’ha demostrat que Ara Pacte Local és una eina “útil”. Un exemple, apuntava, ha estat la proposta del seu partit sobre els contractes menors successius, que ha estat &nbsp;acollida per diversos grups del Parlament. Per tot plegat, Solsona apunta que "ja vam dir al seu moment que això no era un invent efímer, això era un instrument per donar sortida a les diferents candidatures del món local". Durant la trobada, la vicepresidenta de la Diputació i alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha enviat un missatge per als partits parlamentaris. Posa l’exemple de l’acord de pressupostos entre diverses forces a la Diputació per tal d’emplaçar als grups parlamentaris a fer el mateix. Pujol fa “una crida” a la ‘governabilitat’ i recorda que “estem sense pressupostos a la Generalitat i sense pressupostos a l'Estat. Hem de dir prou”. Per això reclama als “polítics que se sentin, que negociïn i que pactin”.&nbsp;Sobre altres qüestions, com per exemple l’aparició en el panorama municipal d’Aliança Catalana, el partit municipalista ha deixat clar que pactar amb l’extrema dreta és una “línia vermella” per a la formació.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

El partit municipalista assegura que tenen la voluntat de mantenir-se per a les eleccions del 2027

Ara Pacte Local anirà al Parlament a parlar sobre la mancança de secretaris i interventors

No hi ha acord entre empreses i sindicats&nbsp; UGT dona per fet que la setmana vinent hi haurà una nova vaga dels conductors d’autobusos per carretera. A hores d’ara, l’acord entre empreses i sindicats està aturat i no s’albira cap pacte. Els sindicats volen que l’acord contempli el mateix salari que els conductors de la resta del país, que és entre 300 i 400 euros més alt que el dels conductors lleidatans. La secretària general d’UGT a les Terres de Lleida, Joana Mor, recorda que actualment els professionals lleidatans cobren “una mica més del salari mínim interprofessional”, amb moltes hores de conducció a la carretera i amb vies que tenen més dificultats per a la conducció que els de l’àrea metropolitana, per exemple. Mor avisa que la setmana vinent hi haurà mobilitzacions, tot i els inconvenients als usuaris.&nbsp;Explicava als micros d’Ua1 Lleida Ràdio que és la manera de poder fer-se sentir. Mor assenyala que d'aquesta manera "la ciutadania s'assabenta del que està passant. Quan hem fet mobilització i vaga, la gent ve a preguntar", explica. De fet, "la gent tampoc ho compren", diu respecte a les diferències salarials entre un indret i l'altre. El desacord entre empreses i sindicats és d’un 1 % del salari. Des d’UGT assenyalen que no volen donar el braç a tòrcer. Diuen que ja ho han fet amb altres qüestions complementàries que no han entrat en la negociació i que sí que gaudeixen la majoria dels conductors d’altres demarcacions.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

No hi ha acord entre empreses i sindicats

EN DIRECTE

Solsonès