El comitè d’empresa rebutja l’increment del 2,5% que proposa la direcció i reclama aplicar el conveni amb una pujada del 4,37%, com la resta de centres de salut públicsConflicte laboral obert a les residències públiques Balàfia I i Balàfia II de Lleida, gestionades per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, i que tenen uns 150 treballadors.El comitè d’empresa dels dos centres ha anunciat mobilitzacions per la setmana vinent en desacord amb la proposta d’augment salarial per a aquest any. Segons el comitè, la direcció proposa una pujada del 2,5%, mentre que el conveni Gercat, que regula el sector residencial amb finançament majoritàriament públic, fixa un increment del 4,37%.Des del comitè d’empresa asseguren “que no és només” un conflicte per una pujada salarial, i denuncien que la “contradicció” que se’ls apliqui un conveni pensat per a empreses privades, quan GSS és una empresa pública que també gestiona hospitals com el Santa Maria de Lleida o els de Tremp i la Seu d’Urgell.Asseguren que la proposta presentada per la gerència “no suposava una millora real” sinó sumar complements que “ja formen part del nostre sou” per poder dir que estem equiparats al conveni. Reclamen que no demanen “privilegis” sinó igualtat” per uns professionals que “cuidem persones grans cada dia” i que aquest treball “essencial” mereix condicions laborals dignes.Per la seva banda, la direcció de GSS, en declaracions al Diari Segre, defensa que un decret del Govern limita l’augment salarial dels treballadors públics al 2,5% aquest any i assegura que la llei impedeix aplicar el conveni del Siscat al sector residencial.&nbsp;L’empresa també afirma que ha introduït millores salarials sobre el conveni Gercat, segons expliquen, un gerocultor cobra uns 1.450 euros anuals més del que estableix el conveni, aproximadament un 8% més, i asseguren que la diferència és encara superior en altres categories. També al·leguen que destinen el 75% de la facturació a la massa salarial, per sobre de la mitjana del sector, i que la ràtio de personal per usuari també és més alta que en altres residències.&nbsp;

Reclamen aplicar el conveni de la resta de centres de salut públics de la demarcació

Els treballadors de les residències Balàfia I i II de Lleida anuncien mobilitzacions per un desacord salarial amb la GSS

Dues infermeres jubilades han llegit el manifest, que reconeix aquelles dones que “van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles”La capital del Segrià ha commemorat aquest migdia el Dia Internacional de les Dones, que s’ha traslladat del seu lloc habitual, la plaça 8 de Març, al Mercat del Pla per la meteorologia.L’encarregada de conduir l’acte ha estat Carme Romia, doctora en Ciències de l’Educació, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, poeta i narradora de contes. Romia ha recitat quatre dels seus poemes en què les dones són protagonistes i ha destacat que enguany es reivindica la memòria de les “dones grans, en tots els sentits”.&nbsp;L’acte ha continuat amb la lectura d’un manifest, on s’ha volgut reafirmar la igualtat entre homes i dones com a element imprescindible per la democràcia i s’ha fet una crida a seguir més enllà del 8 de març. Les encarregades han estat Sara Bosch i Maria Àngels Revés, professionals de la infermeria jubilades i membres de la Coordinadora de la Gent Gran de Lleida, que reconeix aquelles dones que “van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles” S'ha volgur retre homenatge a aquelles dones que van conquerir drets civils, polítics, socials i laborals que avui formen part de la democràcia, com "l'escola pública i democràtica, la sanitat universal, la igualtat jurídica plena i unes condicions laborals dignes, el dret a decidir sobre el propi cos, l’accés a l’avortament segur i legal, la igualtat salarial, la participació política o el reconeixement del treball de cures”.Aquest any també s’ha reivindicat també les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l’any 1976 a la Universitat de Barcelona, que van representar un punt d’inflexió, ja que per primera vegada, les dones van ocupar un espai públic de debat per formular, amb veu pròpia, les seves reivindicacions i propostes després de dècades de silenci amb la dictadura franquista.&nbsp;

S'ha reconegut a aquelles dones que “van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles”

Lleida reivindica la lluita de les dones grans per a la igualtat en l’acte unitari institucional del Dia Internacional de les Dones

Els comuns han presentat a la Comissió Territorial de l'Horta una proposta per a aprofitar els àrids i destinar-los a la reparació dels camins rurals que actualment es troben en mal estatDes del grup municipal han assenyalat que “mentre a Copa d'Or s'acumulen àrids des de fa temps, a l'Horta hi ha camins amb clots i trams molt deteriorats que dificulten el dia a dia del veïnat i de l'activitat agrària”. Destinar aquest material a la reparació dels camins, diuen, permetria regular superfícies, emplenar zones erosionades i restituir la capa de rodolament de diversos trams, donant una resposta ràpida a les necessitats del veïnat de l'Horta.En aquest sentit, el comú ha demanat autoritzar l'ús dels àrids acumulats a Copa d'Or per a la reparació dels camins de l'Horta, iniciar el seu trasllat i aplicació segons una priorització tècnica, planificar aquests treballs dins de les actuacions ordinàries de manteniment rural i facultar els serveis tècnics municipals, així com un calendari d'aquestes actuacions.La proposta ha estat aprovada a la comissió i es preveu que durant el mes d'abril es comencin els treballs per al trasllat d'aquests materials cap als camins de l'Horta que necessiten actuacions de millora.

Els comuns han presentat una proposta per a aprofitar els àrids

El Comú de Lleida proposa reutilitzar els àrids acumulats a Copa d'Or per a reparar camins malmesos de l'Horta

Compta amb 7 dones d’entre 20 i 50 anys originàries de diferents països﻿Combo mares és un nou projecte socioeducatiu i comunitari impulsat per l’Orfeó Lleidatà, en col·laboració amb la Paeria, que posa la música al centre com a eina de benestar emocional, cura personal i connexió col·lectiva.L'objectiu és que aquestes set dones d’entre 20 i 50 anys procedents del Marroc, Angola i Romania reforcin el seu apoderament com a dones i també facilitar-los la desconnexió del seu dia a dia en l'entorn domèstic i familiar. L'educadora de la Paeria, Patricia Muñoz, ha explicat que “són mares que tenien moltes ganes de tenir un espai d’autocora” i que “sempre oferim espais pels seus fills amb projectes de parentalitat positiva, però per a ells sols no hi havia cap espai”Aquest grup de dones, que pràcticament no tenien coneixements musicals han fet sessions de formació per interpretar plegades diferents cançons. En aquesta mateixa línia el professor Pedro sastre ha comentat que el “ja no es sent professor” sinó “un facilitador per intentar mostrar-les el llenguatge musical”. La Valentina, una de les participants del blego musical assegura que quan arriben a l’Orfeó ho fan amb la “motxilla carregada” de problemes i preocupacions, però quan surten ho fan molt més lleugeres i carregades d’energia positiva.Aquest projecte es dirigeix específicament a mares, tenint en compte la doble condició de dones i cuidadores, és per això que aquest projecte emfatitza la importància d'oferir un espai segur i de desconnexió.

Compta amb 7 dones d’entre 20 i 50 anys originàries de diferents països

Diverses mares residents al Centre Històric de Lleida participen en un combo musical per empoderar-se i desconnectar

El nou equipament, presentat aquest divendres, pretén reforçar el compromís amb un lleure inclusiu i comunitari adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemàtica de salut mental El nou espai de la Fundació Aspros està ubicat al Carrer Penedès número 75, al barri de Balàfia, i compta amb prop de 170 persones inscrites i una vintena d’activitats diferents, entre elles, aquagym, pàdel, defensa personal o zumba. Aquest divendres s’ha fet l’acte d’inauguració del centre ‘Som i Serem’, on la responsable d’aquest servei, Anna Fillat, ha explicat que l’espai està enfocat als usuaris, i per aquesta raó, tant els horaris d’obertura com altres aspectes, estan adaptats a ells, i als seus estils de vida. A part, també ha afegit que fins fa uns anys, les activitats estaven dirigides a adults, però des de fa aproximadament dos anys, el programa també s’ha ampliat a infants i adolescents, oferint un casal d’estiu durant els mesos de juliol i agost, perquè també puguin gaudir d’aquestes activitats des de petits. Amb aquest nou espai, Aspros, que dona atenció a 650 persones, vol garantir que les persones tinguin més oportunitats a l’hora de participar en activitats socials i de lleure gaudint de cada moment. &nbsp;

El nou equipament, presentat aquest divendres, pretén reforçar el compromís amb un lleure inclusiu i comunitari adreçat a persones amb discapacitat intel•lectual i/o problemàtica de salut mental

La Fundació Aspros inaugura el nou espai de lleure per a persones amb discapacitat, ‘Som i Serem’

Per als socialistes, infraestructures, seguretat i agricultura són els principals eixos&nbsp;﻿El PSC a la demarcació de Lleida recorda que el projecte de pressupostos per a la Generalitat augmenten fins a un 17% els diners que rep el territori de Ponent, arribant als quasi 164 milions d’euros. Des del partit socialista asseguren que algunes inversions com les de l’Hospital Arnau de Vilanova i el Santa Maria, les de la línia de tren de Lleida a Manresa o el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, depenen de l’aprovació dels comptes. Entre les inversions previstes també destaquen les partides designades a la nova seu de la Regió Policial de Ponent o la nova comissaria de Mossos a Mollerussa. En una roda de premsa, el partit ha reiterat que “Lleida, el Pirineu i l’Aran necessiten comptar com més aviat millor amb els pressupostos de la Generalitat”. En total, i més enllà de Ponent, per al conjunt de la demarcació són més de 218 milions d’euros previstos als pressupostos “per tirar endavant projectes destinats al benestar i la generació de riquesa al territori”, han assenyalat.&nbsp;Els socialistes demanen “a totes les forces polítiques progressistes i amb sentit de país” que donin suport als comptes, “els més ambiciosos de la història”, asseguren.Un dels factors que han apuntat com a bàsic en aquests pressupostos, és l’esforç en seguretat, ja que volen deixar clar que “és una prioritat, i per això el pressupost preveu també més efectius als cossos de seguretat i emergències, amb convocatòries de 1.587 noves places de Mossos d’Esquadra a Catalunya.”Pel que fa al pressupost en agricultura, “és un dels més ambiciosos” que s’hagin projectat. De fet, posen sobre la taula els “90 milions per a la modernització de regadius, que ha de servir per assegurar la renda agrària i els 70 milions pel Contracte Global d’Explotació per impulsar les inversions i el relleu generacional”.

Per als socialistes, infraestructures, seguretat i agricultura són els principals eixos

El PSC reitera que Lleida "necessita comptar amb els pressupostos de la Generalitat"

Aquest reconeixement distingeix trajectòries científiques d'excel·lència en aquesta disciplinaRosa Maria Poch és catedràtica d'Edafologia de la Universitat de Lleida. Serà la primera científica de l'Estat espanyol i la tercera dona en rebre la&nbsp;medalla Kubiëna&nbsp;que atorga la Unió Internacional de Ciències del Sòl. Aquest reconeixement internacional, que s'atorga cada quatre anys, és un dels més prestigiosos en l'àmbit de la micromorfologia del sòl i distingeix trajectòries científiques d'excel·lència en aquesta disciplina. El lliurament tindrà lloc durant el proper congrés de la IUSS, que tindrà lloc al juny a Nanjing, a Xina.&nbsp;

Aquest reconeixement distingeix trajectòries científiques d'excel·lència en aquesta disciplina

La catedràtica de la Universitat de Lleida, Rosa Maria Poch, rebrà la medalla Kubiëna

S’ha arranjat el ferm mitjançant l’extensió d’àrids per anivellar el terrenyA partir de la setmana vinent, està previst actuar també per arranjar el paviment en uns altres tres aparcaments dissuasius provisionals, en diferents punts de la ciutat. Són els situats davant de l’institut Torre Vicens, a l’entrada del Secà de Sant Pere, on s’hi actuarà dilluns i dimarts vinent; al costat de la rotonda del Camí de la Mariola, dimecres i dijous; i a la Bordeta, entre els carrers Osca i Terol, divendres i, si cal, també dilluns, dia 16 de març.Des de l’Ajuntament informen que la previsió pot variar en funció de la pluja.&nbsp;

S’ha arranjat el ferm mitjançant l’extensió d’àrids per anivellar el terreny

Finalitzen les obres de millora de l’aparcament dissuasiu situat al carrer Riu Ebre

Aquestes propostes són fruit del procés participatiu previ al primer Congrés ‘Dones que mouen ciutats’ i la seguretat ha sigut la principal prioritat de les ciutadanesA partir de les propostes inicials, es van organitzar tres taules de debat amb la participació de més de 180 dones tècniques municipals, representants d’entitats i participants a títol individual. Finalment, de les 10 més votades destaca la reclamació de més vigilància i més presència i acompanyament de policia, la millora de les instal·lacions de les zones d’espera dels autobusos, difondre la igualtat entre homes i dones a les escoles, i altres propostes de caràcter general com augmentar les ajudes adreçades als joves per l’accés a l’habitatge. El certamen, que tindrà lloc el 23 i 24 d’octubre a la Llotja, s’espera que sigui un espai de diàleg i construcció col·lectiva que ha de servir per afavorir consensos i impulsar una governança col·laborativa en les polítiques municipals urbanes, socials i econòmiques de la ciutat amb perspectiva feminista.

Aquestes propostes són fruit del procés participatiu previ al primer Congrés ‘Dones que mouen ciutats’ i la seguretat ha sigut la principal prioritat de les ciutadanes

La Paeria de Lleida recull 3.232 propostes de les dones de la ciutat per millorar-la amb mirada feminista

La nova zona verda, situada davant la parròquia de Sant Martí, serà la primera on es posarà a prova el nou fanal de vigilància 360El projecte, presentat aquest dijous, preveu un centenar d’arbres a la zona, entre els ja existents i els 83 més que es plantaran, col·locats de forma estratègica per a respectar la visual de la Seu Vella. D’aquesta forma es crearà el primer bosc urbà dins del nucli històric de la ciutat. Sergi Jimeno, Responsable d’Obra Pública de l’Ajuntament, ha explicat que es crearan quatre illes on hi haurà cadires, papereres, punts de llum diversos, intentant crear un espai que sigui còmode i funcional per a la població. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha ampliat la informació sobre l’enllumenat, presentant el nou fanal de vigilància el qual han anomenat ‘Candela’. Aquesta, amb una càmera integrada de 360 graus, observarà que és el que passa al seu voltant durant tot el dia i en estar connectada amb la Guàrdia Urbana, permetrà alertar-los en cas d'alguna incidència. Aquesta nova aposta pretén reforçar la supervisió i apostar pel bon ús de l’espai públic.Inicialment, el projecte preveia esdevenir un espai on poder acollir concerts petits i esdeveniments, tenint en compte la proximitat amb l’Orfeó Lleidatà. Tot i això, aquesta proposta s’ha traslladat a l’espai de la pista de la Panera, per una raó tècnica de desnivell. Segons ha afirmat Jimeno, està previst que les obres comencin a la tardor d’aquest mateix any, amb una durada aproximada de sis mesos. L’actuació tindrà un cost de 650.000 euros i s’emmarca dins del Pla Integral del Centre Històric i el Pla de Barris de Catalunya.&nbsp;

La nova zona verda serà la primera on es posarà a prova el nou fanal de vigilància 360

La Paeria presenta el projecte per renaturalitzar l’espai de la Porta de Sant Martí

L’obra vol homenatjar als viticultors, cellers, sommeliers i restauradors que fan vins a Ponent i l’Alt Pirineu i AranEl Parador de Lleida ha acollit aquest dijous la presentació del llibre ‘Una terra de vins’, editat per Pagès Editors, que recorre la identitat vitivinícola de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. L’acte s’ha concebut com una experiència integrada de cultura, gastronomia i territori, en què cada plat i cada vi ha dialogat amb el relat del llibre, oferint als assistents una immersió completa.I es que precisament, ‘Una terra de vins’ convida el lector a redescobrir la diversitat i la vitalitat de la vinya i el vi a les terres de Ponent, el Pirineu i l’Aran, amb un recorregut que uneix passat i present, partint de la idea que la vinya i el vi han modelat el paisatge, l’economia i la manera de ser de la demarcació de Lleida. En parlava així la seva editora, Eulàlia Pagès, que ha destacat, que ‘Una terra de vins’ és un llibre que "recull la veu dels seus protagonistes" i que contribueix a projectar la cultura del vi del territori "amb rigor i ambició cultural".El llibre també parla d’un vi lleidatà com un patrimoni viu que ha crescut amb l’esforç de moltes generacions i que actualment combina tradició, innovació i compromís amb el territori. En aquest hi apareixen tots els cellers produeixen vi a la demarcació, també aquells microcellers que no formen part de la DO Costers del Segre, com explica el seu president, Isidre Ribalta, que ha remarcat la trajectòria i el moment actual del sector vitivinícola lleidatà. Ribalta ha assenyalat que la DO fa 40 anys que "treballa per situar el territori al mapa vitivinícola", i aquest llibre és "una oportunitat per explicar-lo".Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn ha destacat el valor del llibre com a eina per explicar el territori i reforçar el posicionament del sector vitivinícola lleidatà, com “una declaració d’intencions", ja que, "Lleida, el Pirineu i l’Aran s’explica també a través del seu vi”, ha afirmat.&nbsp;El sopar de degustació ha inclòs sis plats maridats amb vins de la DO Costers del Segre, en què la sommelier Anna Casabona ha presentat cada vi, mentre que els coordinadors i alguns autors han aportat context i la relació amb el llibre. També s’han projectat imatges acompanyades de música en directe a càrrec del Duo Elea de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell, i les intervencions del Mag Lari, que ha aportat un element narratiu i simbòlic de màgia. L’acte s’ha desenvolupat dins l’estratègia de la marca agroalimentària ‘Gust de Lleida’, que promou els productes locals i la cultura gastronòmics del territori.

L’obra vol homenatjar a tots aquells que fan vins a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran

Lleida celebra la seva tradició vitivinícola amb ‘Una terra de vins’

Aquesta es podrà visitar des d'aquest dijous fins al 25 d’abrilLa Sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull l’exposició amb el títol ‘Diu i no diu precisament perquè no vol dir’. Un recorregut per la intensa complicitat artística entre el poeta Carles Hac Mor i l’artista David Ymbernon. L’exposició, inclosa en la programació del Festival de Poesia de Lleida, s’ha presentat aquest dijous a l’IEI i es podrà visitar fins al 25 d’abril.En aquest sentit, Ymbernon, ha destacat les ganes amb les quals ha preparat l’exposició i ha afegit que ha fet “un recull de documentació de textos com exposicions, manuscrits, textos per accions que van fer junts”. Per la seva banda, Vàzquez ha expressat la satisfacció per acollir una exposició que connecta dos artistes d’una manera molt íntima.Com a activitat complementària, el dia 20 de març a les vuit del vespre es representarà la performance ‘Poesia Visual Culinària’, també a La Gòtika, en el marc del Festival de Poesia de Lleida.

Aquesta es podrà visitar des d'aquest dijous fins al 25 d’abril

EN DIRECTE

Lleida