Es resol així la primera convocatòria pública de l'ICS per escollir la direcció d'un hospital.Oriol Yuguero és el nou gerent de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. La comissió executiva del consell d'administració de l'Institut Català de la Salut l'ha nomenat per substituir Alfons Segarra, jubilat des del març. Es resol així la primera convocatòria pública de l'ICS per escollir la direcció d'un hospital.Està previst que dilluns també sigui nomenat gerent de l'Hospital Santa Maria per part de Gestió de Serveis Sanitaris, i de la resta de centres púbclis que gestiona l’ens a la demarcació, l’Hospital del Pallars, les residències Balàfia I i II i el centre sociosanitari Nadal Meroles.Fins ara, Yuguero era el director clínic territorial d'Urgències de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, des d'on ha impulsat la coordinació i la transformació dels serveis d'urgències del territori. Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina d'Urgències i Emergències, treballa a l'Arnau de Vilanova des de fa més d’una década.Paral·lelament, continuarà vinculat a la Universitat de Lleida, com a professor de la Facultat de Medicina, i a l'IRBLleida com a investigador principal del grup ERLab d'urgències i emergències. Per la seva labor en recerca, l'any 2021 va rebre el Premi Investigador Jove de l'ICS.Al llarg de la seva trajectòria també ha presidit el Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida, ha participat en diversos òrgans assessors del sistema de salut i va ser regidor de la Paeria de Lleida entre el 2007 i el 2015.

Es resol així la primera convocatòria pública de l'ICS per escollir la direcció d'un hospital

Oriol Yuguero assumeix la gerència dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida

Un total de 160 alumnes de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius participaran a la nova edició del Campus Jove de la Universitat de Lleida, que arrencarà dilluns vinent. Es repartiran entre els 14 tallers programats al llarg de dos setmanes, fins al dia 10 de juliol, sobre temàtiques com la genètica vegetal, l'oratòria, la veterinària, la salut psicològica, la impressió 3D, l'educació financera o l'eclipsi total del proper agost.Professorat de la UdL estarà al capdavant d'aquests cursos d'estiu&nbsp;per a joves que es desenvoluparan als campus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària; Ciències de la Salut; Cappont; i el Rectorat. El programa busca que els participants "puguin conèixer persones diferents, desenvolupin habilitats i descobreixin nous interessos, al mateix temps que creen vincles positius amb la universitat", segons els organitzadors.Els grups d’alumnes quedaran repartits en dos torns, amb sis tallers en la primera setmana i vuit en la segona, i cinc d’aquests tallers ja han penjat el cartell de "complet".

Genètica vegetal, salut psicològica i l'eclipsi total, entre les temàtiques dels tallers

El Campus Jove de la UdL atreu 160 participants

L'experiència immersiva Lux Mundi, dedicada a la reinterpretació digital de les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll, arriba a Lleida en el marc de la primera edició de Les Nits del Morera. La instal·lació artística itinerant es podrà veure d’aquest dissabte fins al diumenge 30 d’agost a l’Atri digital del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida.El projecte Lux Mundi és una iniciativa impulsada pel Departament de Cultura amb l’objectiu de fomentar la creació contemporània a partir del patrimoni cultural i en formats innovadors. Després del seu debut a l’absis original de Sant Climent de Taüll el 2024, ha passat pel Sónar+D a Barcelona i el Digital After All de Tarragona, abans d’arribar aquest cap de setmana a la capital del Segrià.Quatre artistes digitals, comissariats per Antònia Folguera, comunicadora i creadora de continguts de cultura digital, reinterpreten les pintures originals des dels seu punt de vista artístic i mitjançant la creativitat que els permet la tecnologia actual. Es tracta d’un mapatge que connecta herència cultural i tecnologia digital i representa un pont entre el segle XI i el present per projectar una mirada cap al futur.

Quatre artistes digitals reinterpreten les pintures originals de Sant Climent de Taüll

L'experiència immersiva Lux Mundi arriba a Lleida a través de Les Nits del Morera

Junts, PP, Vox i PSC voten en contra de la moció presentada per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, mentre que ERC i Comuns hi donen suportLa Paeria rebutja crear una comissió per estudiar implantar una xarxa de tramvia a Lleida. Junts, PP, Vox i PSC voten en contra de la moció presentada per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, mentre que ERC i Comuns hi donen suport. Segons ha defensat Pau Noy, representant de la Fundació, la demografia de Lleida faria viable aquesta proposta i la convertiria en una ciutat mitjana capdavantera en matèria de sostenibilitat. Tot i això, Noy ha deixat clar que l’objectiu de la moció no és construir el tramvia avui mateix, sinó estudiar-ho amb una comissió en el sí de l'ajuntament i presentar un projecte en un termini de dos anys. La proposta, però, només ha rebut el suport dels Comuns i d’ERC. Els primers, amb Laura Bergés al capdavant, han admès que han canviat d’opinió. "La primera vegada que vam sentir a parlar de la idea del tramvia vam dubtar si feia falta, però a mesura que hem pogut conèixer les dades, la repercussió que pot tenir en la mobilitat i en el paisatge ens heu fet canviar d'opinió", ha reconegut. I els republicans, al seu torn, han defensat el seu vot favorable per no quedar-se enrere. La portaveu Jordina Freixanet ha lamentat que "tenim una ciutat ancorada al passat" i ha radiografiat dues ciutats: "una que només reacciona als problemes i una altra que s'anticipa; una que té por a obrir debats i una altra que els afronta". Els qui hi han votat en contra ho han defensat en no considerar-ho necessari. D’una banda, el regidor de Junts, Joan Ramon Castro, ha defensat “posar èmfasi en les prioritats” perquè "acaben sent un baròmetre de la bona gestió als ulls dels ciutadans". En aquest sentit, Castro ha lamentat que les inversions que arriben a Lleida "són molt suades" i ha assegurat que "molts dels lleidatans no podrien entendre que féssim un tramvia i no poguéssim assistir les persones que han patit un ictus en cap de setmana". En aquesta línia també s’ha manifestat el PSC, qui ha assegurat el seu compromís amb la mobilitat sostenible, però ha deixat clar que, per a ell, el tramvia no és una prioritat. Cristina Morón, regidora de Mobilitat, ha deixat clar que "no posem en dubte que el tramvia sigui un sistema de transport sostenible, però això no significa que sigui la solució adequada per a totes les ciutats". Des de la bancada popular, el regidor Roger Melero ha arengat que primer cal arreglar el servei de busos abans de debatre sobre la idoneïtat d’un tramvia. "Tenim una xarxa d'autobusos que presenta mancances importants: problemes de puntualitat i una sensació generalitzada que el servei pot millor molt", ha destacat. I des de Vox, el regidor Josep Roca ha carregat durament contra la proposta ridiculitzant-la. Ordenança de mobilitatEn clau de mobilitat el ple també ha donat llum verda per unanimitat a la modificació de l’Ordenança de Mobilitat, que estableix noves obligacions per als vehicles de mobilitat personal. També es contempla la inscripció al registre de la DGT, l’assegurança obligatòria i la placa identificativa amb sancions que poden arribar als 500 euros. El canvi adapta la normativa municipal a l’estatal i busca reforçar la seguretat viària i reduir infraccions, en un context en què els darrers controls policials han detectat desenes d’irregularitats amb patinets elèctrics. En paral·lel, la modificació també amplia el dret a la tarifa de resident de zona blava per als veïns i veïnes de l’Horta, Sucs i Raimat, que podran estacionar amb condicions reduïdes a tota la ciutat. HortaD’altra banda, el ple -que s’ha hagut de suspendre durant uns moments per convocar una junta de portaveus en constatar que els portaveus no tenien una esmena necessària en una de les mocions presentades- també s'ha convertit la moció presentada pel PSC i Junts per demanar un pla director urbanístic de l’Horta de Lleida per legalitzar les cases d’aquesta zona en una declaració institucional. Un punt que ja partia de polèmica perquè els grups parlamentaris d’ERC, Comuns i PSC havien presentat abans unes esmenes per garantir que es pogués fer aquesta legalització. Per això, un cop fet pública la moció, ERC i Comuns van criticar que Junts volgués “sortir a la foto”. &nbsp;

Vots en contra del PSC, Junts, PP i Vox i a favor d'ERC i Comuns

La Paeria rebutja crear una comissió per estudiar implantar una xarxa de tramvia a Lleida

Aquest projecte contempla la construcció d’un nou mòdul d’ús esportiu i l'adequació dels vestuaris i dels nous banysEs preveu que la iniciativa permeti modernitzar aquest equipament, on recentment ja s'ha renovat la gespa, i millorar les condicions a les entitats esportives i als i les usuàries.IMATGE: Imatge d'arxiu del canvi de gespa del camp de futbol de Gardeny

Aquest projecte contempla la construcció d’un nou mòdul d’ús esportiu i l'adequació dels vestuaris i dels nous banys

La Paeria invertirà 400.000 en millores al camp de futbol de Gardeny

En segona reunió bilateral entre ambdues institucions, amb la presència del conseller DalmauLa Paeria de Lleida i la Generalitat han acordat aprovar definitivament els projectes de reparcel·lació i urbanització del polígon de Torreblanca per al primer trimestre del 2027. Ambdues institucions s’han compromès a tancar en menys d’un any un pas clau per al desenvolupament del Pla Director urbanístic d'aquest nou pol econòmic de la ciutat.Totes dues parts han adquirit el compromís d’accelerar la posada en marxa del nou polígon en el marc de la Comissió Bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida, que s’ha reunit aquest dijous en una trobada encapçalada pel paer en cap, Fèlix Larrosa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.Els diversos actors de la reunió han situat l’impuls definitiu del polígon industrial de Torreblanca - Quatre Pilans com el principal projecte estratègic per a l’economia lleidatana, juntament amb la construcció del nou recinte firal. Tot i que és un tema&nbsp;encallat des de fa anys, Paeria i Generalitat han afirmat que estan posant tots els esforços per resoldre’l en la major brevetat. "Estem volant. Més ràpid del que anem és impossible", ha afirmat Dalmau.L’altre tema central de la reunió ha estat el finançament de la construcció de la nova Fira de Lleida. Dalmau ha destacat la importància d’impulsar el sector industrial a Lleida per tal de “generar un segon gran pol firal a Catalunya”. En aquest sentit, ha&nbsp;detallat que el govern català es compromet a avançar els recursos necessaris per al finançament de les obres, que oscil·laran entre els 80 i el 100 milions d’euros.Generalitat i Paeria també han acordat col·laborar per tirar endavant la construcció de la nova Biblioteca Municipal Joc de la Bola abans del 2030,&nbsp;impulsar les estructures sanitàries de Lleida i la incorporació de la ciutat al Catalunya Media City, a través del centre públic de producció audiovisual Magical Media, com a punts més destacats. Per tot plegat, Larrosa s’ha mostrat satisfet amb la resolució de projectes enfocats a millorar “el dia a dia” dels ciutadans.Larrosa també ha afirmat que diversos operadors ja han sol·licitat la seva incorporació al polígon de Torreblanca i ha assegurat que els nombrosos endarreriments en la seva construcció no han refredat l’interès de possibles inversors.

En segona reunió bilateral entre ambdues institucions, amb la presència del conseller Dalmau

La Paeria i la Generalitat acorden accelerar la posada en marxa del polígon de Torreblanca

El grup demana la creació d’una comissió mixta de seguiment per vetllar pel compliment del Pla Director&nbsp;El Comú de Lleida reclama “garanties ambientals” per al polígon de Torreblanca després de l’anunci de la Paeria i la Generalitat, que preveu aprovar els projectes de reparcel·lació i urbanització el primer trimestre del 2027. El grup demana la creació d’una comissió mixta de seguiment per vetllar pel compliment del Pla Director i de les mesures correctores i compensatòries en totes les fases del projecte.Aquestes mesures afecten la qualitat de l’aire, el soroll, les pudors, la contaminació lumínica, la biodiversitat i els consums d’aigua i energia. Des del Comú es recorda que la declaració ambiental ja adverteix d’un impacte “molt important” sobre el territori i es demana un compliment estricte des de l’inici del desenvolupament.El Pla també inclou accions com la preservació de connectors ecològics, la restauració de sèquies i camins, la reducció del consum energètic i d’aigua i la implantació de plans de mobilitat per a les empreses.El grup critica que aquests aspectes no apareguin amb prou pes en el discurs institucional i reclama que el govern no se centri només en el desenvolupament industrial, sinó també en el control i la reducció de l’impacte ambiental del projecte.IMATGE: Fotografia d'arxiu dels terrenys on està projectat el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans

El grup demana la creació d’una comissió mixta de seguiment per vetllar pel compliment del Pla Director

El Comú de Lleida reclama “garanties ambientals” per al polígon de Torreblanca després de l’anunci de la Paeria i la Generalitat

El grup republicà reclama una inspecció urbanísticaERC demana a la Paeria suspendre les obres de Shopping Promenade fins que s’executin els vials d’accés. El grup republicà reclama una inspecció urbanística i adverteix que el centre comercial no pot avançar sense les “infraestructures previstes”.El grup municipal sosté que les obres del centre comercial ja s’han iniciat, mentre que els dos vials externs que han de garantir l’accessibilitat al sector —la prolongació de Víctor Torres, entre la LL-11 i el pont d’accés, i la prolongació de Francesc Bordalba i Montardit fins al carrer Almeria— no han començat materialment i encara no tenen aprovats definitivament els projectes.Esquerra recorda que “la llicència estableix una condició molt clara: els vials han d’estar en servei abans o executar-se simultàniament”, i defensa que aquesta simultaneïtat implica que és “una obra real” en marxa.El grup republicà alerta que “la ciutat no pot funcionar amb interpretacions a mida” i que “la Paeria té l’obligació de controlar l’execució de les llicències, no només d’atorgar-les”. Per això, ERC demana una inspecció immediata i que, si cal, “se suspenguin temporalment les obres fins que la situació es regularitzi”.IMATGE: Fotografia de la projecció de l'ampliació del vial d'Humbert Torres fins a Promenade

El grup republicà reclama una inspecció urbanística

ERC demana a la Paeria suspendre les obres de Shopping Promenade fins que s’executin els vials d’accés

L'equipament suma més de 4.600 metres quadrats en dues plantes i acull l'hotel d'entitats de la ciutatConstruït l'any 1965, el Palau de Vidre culmina una reforma iniciada el 2023 que, tot i estar prevista per a un any, s'ha allargat fins aquest 2026. L'actuació ha servit per preservar el valor patrimonial de l'edifici i millorar-ne l'eficiència energètica i l'accessibilitat amb un cost de sis milions d'euros, finançats amb fons europeus Next Generation i aportacions de la Paeria de Lleida.El renovat Palau de Vidre disposa d'una gran sala polivalent a la planta baixa, amb capacitat per a 613 persones, mentre que a la planta superior s'hi ubiquen una sala d'actes, un mirador, un hotel d'entitats, un espai de cotreball i les dependències de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida, la Regidoria de Participació Ciutadana i la Sindicatura de Greuges.En aquest sentit el Paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat que es recupera “un espai de memòria col·lectiva” que ara contribuirà a explicar el futur de la ciutat de la mà de les entitats "que li donen impuls". Larrosa destacava ja s’han registrat 47 reserves per part d'onze entitats, mentre que quatre associacions més “s'han interessat” a establir-hi la seva seu social.Per la seva banda, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assenyalat que el projecte és un exemple que el país és "imparable" quan les diferents administracions treballen conjuntament "amb estabilitat i mirada llarga".

L'equipament suma més de 4.600 metres quadrats en dues plantes i acull l'hotel d'entitats de la ciutat

Entra en funcionament el remodelat Palau de Vidre de Lleida, després de gairebé 3 anys d'obres

El noi, que va fugir del lloc de l'accident, s'haurà de sotmetre a un tractament terapèuticEl jutjat de guàrdia de Lleida decreta la llibertat vigilada amb sotmetiment a tractament terapèutic per al noi de 17 anys detingut per l'atropellament mortal l'usuari d'un patinet a l'Horta de Lleida dimarts al vespre. La magistrada ho va acordar d'acord amb les mesures sol·licitades pel ministeri fiscal, segons ha informat el TSJC, que també ha explicat que la causa està oberta pels delictes d'homicidi per imprudència greu, omissió del deure de socors i conducció sense permís. El jutjat de guàrdia s'ha inhibit a la secció de menors del Tribunal d'Instància de Lleida, òrgan competent per seguir amb la instrucció del cas.L'atropellament mortal es va produir&nbsp;al camí de Cunillàs, a prop de la carretera N-230. Segons van indicar a l'ACN fonts policials, el menor conduïa un vehicle sense carnet i va fugir després d'atropellar un home que anava en patinet.&nbsp;Cap a les 20.25h, en plena revetlla de Sant Joan, la policia va rebre l'avís que hi havia una persona inconscient i va obrir una investigació per esclarir els fets. Dimecres a la matinada els Mossos van detenir el presumpte autor de l'accident, un noi de 17 anys, a Lleida.La víctima, un home de 35 anys, va patir un fort impacte. Veïns de la zona van explicar que el patinet va quedar al voral del camí, mentre que el conductor va sortir projectat diversos metres més enllà, fins a un camp segat.

El noi, que va fugir del lloc de l'accident, s'haurà de sotmetre a un tractament terapèutic

El menor acusat d'atropellar mortalment l'usuari d'un patinet a l'Horta de Lleida queda en llibertat vigilada

L’alt tribunal avala la indemnització que l’ajuntament&nbsp;El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya eleva a gairebé 500.000 euros l'import que haurà de pagar la Paeria de Lleida pel litigi dels radars. L’alt tribunal avala la indemnització que l’ajuntament va pagar entre els anys 2024 i 2025 a l’antiga concessionària dels radars municipals per no haver utilitzat el cinemòmetre mòbil durant bona part de la vigència del contracte, entre el 2013 i principis del 2019. Tot i això, el tribunal ha estimat parcialment el recurs de la firma i obliga l'Ajuntament de Lleida a afegir-hi els interessos legals generats des de la notificació de la sentència, la qual cosa equivaldria a un import estimat d'uns 50.000 euros. D'aquesta manera, el cost del litigi per a les arques municipals s'enfilaria gairebé fins als 500.000 euros.El conflicte deriva del contracte adjudicat el 2013, sota el mandat de l'exalcalde Àngel Ros, per gestionar diferents sistemes de control del trànsit i seguretat viària de Lleida, com ara radars i càmeres de semàfor vermell. La retribució de la concessionària depenia, en part, dels ingressos generats per les sancions de trànsit. Després d'anys de litigi, el jutjat contenciós va concloure que la Paeria havia incomplert el contracte perquè el radar embarcat del vehicle de la Guàrdia Urbana pràcticament no es va utilitzar durant la concessió, fet que va alterar l'equilibri econòmic de l'acord.La sentència dictada pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida el 2021 va ordenar compensar l'empresa amb una quantitat equivalent als ingressos que va percebre el 2016 pel radar embarcat per cada any de contracte en què aquest dispositiu no es va fer servir, a excepció dels últims quinze dies del 2013 i del febrer del 2019.A partir d'aquest criteri, la Paeria va aprovar el juliol del 2024 una liquidació de 442.102 euros. La UTE Mobilitat Lleida va impugnar aquesta liquidació perquè considerava que la sentència reconeixia una indemnització per incompliment contractual i no una simple compensació econòmica. L'empresa sostenia que els ingressos obtinguts durant els 74 dies del primer semestre del 2016 en què el radar va estar operatiu permetien extrapolar el rendiment potencial del dispositiu a la resta del contracte. Amb aquest criteri, reclamava 2,34 milions d'euros i, alternativament, 992.475 euros.El TSJC rebutja aquest plantejament perquè la sentència original no parlava d'indemnització, sinó de "compensació econòmica" per restablir l'equilibri del contracte, i que la seva execució s'havia de limitar estrictament als termes fixats en la resolució. La sentència no imposa les costes a cap de les parts i encara es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.&nbsp;

L’alt tribunal avala la indemnització que l’ajuntament

El TSJC eleva a gairebé 500.000 euros l'import que haurà de pagar la Paeria de Lleida pel litigi dels radars

L’objectiu és acreditar de forma oficial les competències L’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació disposa d’un nou punt d’informació i orientació del Servei d’Acreditació de Competències Professionals. L’objectiu d'aquest servei és poder acreditar de forma oficial les competències dels treballadors dins de les empreses, tal com explica Yolanda Juárez, tècnica a Lleida de l’Institut, en declaracions a ua1 Lleida Ràdio. "Una persona que va començar com un auxiliar i després de 20 anys està exercint de director. Això li permetrà tenir reconegudes les competències i demostrar que pot desenvolupar aquesta feina", desgrana. Recordem que l’IDFO contempla tres branques d’actuació principals: l’espai Orienta, Espais de Recerca de Feina i el Projecta’t.&nbsp;

L’objectiu és acreditar de forma oficial les competències dels treballadors dins de les empreses

EN DIRECTE

Lleida