L’actual alcaldessa d’Ulldecona serà nomenada el proper dimarts en substitució de Xavier AmorNúria Ventura serà la nova secretària de Governs Locals i Relacions amb l’Aran. L’actual alcaldessa d’Ulldecona serà nomenada el proper dimarts en substitució de Xavier Amor. Així mateix, Xavier Amor serà nomenat nou cap de Gabinet del President de la Generalitat i la vacant quedarà ocupada en set dies. En aquest sentit, des de l’executiu han explicat que han escollit a Ventura per la seva “trajectòria institucional molt vinculada al món municipal de més de 20 anys i la seva relació amb el món social i de la infància i la gent gran”.&nbsp;IMATGE d'arxiu de l'Ajuntament d'Ulldecona

L’actual alcaldessa d’Ulldecona serà nomenada el proper dimarts en substitució de Xavier Amor

Núria Ventura serà la nova secretària de Governs Locals i Relacions amb l’Aran

L’accident ha obligat a tallar la carretera en tots dos sentits de la marxa i la circulació no s’ha normalitzat fins passades les 7 de la tardaUn motorista ha mort aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a l’N-141, a Bossòst, a la Vall d’Aran. El sinistre s’ha produït al punt quilomètric 4,6 i els Mossos d’Esquadra n’han rebut l’avís a les 4 de la tarda.Per causes que encara s’investiguen, la motocicleta s’ha vist implicada en un accident en què el conductor ha perdut la vida. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat 5 patrulles dels Mossos d’Esquadra i 3 unitats dels Pompièrs d’Aran. L’accident ha obligat a tallar la carretera en tots dos sentits de la marxa. Posteriorment, s’hi ha establert pas alternatiu i la circulació no s’ha normalitzat fins passades les 7 de la tarda.Amb aquesta víctima, ja són 110 les persones que han mort enguany en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. D’aquestes, 47 eren motoristes, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit.

L’accident ha obligat a tallar la carretera en tots dos sentits de la marxa i la circulació no s’ha normalitzat fins passades les 7 de la tarda

Mor un motorista en un accident a l’N-141 a Bossòst

L'estació d'esquí preveu obrir del 28 de novembre al 4 d’abrilLes principals novetats són el nou telecadira desembragable Mirador, que substitueix el remuntador instal·lat el 1990 i tindrà capacitat per transportar 3.000 persones per hora, i la renovació integral de la zona central de Baqueira 1800.Aquesta última actuació inclou una nova àrea per a principiants, dues cintes dobles i una cinta per a vianants. El conjunt de les millores permetrà incrementar un 16 % la capacitat de transport de l’estació, fins a les 74.123 persones per hora.També s’incorporen 7 nous innivadors, 2 màquines trepitjaneu i 2 motos de neu. A Bonaigua, l’antic Refugi San Miguel es transforma en el Xalet d’Àneu, que concentrarà les propostes de restauració i après-ski.L’estació també estrena un web i una aplicació renovats, amb informació en temps real sobre pistes i remuntadors. La temporada començarà, si les condicions ho permeten, el 28 de novembre i s’allargarà fins al 4 d’abril de 2027, en els 175 quilòmetres de domini esquiables.

L'estació d'esquí preveu obrir del 28 de novembre al 4 d’abril

Baqueira Beret inverteix 24 milions d’euros en millores de cara a la temporada 2026/27

La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímiaUn catàleg recull per primera vegada els més de 6.000 estanys i basses dels Pirineus. La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímia. L'inventari s'ha publicat a la revista científica ‘Geoscience Data Journal’ i inclou des de basses petites que poden mesurar uns dos metres quadrats i que s'assequen en períodes de sequera, fins a estanys que superen els 100 metres de fondària.En aquest sentit, des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals han destacat que aquesta georeferenciació “permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics”. A més, “hi pot accedir qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització”. Respecte a la toponímia, els investigadors han explicat que els noms poden canviar per errors cartogràfics, per diferències de pronunciació o d'escriptura, o perquè una denominació s'ha consolidat en detriment d'una altra. Així mateix, les basses més petites que recull l'inventari en molts casos ni tan sols tenen un nom propi. Per altra banda, el catàleg permet comparar els estanys més grans del Pirineu, com per exemple Certascan, el més gran de Catalunya amb més de 60 hectàrees, o Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, un dels estanys més profunds del Pirineu amb una fondària de més de 100 metres. &nbsp;

La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímia

Un catàleg recull per primera vegada els més de 6.000 estanys i basses dels Pirineus

Les obres s’han dut a terme als accessos a Es Bòrdes, Vielha per la Ribèra i Arròs des de la carretera de VarradòsEl Conselh Generau d’Aran finalitza els treballs de millora de tres camins del territori per garantir-ne la seguretat i l’accessibilitat. Les obres s’han dut a terme als accessos a Es Bòrdes, Vielha per la Ribèra i Arròs des de la carretera de Varradòs.Les intervencions, amb una inversió total de 281.022,50 euros, s’emmarquen en el programa de millora i manteniment de camins de la Val d’Aran, impulsat pel Conselh Generau d’Aran amb el suport de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, des del Conselh Generau d’Aran han destacat que les actuacions tenen com a objectiu garantir el bon estat dels camins, millorar la seguretat i facilitar l’accés als nuclis de població.

Les obres s’han dut a terme als accessos a Es Bòrdes, Vielha per la Ribèra i Arròs des de la carretera de Varradòs

El Conselh Generau d’Aran finalitza els treballs de millora de tres camins del territori per garantir-ne la seguretat i l’accessibilitat

Ha estat reconegut amb el premi al millor pòster a la Jornada de Recerca de l'ICSEl projecte 'Ús adequat, benestar assegurat', centrat en l’adequació i optimització del tractament amb benzodiazepines i fàrmacs Z, ha aconseguit reduir-ne el seu us a l'Alt Pirineu i Aran un 28,68%. El consum mesurat en dosis diàries definides per 1.000 habitants i dia ha passat de 82,38 a 58,76, aconseguint a arribar a una taxa inferior a la mitjana de Catalunya. Aquest projecte ha estat reconegut amb el premi al millor pòster a la Jornada de Recerca de l'ICS, celebrada aquest dimecres a Barcelona centrada en la cronicitat i l'envelliment saludable, i neix del treball impulsat pel Grup de Qualitat per a la Reducció de Benzodiazepines de l’Alt Pirineu i Aran.És una iniciativa multidisciplinària que té com a objectiu promoure l’ús adequat d'aquests medicaments, afavorir una desprescripció progressiva, segura i consensuada. El treball presenta una estratègia d’intervenció clínica i comunitària basada en la coordinació entre professionals de medicina, infermeria, farmàcia i benestar emocional comunitari, amb l’objectiu de revisar els tractaments crònics amb benzodiazepines i fàrmacs Z i reduir-ne els riscos associats. Aquest reconeixement valora la importància del treball en equip, la coordinació entre disciplines i la incorporació d’estratègies comunitàries per millorar la qualitat de l’atenció sanitària.Durant la jornada també s’ha presentat el pòster 'Dormir millor, medicar menys: Grups del son com a estratègia comunitària per reduir el consum de benzodiazepines', que recull els resultats de les intervencions grupals de millora del son desenvolupades a les ABS de Tremp i l’Alta Ribagorça.

Ha estat reconegut amb el premi al millor pòster a la Jornada de Recerca de l'ICS

El projecte 'Ús adequat, benestar assegurat' aconsegueix reduir un 28% els tractaments amb benzodiazepines a l'Alt Pirineu i Aran

La iniciativa s'ha fet a petició de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua OccitanaEl Butlletí Oficial de l'Estat publica aquest mes d'octubre la Constitució espanyola en aranès. La iniciativa s'ha fet a petició de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. Es tracta d'un volum de 254 pàgines que posa a disposició del públic les normes més rellevants de l'ordenament jurídic totalment actualitzades.&nbsp;En aquest sentit, la primera correcció la va fer Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesi del 2014 al 2022 i actualment membre. Posteriorment, es va sotmetre a una correcció per part de l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana en un ple de la Secció aranesa, per tal d'assegurar que el llenguatge que hi apareix respon als criteris d'aquesta. Així mateix, a finals d'abril l'Acadèmia va aprovar el text.Aquesta edició completa la publicació de la Constitució espanyola en totes les llengües oficials. A més, l'occità és reconegut com a llengua pròpia de l'Aran i és oficial a tot Catalunya arran de l'Estatut d'Autonomia de 2006.&nbsp;

La iniciativa s'ha fet a petició de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana

El Butlletí Oficial de l'Estat publica aquest mes d'octubre la Constitució espanyola en aranès

David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”L’Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran fixa com a prioritat resoldre els problemes de transport al territori. David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”. La mobilitat és bàsica perquè el Pirineu es pugui desenvolupar, i l’IDAPA la vol “posar al centre” de la seva feina. Així ho ha explicat el director de l’institut, David Vallvé, que ha defensat la nova taula de mobilitat, la qual tindrà lloc el tres de desembre.A més, Vallvé ha destacat que “l’Institut compta amb un pressupost d’1,37 milions d’euros” i, tot i que, segons el director, “qualsevol gestor voldria més recursos”, amb aquesta xifra es poden fer accions amb “impacte real” per a entitats, associacions i ajuntaments.Mirant cap al futur, L’IDAPA presentarà el 13 de novembre al Consell Rector l’estratègia per als anys 2027 i 2028, que “abordarà temes com el patrimoni cultural del territori”.En aquest sentit, Vallvé també ha afirmat que entre els “punts forts” del Pirineu destaca el “teixit emprenedor, el talent, dos parcs naturals i un parc nacional i el potencial de les energies renovables”, i ha apostat per la “innovació digital”. Amb tot, l’Institut ha reivindicat que els ciutadans puguin “triar quedar-se aquí” i desenvolupar un projecte de vida sense “sentir-se forçats a marxar”.&nbsp;

David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”

L’Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran fixa com a prioritat resoldre els problemes de transport al territori

<h3>El sindicat diu que la convivència entre el plantígrad i els ramats té un impacte "inassumible" per als ramaders</h3>Unió de Pagesos ha demanat al Govern que actualitzi les indemnitzacions pels atacs d’os als ramats i que també compensi els animals desapareguts. El sindicat considera que la convivència amb aquesta espècie té un impacte "inassumible" per als ramaders, tant econòmicament com emocionalment, i que incrementa la seva càrrega de treball.En una reunió amb el director general de Medi Natural, Marc Vilahur, l’organització ha reclamat mesures de prevenció més eficaces i més suport econòmic i humà per acompanyar els ramaders i garantir la pastura a les zones de muntanya. També qüestiona l’agrupament i el tancament nocturn dels ramats, perquè considera que generen problemes sanitaris i dificulten la gestió de les pastures. A més, assegura que la contractació de pastors és insuficient.El sindicat també reclama més transparència sobre els atacs i les incidències atribuïdes a l’os, així com actualitzar les dades de compensacions al web del departament de Territori, que, segons denuncia, no s’actualitzen des del setembre del 2025.Finalment, demana millorar les infraestructures i la cobertura de telecomunicacions a la muntanya per poder desplegar eines de protecció com els collars GPS, els tancats virtuals i els sistemes d’alerta. Sota el lema "Si voleu ossos, assumiu els costos", Unió de Pagesos va convocar una concentració de protesta el 21 d’octubre a Llavorsí.

El sindicat diu que la convivència entre el plantígrad i els ramats té un impacte "inassumible" per als ramaders

Unió de Pagesos reclama més recursos per pal·liar els danys dels atacs d’os a ramats del Pirineu català

L’exercici ha simulat l’accident i un posterior incendi d’un vehicle en què viatjaven dues personesRealitzen un simulacre d’accident al túnel de Vielha per posar a prova el pla d’autoprotecció. L’exercici ha simulat l’accident i un posterior incendi d’un vehicle en què viatjaven dues persones.Protecció Civil de la Generalitat, Pompièrs Emergéncies i Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible han organitzat aquesta passada nit de dimecres un simulacre d’accident a l’interior del túnel de Vielha Joan Carles I a l’N-230. L’exercici ha posat a prova el Pla d’Autoprotecció (PAU) de la infraestructura, per comprovar l’aplicació dels procediments d’actuació davant d’un accident amb incendi d’un vehicle i persones afectades. El principal objectiu ha estat comprovar el desplegament de les diferents agències que han d’actuar en un sinistre d’aquestes característiques i segons l’organigrama de desplegament del Pla PROCICAT.L’escenari ha simulat l’accident d’un vehicle a l’interior del túnel, amb un incendi posterior i una situació de visibilitat reduïda a causa del fum. Les dues persones que viatjaven al vehicle han resultat afectades i l’exercici ha previst que poguessin desplaçar-se pels seus propis mitjans fins a un refugi o una galeria d’evacuació. En el moment de l’accident simulat, el vehicle sinistrat era l’únic que es trobava a l’interior del túnel. Un cop rebut l’avís, s’ha procedit al tancament dels accessos nord i sud per facilitar la intervenció dels serveis d’emergència.El simulacre ha permès avaluar la gestió de l’emergència a tot el territori de l’Aran des del centre de control del túnel i la resposta dels equips d’explotació i de primera intervenció. La gestió recau des del 2023 al Cos de Pompièrs d’Aran. També s’ha comprovat el funcionament dels elements de prevenció i seguretat propis de la infraestructura.

L’exercici ha simulat l’accident i un posterior incendi d’un vehicle en què viatjaven dues persones

Realitzen un simulacre d’accident al túnel de Vielha per posar a prova el pla d’autoprotecció

La prova s'allargarà fins a les tres de la matinada de dimecresEl Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible farà un simulacre d'incendi a l'interior del túnel de Vielha a partir de les deu de la nit d’aquest dimarts. La prova s'allargarà fins a les tres de la matinada de dimecres. La prova permetrà comprovar l'eficàcia dels protocols d'actuació, la coordinació entre organismes i el funcionament de les instal·lacions de seguretat de la infraestructura. Durant el simulacre es posarà a prova especialment el sistema de ventilació i la coordinació i comunicacions amb els serveis d'emergència externs.En aquest sentit, per garantir la seguretat dels treballadors i usuaris, es tallarà completament al trànsit al túnel mentre duri el simulacre i no hi haurà itineraris alternatius habilitats per a la circulació ordinària.&nbsp;

La prova s'allargarà fins a les tres de la matinada de dimecres

Transports farà un simulacre d'incendi a l'interior del túnel de Vielha a partir de les deu de la nit d’aquest dimarts

Un treball inèdit, elaborat per Joan Carles Riera Socasau, ha documentat quatre fosses de la dictadura franquista a la Val d'Aran, concretament als cementiris d’Es Bòrdes, Vilac, Vielha i Unha. Entre els principals resultats de la recerca destaca la documentació de la fossa de Vilac, una troballa singular atès que no constava fins ara en el registre de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. L'estudi, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia, conclou que es tracta de quatre fosses vinculades als combats de l’Operació reconquesta d’Espanya de 1944. Així mateix, l’estudi ha descartat la possible existència d’una fossa a Es Colomies, a Tredòs, per manca d’evidències documentals o orals.Aquests resultats són fruit d’un treball de documentació que va finalitzar a finals de 2025 i que, durant el primer semestre de 2026, ha estat objecte de revisió per part dels equips tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica amb l’objectiu de verificar i consolidar la informació recollida. La investigació completa, íntegrament en català i aranès, està disponible en línia.Una recerca centrada en l’Operació reconquesta d’Espanya de 1944L’estudi se centra en els episodis de violència i repressió que va viure la Val d’Aran durant la dictadura franquista, especialment en el context de l’anomenada Operació reconquesta d’Espanya, l’octubre de 1944. Aquesta operació va consistir en una incursió des de França de brigades guerrilleres de maquis, comandades per Vicente López Tovar, a fi de contribuir a enderrocar el règim franquista.Els guerrillers van aconseguir controlar inicialment diverses poblacions del Baish Aran, però els combats amb l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil van provocar nombroses baixes i van acabar forçant-ne la retirada. Moltes de les víctimes d’aquests enfrontaments, tant del bàndol guerriller com de les forces franquistes, van ser enterrades en fosses comunes.En aquest sentit, la recerca descriu les característiques de cadascun dels enterraments i incorpora una síntesi del context bèl·lic de les poblacions afectades. També posa de manifest que no totes les víctimes van rebre sepultura al cementiri, ja que alguns maquis van ser enterrats al lloc on van morir o els seus cossos van quedar abandonats a la muntanya. Aquesta circumstància explica que, anys després, encara s’hagin localitzat restes humanes que no constaven en cap registre i que no es pugui descartar la descoberta de noves restes en el futur, sigui de manera fortuïta o a partir de testimonis orals i documentació escrita.Actualització del Mapa de fosses i planificació de les actuacionsEls resultats de l’estudi han permès revisar i ampliar la informació del Mapa de fosses, un registre que recull les dades disponibles sobre les fosses documentades a Catalunya i contribueix a millorar el coneixement sobre la localització i les característiques dels enterraments.L’actualització s’emmarca dins la tasca de la Direcció General de Memòria Democràtica per millorar el coneixement sobre les fosses i les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En aquest sentit, els estudis de documentació permeten establir registres rigorosos i verificables de les inhumacions de persones mortes en contextos de guerra, repressió i excepcionalitat, i aporten informació per avançar en les polítiques de memòria democràtica.A més, les dades obtingudes son un factor clau per determinar les prioritats d’intervenció en el marc dels Plans de fosses de la Generalitat de Catalunya. Aquests plans estableixen les prioritats d’intervenció tenint en compte factors com el risc de destrucció de les fosses, la presència de restes humanes en superfície, la ubicació dels enterraments dins o fora dels cementiris i el seu grau de dignificació. La planificació també pot adaptar-se al nivell de documentació disponible, la vinculació amb casos del Cens de persones desaparegudes i les demandes de familiars, ajuntaments i entitats memorialistes.Més enllà del valor històric i científic, els treballs constitueixen també una eina de reparació moral i simbòlica. La documentació, la localització i la possible recuperació de les restes contribueixen a restituir la dignitat de les víctimes i a avançar en el reconeixement dels seus drets i en la reparació dels familiars.Més de trenta estudis de documentació impulsatsFins ara, la Direcció General de Memòria Democràtica ha dut a terme 32 estudis de documentació. D’aquests, 14 s’han centrat en fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, mentre que sis han abordat la documentació de víctimes i persones desaparegudes. Entre aquests darrers, hi ha treballs sobre institucions psiquiàtriques, combatents catalans al front d’Aragó i víctimes de la guerra i la dictadura a la ciutat de Tarragona. Els dotze restants estan vinculats al programa Alvah Bessie, dedicat a la documentació de brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil.

Estan vinculades als combats de l’Operació Reconquesta d’Espanya de 1944

EN DIRECTE

Val d'Aran