La decisió de Sony de deixar de comercialitzar nous videojocs en format físic per a PlayStation a partir del 2028 confirma una tendència que fa anys que avança.Potser era una notícia esperada. Les vendes digitals fa temps que superen les físiques, les consoles cada vegada depenen més d'internet i la comoditat de descarregar un joc des del sofà és difícil de discutir.Però aquest canvi també implica perdre algunes coses que, fins ara, formaven part de l'experiència de jugar. Un videojoc físic no era només un disc dins d'una caixa. Era poder-lo col·leccionar, guardar-lo a la prestatgeria, revendre'l quan ja no hi jugaves, comprar-lo de segona mà per un preu més assequible.I, sobretot, era poder-lo compartir. Deixar un videojoc a un amic, intercanviar-lo amb un familiar o descobrir un nou joc perquè algú te l'havia deixat. Aquests eren i són gestos quotidians per a tota una generació de jugadors. Gestos que, amb el model digital, pràcticament desapareixen.El mercat de segona mà, que durant anys ha permès a molts jugadors accedir a títols que d'altra manera no haurien pogut comprar, també queda en una situació complicada. I això arriba, precisament, en un moment en què els grans videojocs cada vegada són més cars.És el final d'una manera d'entendre els videojocs. Una manera en què jugar no era només comprar i consumir. També era col·leccionar, compartir i, de vegades, deixar aquell joc que tant t'havia agradat a algú altre perquè el pogués gaudir igual que tu.

Sony deixarà de comercialitzar videojocs en format físic per a PlayStation a partir del gener de 2028

EN DIRECTE

Quan jugar videojocs també era compartir

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu