Ja fa dies que la informació sobre l’eclipsi està saturant bona part de l’agenda mediàtica i informativa del país i avui ho acabarà de fer del tot. I encara que es pugui entendre que és necessari i que satura a parts iguals, nosaltres també ho haurem de fer. Perquè ens hi obliguen els tempos i els temes i perquè també creiem que informar-ne des de totes les mirades possibles és bo i necessari. Per això a partir de les 9.03h començarem una programació especial de l’Obert per Vacances, que s’allargarà fins a les 11.00h, on coneixerem com es viurà l’eclipsi als diferents municipis del país, però també de fora, amb catalans que estan de vacances i que viuran i veuran l’eclipsi des d’altres zones. Al llarg d’aquestes dues hores, però també a la tertúlia de regidors, abordarem la seguretat i els principals consells a tenir en compte per gaudir d’aquesta nit sense cap risc. Esperem que ni la pluja ni els núvols ens facin la guitza i, sigui com sigui, que acabem tots ben eclipsats!

"Esperem que ni la pluja ni els núvols ens facin la guitza i, sigui com sigui, que acabem tots ben eclipsats!"

Eclipsats

Si ahir ens fixàvem en els efectes del cel quant a pluja, avui ho tornem a fer, respecte a la calor. Hem fet moltes editorials parlant de les altes temperatures, del que comporten i de com s’hi hauria d’actuar, però avui cal centrar-nos també en els efectes que té per al sector agrari. Ahir va començar la collita de pera conference, una de les que té més quilos de producció, però una varietat que també ha patit els efectes de les altes temperatures. Per això, els pagesos han hagut d’intensificar els mètodes d’irrigació per evitar mals majors. I això evidencia també que qui no s’adapta, mor, però sobretot, que cal previsió i ciència per intentar avançar-se una mica a la calor i poder protegir millor els cultius. Perquè d’aquesta protecció, les fruites se’n veuran beneficiades, els pagesos també i, en conseqüència, la ciutadania en general, també.&nbsp;

"I això evidencia també que qui no s’adapta, mor, però sobretot, que cal previsió i ciència per intentar avançar-se una mica a la calor i poder protegir millor els cultius"

Els efectes de la calor (segona part)

Les pluges de la setmana passada eren esperades per fer baixar una mica els termòmetres enfilats però en aquest país, com cantava Raimon, la pluja no sap ploure. I del desig d’aigua, a l’ensurt de la pedra hi ha només un segon. Una de les zones on va pedregar la nit de dijous a divendres va ser Raimat, on caldrà estar amatents a l’afectació i la compensació de la verema. Hi haguessin pogut haver més zones afectades, com ha passat amb la fruita dolça en altres ocasions i que ens recorda que la incertesa i el neguit que provoca sempre haver d’estar pendent del cel. La pluja no cau del cel, deia un anunci no massa encertat del Govern. No massa encertat perquè la pluja sí que la cau del cel i hi ha massa gent que sempre ha de mirar amunt per saber si podrà menjar o no aquell mes.&nbsp;

"Hi ha massa gent que sempre ha de mirar amunt per saber si podrà menjar o no aquell mes"

Estar sempre pendent del cel

Encara que encara hi hagi algunes persones que s’aferrin a negar el canvi climàtic i a dir que de calor n’ha fet sempre, la realitat és tossuda i ens demostra que ni de lluny s’està actuant com caldria per mitigar l’efecte de les altes temperatures que cada vegada en seran més. Tot i que ni de lluny s’hi està actuant com caldria, sí que es van aplicant algunes mesures com les polseres intel·ligents que la Paeria ha distribuït als treballadors municipals que fan feina al carrer per prevenir els cops de calor. És un petit gest que pot avisar amb temps i evitar que la situació de salut del treballador afectat vagi a pitjor. És una bona idea, però cal que vagi acompanyada de plans laborals que se centrin en la salut dels treballadors, públics i privats, i que es prioritzi sempre la salut de les persones treballadores davant dels beneficis i de la feina. Aquesta mesura i moltes d’altres que es van impulsant des dels municipis demostren com les polítiques climàtiques cada vegada centraran més les actuacions de govern i això, de cara a l’any que ve, també caldrà tenir-ho en compte.&nbsp;

"Aquesta mesura i moltes d’altres que es van impulsant des dels municipis demostren com les polítiques climàtiques cada vegada centraran més les actuacions de govern i això, de cara a l’any que ve, també caldrà tenir-ho en compte"

Mesures de prevenció contra la calor

El nou contracte de neteja urbana i recollida d’escombraries&nbsp;de Lleida començarà finalment el 19 d’agost, gairebé quatre mesos després del previst, arran del recurs que l’empresa que va quedar segona en el concurs públic (FCC) va presentar davant del Tribunal Català de Contractes. Quatre mesos en què el contracte ha passat de ser el tema central de moltes tertúlies a sortir de refiló a més d’una en els últims debats, però sense més. I ara, amb aquesta bona notícia sobre la taula, la pregunta de si es pot complicar encara més aquest periple de neteja que pateix la ciutat és inevitable. FCC pot presentar un recurs al contenciós administratiu contra la resolució. Té dos mesos per fer-ho i veurem si ho acaba fent o no. No seria l’ideal, com tampoc ho ha set el recurs presentat en primer lloc, tot i que plenament legítim. Lleida necessita eines per gestionar la neteja de la ciutat, eines adaptades a la societat que tenim ara i no a la de fa uns anys, però ja se sap que amb processos com aquests la il·lusió i la unanimitat no ho és tot. Estarem pendents de com evoluciona el periple.&nbsp;

"Lleida necessita eines per gestionar la neteja de la ciutat, eines adaptades a la societat que tenim ara i no a la de fa uns anys, però ja se sap que amb processos com aquests la il·lusió i la unanimitat no ho és tot"

Periple de neteja

La necessitat de preservar o no el patrimoni és un debat que podria semblar que compta amb unanimitat d’entesa, però, com en tot, no és així. Hi ha qui defensa que s’han de destinar tots els recursos econòmics per preservar el nostre patrimoni; alguns oscil·len en funció de quin patrimoni es parla i d’altres que, directament, els hi és absolutament igual que tinguem o no patrimoni. Reduir-ho a aquest simplisme és un error i una evidència més que si no tenim en compte el nostre passat no podrem construir cap societat de futur perquè no tenim present. Ahir sabíem que la conselleria de Cultura ha obert el procés per executar obres a Cal Macià i evitar que caigui. És un pas que arriba després de molts anys de lluita per part de persones que s’estimen el patrimoni i el defensen amb el cor, però ara caldrà veure com s’acaba materialitzant i quan s’allarga més aquest periple. &nbsp;

"És un pas que arriba després de molts anys de lluita per part de persones que s’estimen el patrimoni i el defensen amb el cor"

Preservar el patrimoni

Ahir sabíem que només a Lleida i en només una setmana hi ha hagut 8 arrestos per violència masclista i el debat continua sent sempre el mateix, les mesures a demanar continuen sent les mateixes i les respostes i les mesures aplicades continuen sent sempre insuficients. És veritat que s’han fet avenços – i els hem de celebrar sempre, en totes les lluites- però no ens poden tapar els ulls i mirar cap a una altra banda davant d’una xacra que és insostenible i insuportable. Una de les pitjors notícies que hem d’explicar com a periodistes són els crims masclistes i totes les derivades de les violències masclistes perquè la sensació és que cada dia és igual, passin els anys que passin. Calen polítiques públiques valentes per abordar una xacra social i estructural i cal, sobretot, que la vergonya canvïi de bàndol.&nbsp;

"Calen polítiques públiques valentes per abordar una xacra social i estructural i cal, sobretot, que la vergonya canvïi de bàndol"

La lluita contra la xacra que mai s’acaba

Aquesta setmana hem conegut que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha iniciat un procediment sancionador contra&nbsp;el mitjà 'La Directa' per haver publicat les infiltracions de policies nacionals en moviments socials i independentistes. L'actuació parteix d'una denúncia que van interposar fa un any i mig quatre dels policies que entre el 2020 i el 2023 es van infiltrar sense ordre judicial en associacions, entitats i col·lectius de Catalunya i el País Valencià.Tot i que, en un primer moment, les denúncies no van prosperar, la posterior intervenció de la presidència de l’AEPD va fer que es reobrís el cas i ara demanen una multa de 7.000 euros al mitjà i que se’ls obligui a retirar les dades dels agents publicades.En el què podria semblar un procés judicial més, s’hi amaga una prova de foc per a la llibertat de premsa i el dret a comunicar, que pot crear un perillós precedent a l’Estat. Tal com apunta ‘La Directa’, aquestes investigacions responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació, com és el control dels poders públics.La publicació de ‘La Directa’ va sorgir d’un exhaustiu treball de recerca que va servir per posar sobre la taula certes pràctiques policials i crear un debat, tant al Parlament com al Congrés, sobre la seva legalitat i idoneïtat. En aquest sentit, és indiscutible que l’exercici del periodisme va atendre la seva tasca fonamental i va servir com a eina de denuncia de l’atac sobre els drets bàsics de la ciutadania. La sola existència del procediment judicial suposa un greu retrocés de la llibertat de premsa i emmordassa un sector que travessa un moment convuls, però continua sent un actor clau per a la salut de la democràcia.

"La sola existència del procediment judicial suposa un greu retrocés de la llibertat de premsa i emmordassa un sector que travessa un moment convuls, però continua sent un actor clau per a la salut de la democràcia."

Un precedent perillós

Catalunya ja ha entrat de ple a la tercera onada de calor d’aquest estiu. Aquesta s’allargarà, com a mínim, durant set o vuit dies i tindrà els seus pics de calor en la jornada d’avui i de cara a l’inici de la setmana vinent. Les temperatures més altes es tornaran a registrar, entre d’altres indrets, a l’àrea de Ponent, on està previst que puguem tornar a superar amb facilitat els quaranta graus.La directora del Meteocat, Sarai Sarroca, apuntava aquest dimecres que Catalunya està vivint una primera meitat d’estiu “inèdita” per les altes temperatures, els episodis de calor recurrents i la durada d’aquests. El cert és que estem veient com una situació meteorològica excepcional, fins i tot per aquesta època de l’any, s’està començant a convertir en una quotidianitat durant els últims dos mesos. La cresta de temperatures de l’estiu s’ha avançat al calendari i ho ha fet amb una contundència difícil d’encaixar, especialment pels qui passen la major part de la jornada a l’exterior.Ens esperen, de nou, dies de tornar a escoltar en bucle recomanacions bàsiques, però elementals; de difícil dormir; de reduir la nostra exposició a les hores més càlides; i de pensar que, sovint, el fet de continuar fent la vida diària ja és una petita victòria.

"El cert és que estem veient com una situació meteorològica excepcional, fins i tot per aquesta època de l’any, s’està convertint en una quotidianitat durant els últims dos mesos."

L’extraordinari que es converteix en habitual

L’exclusió de Catalunya de l'informe PISA per un error en la mostra d'alumnes ha provocat un nou terrabastall social i polític que no albira una solució fàcil ni immediata. Les explicacions que va oferir la consellera Esther Niubó aquest dilluns no van convèncer a socis de govern ni a l’oposició ni als sindicats ni al col·lectiu docent.La titular d’Educació es va espolsar les culpes, tot i assegurar que es “depuraran responsabilitats” un cop s’hagin determinat les causes exactes que van provocar aquesta situació.Tot i que el PSC es va afanyar a qualificar l’error de “fet aïllat”, un recurs lingüístic que s’està convertint en massa recurrent en l’argot polític quan no es vol aprofundir en l’arrel d’un problema, la resta de partits han fet palesa la seva disconformitat per activa i per passiva. Però més enllà de les demandes de dimissions i transparència que han expressat els representants de gairebé tots els partits, sobten especialment les declaracions del secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, d’aquest passat dissabte, en què afirmava que no se’ls va confirmar l'error "fins fa relativament poques setmanes", tot i que la conselleria el coneixia des del març.Caldrà entendre si va ser part d’una estratègia o una negligència comunicativa, però després d’un any de tensions entre el Departament i els professionals amb les multitudinàries vagues docents i decisions polítiques controvertides com el pla pilot per a situar agents de paisà als centres educatius, sembla que aquesta errada es pot acabar convertint en el darrer clau al taüt de la consellera.

"Després d’un any de tensions entre el Departament i els professionals, sembla que aquesta errada es pot acabar convertint en el darrer clau al taüt de la consellera."

Un pilar que trontolla

L’enèsim estira-i-arronsa entre els pagesos i el Departament d’Agricultura va acabar amb el compromís d’impulsar un nou pla de xoc per reduir "dràsticament" la "sobrepoblació" de conills a les comarques del Segrià i l'Urgell, després de la reunió mantinguda entre ambdues parts aquest dilluns a Montblanc. El Govern català es va comprometre davant les organitzacions agràries a abocar de nou recursos a lluitar contra els estralls de la fauna cinegètica després de les mobilitzacions del passat cap de setmana.El Departament sembla que intenta tornar a posar fil a l’agulla a una de les principals problemàtiques que ha arrossegat durant tota la legislatura. Tot i que és cert que la resposta per part d’Ordeig ha arribat ràpid i fruit d’una negociació amb el sector, el cert és que, tal com apuntaven ahir alguns representants agraris, la resposta torna a arribar tard i de manera reactiva.Ens hem acostumat a que, massa sovint, les polítiques públiques en matèria agrària sempre arribin per a aturar protestes, rarament de forma propositiva per evitar que el globus es faci gran i acabi petant. Ara caldrà veure si realment és una mesura efectiva per a capgirar una dinàmica perillosa per a la subsistència del sector o acaba sent un pedaç més incapaç de tapar un descosit que, dia a dia, es fa més gran.

"Ara caldrà veure si realment és una mesura efectiva per a capgirar una dinàmica perillosa per a la subsistència del sector o acaba sent un pedaç més incapaç de tapar un descosit que, dia a dia, es fa més gran."

Un problema que perdura

Els alcaldes de Lleida i diversos municipis del Segrià i la Franja es van reunir dimecres passat a Raimat per reclamar més trens per a la línia de Montsó. Els diferents consistoris van decidir unir forces per demanar fins a onze freqüències diàries per sentit per tal de millorar la connectivitat ferroviària.Aquesta proposta, de la qual només se n’ha redactat un primer esborrany, permetria convertir la línia de Montsó en un eix clau de mobilitat entre la Franja i Lleida, amb l'objectiu, segons els impulsors, d'arribar als 700.000 usuaris anuals. La seva implementació facilitaria els desplaçaments per motius laborals, acadèmics i sanitaris, i garantiria una millor connexió amb els hospitals de referència i els primers trens d'alta velocitat cap a Barcelona i Madrid.En cas de tirar-se endavant, la millora d’aquesta línia seria una excel·lent notícia pel territori de Ponent i, sobretot, per la comarca del Segrià. Teixir una xarxa eficient de transport públic i eliminar els possibles problemes de mobilitat amb un territori veí, amb el qual existeixen tot tipus de sinèrgies, ha de ser celebrat com un avenç important en termes de connectivitat.Ara bé, quan tractàvem aquest tema en la tertúlia de municipis del passat dijous, diversos alcaldes del Segrià ens apuntaven que encara no disposen d’un servei de transport públic que els connecti amb la ciutat de Lleida des del seu poble. Un servei imprescindible que s’agreuja en casos com la dependència de les persones grans o dels alumnes d’estudis postobligatoris, que s’han de buscar la vida per posar remei, de la seva butxaca, a una desinversió considerable en els nuclis més separats de la capital.Els incendis de les darreres setmanes ens han recordat que necessitem un món rural actiu i ben cuidat pel benefici de tots els catalans, i una premissa bàsica hauria de ser la possibilitat de moure’s pel territori de manera autònoma. Hem de continuar sent ambiciosos per impulsar la connectivitat entre els principals nuclis com a pol d’oportunitats, d’aliances i de serveis, però no ens oblidem dels veïns dels municipis petits que únicament reclamen equiparar les seves possibilitats a la resta de ciutadans.

"Els incendis de les darreres setmanes ens han recordat que necessitem un món rural actiu i ben cuidat pel benefici de tots els catalans, i una premissa bàsica hauria de ser la possibilitat de moure’s pel territori de manera autònoma."

EN DIRECTE

Editorial