Avui a les 12.00h del migdia el Lleida CF farà una roda de premsa per fer balanç de la temporada amb l’anunci del nou inversor fet divendres passat. Qui és? Com ho gestionarà? Amb quins recursos compta i quin futur li pot donar al club? Veurem els detalls que es donen avui a la roda de premsa, una roda de premsa que ua1 Lleida Ràdio emetrà en directe atenen la importància social i periodística que genera una qüestió com és el futur d’un club de la ciutat. Sigui com sigui, és innegable que les qüestions extraesportives afecten, d’una forma o altra, al terreny de joc i, per això, caldrà estar molt pendents del que es digui i de com s’acaba materialitzant.&nbsp;

"És innegable que les qüestions extraesportives afecten, d’una forma o altra, al terreny de joc i, per això, caldrà estar molt pendents del que es digui i de com s’acaba materialitzant"

El futur del Lleida

El record de la pandèmia del coronavirus encara el tenim molt present i, per això, és inevitable fer comparacions encara que potser no sigui la millor de les opcions. Ara, amb l’hantavirus, se’ns tornen a despertar pors i incerteses que són del tot legítimes, però ara també és el moment de que se’ns desperti la memòria i la consciència. Una memòria i una consciència que ens haurien d’evitar tornar a cometre els mateixos errors que els que es van cometre fa sis anys, sobretot al principi. No poden faltar epis, ni mascaretes, ni guants. No pot faltar cap tipus de material sanitari, ni professionals, ni recursos ni formació. Ara, amb aquest virus, i demà, demà passat i l’altre, amb el que vingui. Per una cosa també és clara i els experts ho diuen: cada vegada en vindran més i això també és un efecte del canvi climàtic. &nbsp;

"No pot faltar cap tipus de material sanitari, ni professionals, ni recursos ni formació"

Aprendre dels errors

La Unió Europea ha arribat a un acord per prohibir els sistemes d'intel·ligència artificial que generen contingut "sexualment o íntimament explícit" sense consentiment o material d'abús sexual infantil. Aquest veto entrarà en vigor a partir del 2 de desembre d'aquest any i es tracta d'una petició que havia fet Espanya en el marc de les negociacions entre el Consell de la UE -on estan representats els estats- i Parlament Europeu per introduir diversos canvis a la llei d'intel·ligència artificial europea. La mesura segurament arriba tard i torna a obrir el debat sobre si les prohibicions són útils o no. Més enllà, però, s’ha d’admetre que el que s’està fent fins ara no funciona i, per tant, potser és una manera. Ara bé, això ha d’anar acompanyat de pedagogia i educació perquè si s’ha hagut d’arribar a prohibir que s’utilitzi la IA per generar contingut sexualment o íntimament explícit és perquè la poca intel·ligència humana que tenim porta a algunes persones – homes- a fer això. Diuen que la IA no té aturador. Potser sí que no el té, però estaria bé que la intel·ligència humana tampoc. Ara per ara, res no ens fa pensar que això sigui així, més aviat al contrari. Hi ha una cosa clara: si la IA avança és perquè hi ha humans al darrere que ho volen. Una cosa sense l’altra no és possible. Així doncs, preservem la primera. &nbsp;

"Si la IA avança és perquè hi ha humans al darrere que ho volen. Una cosa sense l’altra no és possible"

Que la intel·ligència humana s’imposi a l’artificial

La teoria de les finestres trencades defensa que els signes visibles de deteriorament, desordre i vandalisme en un entorn concret incentiven comportaments incívics i delictius més greus. Es tracta d’una tesi formulada pels criminòlegs James Q. Wilson i George Kelling als anys 80 arran d’un expermient dut a terme uns anys enrere pel psicòleg Philip Zimbardo. La principal lectura conclou que si no es reparen petits danys, es genera una sensació d’impunitat i abandonament que atreu el crim.Les darreres setmanes han estat plenes de notícies molt delicades a Catalunya amb la violència i la inseguretat com a denominador comú. L’assassinat d’una dona a Espluges enmig del carrer, un apunyalament mortal unes hores després a Barcelona, una pressumpta agressió sexual a una dona a la Feria de Abril de la capital catalana o el judici contra els pares investigats per maltractar el seu nadó en son alguns dels episodis més destacats.El Govern també sembla preocupat per convertir la seguretat en un tema cabdal, a jutjar per les darreres maniobres. El reforç del pla de prevenció per decomissar armes blanques i la polèmica prova pilot per posar agents de paisà a l’entrada d’alguns centres educatius, els casos més evidents.Els motius de fons darrere aquesta problemàtica poden ser àmplis i complexos, però la conclusió evident és que la seguretat s’ha convertit en un clamor. I en aquest punt és on entra la responsabilitat dels qui han de prendre les decisions. Fan falta mesures resolutives i dissuassòries per no deixar finestres trencades, però també és imprescindible el seny per evitar un escenari catastrofista o aplicar mesures completament fora de lloc com el cas dels Mossos a les escoles. Defugir de polèmiques per redactar un diagnòstic clar i treballar veritablement per la ciutadania i no només de cara a la galeria. Però amb el calendari electoral escalfant a la banda, es fa difícil ser moderadament optimista a dia d’avui. Tant de bo m’equivoqui.

"Fan falta mesures resolutives i dissuassòries per no deixar finestres trencades, però també és imprescindible el seny per evitar un escenari catastrofista o aplicar mesures completament fora de lloc"

Finestres esquerdades

La maquinària electoral de cara a les municipals ja fa mesos que està en marxa i ara anem sabent els detalls de les candidatures. Fins i tot, també, si s’acabaran presentant o no. Ahir coneixíem que la CUP contempla no presentar-se amb candidatura pròpia a Lleida i la pregunta és evident: si es deixa ERC fora de l’equació és perquè s’entén que se’ls beneficia? Una agrupació amb els Comuns – als quals algunes de les enquestes els pronostiquen que quedarien fora del consistori- no seria mala fórmula per rascar alguna representació. Ara bé, hauríem de veure fins a quin punt els votants dels dos partits secundarien aquesta fórmula perquè uns són clarament independentistes i els altres, no. Qui cedeix en què? Qui renuncia a què? I a canvi de què? Recordem que un dels regidors que va tenir la CUP a Lleida, Pau Juvillà, va ser inhabilitat per penjar uns llaços grocs a la Paeria. Deixar a un costat la lluita nacional implica a deshonrar el que van aconseguir el tàndem Juvillà-Gabarrell?I què passa, amb ERC? Si la CUP i els Comuns no es presenten amb candidatures pròpies, els republicans hauran de saber-se fer valdre com a partit d’esquerres i independentistes útil el 2027. I això passa, entre d’altres, per no repetir errors del passat.&nbsp;

"Recordem que un dels regidors que va tenir la CUP a Lleida, Pau Juvillà, va ser inhabilitat per penjar uns llaços grocs a la Paeria. Deixar a un costat la lluita nacional implica a deshonrar el que van aconseguir el tàndem Juvillà-Gabarrell?"

A qui beneficia que la CUP no es presenti a Lleida?

El servei de suport al dol de ponent comença la seva activitat al municipi del Pont de Suert. A partir del 13 de maig, aquest poble del Pirineu disposarà d’un espai d’acompanyament emocional. I encara que sembli un fet normal, que passi ara, en ple 2026, és un símptoma que es va tard en abordar qüestions emocionals i de salut mental. Aquesta seria una premissa en el cas de la plana, en el cas del Pirineu també s’hi suma un greuge territorial: com que són menys gent, no els hi calen els mateixos recursos. I és un fet extensible a moltes altres qüestions. Per això que ara aquesta entitat decideixi fer aquest pas – el qual segurament no serà fàcil per les peculiaritats de la zona- és un pas molt important. La gent de les comarques de muntanya mereix els mateixos drets que la resta; gestionar el dol no és menor. Que aquest pas ara serveixi per acabar de revertir la resta de mancances. &nbsp;

"La gent de les comarques de muntanya mereix els mateixos drets que la resta; gestionar el dol no és menor"

El dol no entén de territorialitats

La proposta d’Educació d’incorporar Mossos d’Esquadra als instituts està generant el rebuig de centres educatius de la demarcació de Lleida com els de Tàrrega, Agramunt i Bellpuig. I, per part dels Mossos, la valoració és que caldrà esperar a que maduri per analitzar-la. Sobre aquesta mesura se n’han dit moltes coses i hi ha gent que, fins i tot no entén la polèmica. Però amb totes les vagues que hi ha convocades al sector de l’educació, per què l’aposta és posar-hi Mossos d’Esquadra? Precisament aquesta no és una de les demandes que fan els professionals del món educatiu, sinó més aviat el contrari: recursos humans i baixar les ràtios. Recursos humans que s’intueix que són professors, pedagogs, psicòlegs...no pas cossos policials. Però bé, és una prova pilot que si el que pretenia era sacsejar el tauler educatiu, ho ha fet. A Lleida hi ha instituts que ho estan rebutjant i això, de retruc i segurament sense pensar-hi, també afecta la reputació dels Mossos. Si els docents no volen agents de policia als centres és una premissa que caldria no passar per alt.&nbsp;

"Per què l’aposta és posar-hi Mossos d’Esquadra? Precisament aquesta no és una de les demandes que fan els professionals del món educatiu"

A les escoles, mestres i professors

Arriba el maig i a Lleida comença un dels mesos més intensos de tot l’any: fira de titelles, moros i cristians, la festa major i l’aplec. És un mes per a tots aquells amb resistència. Però també és el mes durant el qual també arriben les temperatures altes. Ja fa uns dies que la calor comença a fer acte de presència i a partir de mig mes, les temperatures començaran a enfilar-se per recordar-nos que nosaltres no en tenim, de primavera. I aquesta calor que cada vegada arriba abans pot deslluir una mica les ganes de gaudir de totes les festes que venen aquest mes. Esperem que no sigui així, que les temperatures es comportin i ens permetin celebrar totes i cadascuna de les festes del mes. Unes festes que demostren una ciutat viva, amb la cultura bategant al centre dels carrers, aquells espais que cada vegada els estem deshumanitzant més i urbanitzant més. Al llarg d’aquest mes, Lleida demostra ser una ciutat activa, festiva i cultural. I és preciós viure-ho des de dins i veure-ho des de fora.&nbsp;

"Unes festes que demostren una ciutat viva, amb la cultura bategant al centre dels carrers, aquells espais que cada vegada els estem deshumanitzant més i urbanitzant més"

Comença el maig fester

Demà els sindicats tornaran a sortir al carrer a reivindicar millores laborals en un Primer de Maig marcat per un context sociopolític molt complicat. Un fet que ho reflecteix és el lema escollit per enguany perquè incorpora la paraula pau. De fet, és un dels arguments que esgrimeixen els sindicats perquè els ciutadans surtin als carrers aquest divendres. Fa uns dies ja vam dir que les guerres maten més enllà de les bombes: maten amb pobresa -cada vegada més extrema-, maten amb desigualtat – cada vegada més notables i menys iguals-, maten amb falta de recursos i discriminacions – cada vegada més explícites--. Incorporar el no a la guerra en una manifestació laboral pot ser un element que faci sortir gent al carrer, però després s’ha de ser coherent i defensar les polítiques públiques que garantirien una disminució de les desigualtats. I, en conseqüència, votar en coherència.

"Incorporar el no a la guerra en una manifestació laboral pot ser un element que faci sortir gent al carrer, però després s’ha de ser coherent i defensar les polítiques públiques que garantirien una disminució de les desigualtats"

Sense pau no hi ha ni pa, ni sostre, ni treball

Avui, a l’Un Dia Més, tornarem a abordar l’acord entre UGT i CCOO en matèria d’educació que va generar nombroses reaccions, algunes de les quals poc desitjables. I ho farem amb un altre escenari al davant: els sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical han anunciat que tornaran a sortir al carrer i convoquen tres jornades de vaga a tot Catalunya entre els mesos de maig i juny. En el cas de Lleida, les manifestacions tindran lloc el 15 de maig i el 4 de juny. Noves vagues educatives, noves mobilitzacions, noves manifestacions i gairebé segur que mateixos problemes de sempre. Aconseguir resoldre totes les problemàtiques que té el sector no serà gens fàcil ni immediat. Veurem quin marge de maniobra tindran els sindicats que convoquen les manifestacions i els que han signat l’acord; veurem quina capacitat de negociació tenen uns i altres i veurem, sobretot, com varia o no l’estat anímic dels docents.&nbsp;

"Aconseguir resoldre totes les problemàtiques que té el sector no serà gens fàcil ni immediat"

De nou al carrer

Ahir vam entrevistar el paer en cap de Cervera, Jan Pomés, i de totes les reflexions que va fer, l’anunci de fer una càtedra per a estudis europeus és, pot ser, un dels més destacats que caldrà veure com se li dona forma. L’objectiu no és altre que obrir Cervera al món, portar turistes i estudiants de l’estranger. Si és necessari o no tenir estudiants d’erasmus en una ciutat com Cervera és un debat que els cerverins hauran d’abordar i, sobretot, el professorat. Treballant una proposta com aquesta es dona pràcticament per fet que s’ha parlat o es parlarà amb el professorat perquè és part imprescindible d’un projecte d’aquest calibre. És viable? Es podrà gestionar amb els alumnes actuals? Quina sobrecarrega comportarà? On s’allotjaran?Veurem com s’acaba materialitzant aquesta proposta i la resta que té l’actual equip de govern. Un equip de govern que, amb Pomés al capdavant, advoca per dibuixar unes polítiques de govern amb visió llarga, un fet que passa molt poc en política. &nbsp;

"És viable? Es podrà gestionar amb els alumnes actuals? Quina sobrecarrega comportarà? On s’allotjaran?"

Erasmus a Cervera?

Les dones representen el 28% dels titulats en enginyeria i arquitectura a la universitat, davant de més del 72% d’homes, segons l’informe Dones en les TIC 2025. L'estudi constata que la diferència entre gèneres supera els 40 punts percentuals de manera sostinguda entre 2019 i 2024. Així mateix, la segregació també es trasllada a la formació professional: a l’àmbit d’informàtica i comunicacions els homes representen el 90,2% de l’alumnat, mentre que les dones es queden en el 9,8%. No podem dir que siguin dades sorprenents perquè, malauradament, són dades que es repeteixen en molts altres àmbits i sectors, i és que la tendència es repeteix en sectors com l’electricitat, fabricació mecànica o transport. I aquestes dades el que evidencien és que encara hi ha sectors on la presència de les dones és ínfima, que les poques que aconsegueixen arribar-hi paguen un preu elevadíssim i amb una exigència molt més alta que els homes i que canviar això portarà molta i molta feina.&nbsp;

"I aquestes dades el que evidencien és que encara hi ha sectors on la presència de les dones és ínfima, que les poques que aconsegueixen arribar-hi paguen un preu elevadíssim i amb una exigència molt més alta que els homes"

EN DIRECTE

Editorial