Les filigranes que ha de fer el govern de Pedro Sánchez per mantenir-se al poder cada vegada són més grans i més dures, i les lectures polítiques cada vegada en són més. Cal aguantar pel simple fet d’aguantar? Perquè si és així només s’entén per l’afany de poder. Cal aguantar per continuar desplegant polítiques socials? Sí és així tindria lògica, però no hi ha suports necessaris perquè garanteixin que això sigui fàcil ni viable. Cal aguantar perquè hi ha una estratègia de desgast? L’estratègia és evident que hi és, però no tots els casos de corrupció són inventats. Si hi ha un atribut que Pedro Sánchez té és que sempre cau de peus, sempre se’n surt i té una resistència política admirable. Veurem si això es torna a demostrar ara o ha arribat fins aquí. El que és evident és que el futur que ens espera si arriben les urnes no és bo.&nbsp;

"Si hi ha un atribut que Pedro Sánchez té és que sempre cau de peus, sempre se’n surt i té una resistència política admirable. Veurem si això es torna a demostrar ara o ha arribat fins aquí"

Caurà pel seu propi pes?

Per aquestes dates hi ha molts joves que estan pendents d’una nota, d’un número que ha d’acabar decantant la seva vida professional. O que s’ho pensen perquè realment la vida dona moltes voltes i una nota acadèmica no defineix a ningú com a persona. Però, mentre s’està vivint aquella etapa vital, la percepció és diferent i, literalment, es depèn d’un número per saber què es farà de cara al futur. I hi ha notes que són realment impactants, que freguen l’excel·lència per una mil·lèsima i que són la millor recompensa a tot l’esforç fet durant aquests anys. Un esforç que potser no es recompensa prou amb una nota i és que la salut mental i física que hi ha al darrere valen molt més que una nota, però, com a mínim, tenen una porta oberta per decidir el seu futur. &nbsp;

"La vida dona moltes voltes i una nota acadèmica no defineix a ningú com a persona"

Quan l’esforç té la seva recompensa

Entre obres de millora i projectes a llarg termini, hi ha una feina que fan els ajuntaments que, a vegades, passa desapercebuda. I és la de posar la gent al centre amb polítiques socials i sanitàries pensades en la millora del dia a dia dels veïns, com pot ser el protocol que va presentar la setmana passada l’Ajuntament dels Alamús i que el seu alcalde, Toni Bosch, va detallar ahir a l’Un Dia Més. Un simple aparell de salut pot canviar la vida d’una persona perquè li pot permetre detectar algun problema de salut a temps i solucionar-ho canviant els hàbits saludables o amb dietes. Un simple aparell a la farmàcia que pot passar desapercebut, però que pot salvar vides. Per això, moltes vegades, la importància de la política són les petites coses com aquests protocols, més que grans obres que omplen titulars.&nbsp;

"La importància de la política són les petites coses com aquests protocols, més que grans obres que omplen titulars"

Posar les persones al centre

Encara no sóc capaç d'escriure i de verbalitzar que ja no hi siguis. Que aquell dinar que ens vam prometre que faríem aquest estiu l'últim dia que ens vam veure ja no el podrem fer i que de l'última abraçada ja en fa dies que semblen eternitat. Encara no sóc capaç ni vull ser-ho de dir que dissabte ens vas deixar. De forma totalment sobtada, imprevista i dolorosa.&nbsp;Encara en xoc, els records amb tu són tantíssims, tantíssims que són impossibles explicar-los tots. Nits de festa memorables, sopars al pis, sobretaules eternes de dinar que acabaven amb sopar i birres després de treballar. I riures a tothora. Perquè si hi ha una cosa que em vas ensenyar és que en aquesta vida s'ha d'estimar tant com es pugui, que no val la pena plorar i que s'hi han de posar ganes. I també em vas demostrar que hi havia esperança amb els homes. Pels nostres debats polítics; pels llibres deixats i compartits; per les nits ballant Volcans desenfrenats i per les llàgrimes d'avui que van ser riures fa uns dies i es convertiran en somriures d'aquí un temps. Eres i seràs bondat i amor pur. Fins la pròxima, amic!

"Per les llàgrimes d'avui que van ser riures abans d'ahir i es convertiran en somriures d'aquí un temps. Eres i seràs bondat i amor pur. Fins la pròxima, amic!"

Seràs etern, Choco!

Hem tingut una arrencada d’estiu complicada a nivell d’incendis i, encara que no siguin tan greus com els de l’any passat, demostren, una vegada més, l’impacte que té el canvi climàtic en el nostre dia a dia. Per això, a pocs dies de la revetlla de Sant Joan i tenint en compte que el sentit comú és el menys comú dels sentits, cal tenir en compte que no es poden fer certes coses que abans no comportaven cap risc o un risc menor. Tirar petards, per molt que ens agradi, amb unes temperatures tan elevades com les que tenim no és la millor de les decisions que podem prendre. I passar un Sant Joan sense petards, però sense incendis potser val més la pena que fer-ho només per egoisme i córrer el risc de poder crear un incendi. El terra i els terrenys estan acumulant tant temperatura que no sabem com poden reaccionar. I davant d’una situació com aquesta: seny i sentit comú.&nbsp;

"El terra i els terrenys estan acumulant tant temperatura que no sabem com poden reaccionar. I davant d’una situació com aquesta: seny i sentit comú"

Sentit comú

El Parlament va abordar ahir el debat final del Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. Segons el cens de cobertes amb fibrociment, Catalunya té 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones d’aquest material. Són xifres elevades i preocupants que costa d’entendre que encara ara siguin realitat perquè això és un tema de salut pública que caldria haver abordat amb molta més anterioritat. No n’hi ha prou amb debatre, calen accions i determinació contundent per erradicar l’amiant definitivament. I, a partir d’ara, prioritzar sempre la salut davant dels materials.&nbsp;

"No n’hi ha prou amb debatre, calen accions i determinació contundent per erradicar l’amiant definitivament"

És qüestió de salut

Avui, ua1 Lleida Ràdio engega un cicle de debats que s’allargarà fins l’any que per analitzar aquelles qüestions prioritàries i que preocupen a la demarcació de Lleida. El començarem amb un tema clau: la mobilitat. D’on ve el dèficit d’inversions? Què s’hi pot fer? En què s’ha millorat i en què no? Cap on ha de caminar la mobilitat sostenible?Totes aquestes preguntes i moltes més ens les farem i les farem als dos convidats que ens acompanyaran: el president de la Diputació, Joan Talarn, i el sindicalista Alberto Puivecino. Dues visions diferents -dalt i baix- de com resoldre unes problemàtiques que tothom admet. El d’avui serà un debat proper i directe per fugir de distància i institucionalització perquè la gent, els usuaris de trens i busos, puguin tenir més respostes que preguntes i dubtes que tenen ara.&nbsp;

"El d’avui serà un debat proper i directe per fugir de distància i institucionalització perquè la gent, els usuaris de trens i busos, puguin tenir més respostes que preguntes i dubtes que tenen ara"

El periodisme, a peu de carrer

Un any més Sàhara Ponent fa una crida a famílies lleidatanes per fer el programa Vacances en pau. Enguany se’n necessiten tres per completar el projecte. L’objectiu és poder facilitar l’arribada al Segrià de més nens i nenes procedents dels camps de refugiats sahrauís d’Algèria per proporcionar una estada estiuenca en la qual, a més de conèixer altres cultures, els infants procedents dels campaments del desert poden rebre atenció mèdica general i, si cal, especialitzada. Un programa més necessari que mai per fer-nos pensar i recordar la sort que tenim d’haver nascut on hem nascut, de néixer amb la família que hem nascut i amb les oportunitats que hem tingut. &nbsp;

"Un programa més necessari que mai per fer-nos pensar i recordar la sort que tenim d’haver nascut on hem nascut"

Vacances en pau

Els grups parlamentaris volen tancar un acord sobre el projecte de llei de memòria democràtica que estableix la retirada de símbols franquistes a l'espai públic. A més, la norma fixa sancions per danys a espais de memòria com fosses i per l'enaltiment del franquisme. El projecte de llei vol unificar, actualitzar i completar en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria. Un acord que fa temps que hauria d’haver arribat, sobretot, perquè ara el feixisme no només es mostra en símbols a les parets, ara ja ha tornat a dins de les institucions i això vol dir que molts dels valors que semblaven que ja s’havien consolidat tornen a perillar. Per això, cal un acord clar, ferm i contundent de rebuig absolut a l’extrema dreta. Un rebuig que ha de contemplar, també, la retirada de símbols franquistes a l’espai públic.&nbsp;

"Cal un acord clar, ferm i contundent de rebuig absolut a l’extrema dreta"

Mai més, enlloc, contra ningú

Aquesta setmana s’ha parlat molt d’humanisme amb motiu de la visita del Papa Lleó XIV. I és lògic perquè hi ha hagut alguns discursos que ho semblaven, però només ho semblaven perquè no es pot dir que algú és humanista per un discurs que vulnera, de ple, els drets de les dones i d’altres col·lectius. El que ha dit el Papa referent a les persones migrades i a la inclusió és tan de base, tan de sentit comú que destacar-ho és exagerat. Però és que els que l’estaven aplaudint són els primers que defensen que Lleida, Catalunya i Espanya ha de ser blanca. Els que defensen la prioritat nacional són els mateixos que aquests dies ploren d’emoció per una figura que els està dient el contrari d’allò que defensen. Realment, si hi ha una cosa que demostren les religions són les màximes contradiccions a les quals es poden arribar. I deu n’hi do, mai millor dit.&nbsp;

"Si hi ha una cosa que demostren les religions són les màximes contradiccions a les quals es poden arribar"

Humanisme i contradiccions

El pitjor d’un incendi, encara que no ho sembli, és l’endemà. L’endemà de les flames, l’endemà de la por i l’ensurt. L’endemà és quan ve la realitat, l’impacte real de tota l’afectació i dels anys. I és aquí quan un se n’adona que en res, en dos segons, la vida que tenia canvia totalment. És molt difícil saber com s’ha de gestionar una situació com aquesta i ara mateix posar-se al lloc del Pere Roqué és complicadíssim perquè és un moment en què no se sap ni per on començar. Aquí és on cal veure la rapidesa dels tràmits administratius i les facilitats que es donen per superar una situació com aquesta i aquí sí que no calen fotografies, calen fets. L’endemà del foc -d’aquest i de qualsevol altre- és quan ha d’arribar la gestió i l’eficiència.&nbsp;

"L’endemà del foc -d’aquest i de qualsevol altre- és quan ha d’arribar la gestió i l’eficiència"

L’endemà del foc

Avui comencen els exàmens de la selectivitat i, fins dijous, els nervis seran els grans protagonistes aquests dies entre els joves. Nervis i futur posat tot junt en un mateix plat i en només tres dies. Tres dies per demostrar si saps o no els coneixements que es requereixen per entrar al grau que vols estudiar. No entrarem a debatre sobre si és just o no i si un examen demostra que estàs capacitat o no, però el que sí que s’hauria de fer és començar a abordar les emocions que comporten unes proves com aquestes. No perquè no es frustrin, al contrari. Per entendre què pot comportar no superar-les (la vida dona moltes voltes i no se sap mai de què pots acabar treballant), superar-les però no amb la nota que es necessita o superar-les amb millor nota de la que un s’esperava. Saber gestionar situacions d’estrès com pot ser la selectivitat és clau per després saber gestionar altres situacions d’estrès que vindran en un futur. Sigui com sigui, molta sort a tots.&nbsp;

"Saber gestionar situacions d’estrès com pot ser la selectivitat és clau per després saber gestionar altres situacions d’estrès que vindran en un futur"

EN DIRECTE

Editorial