Els grups parlamentaris volen tancar un acord sobre el projecte de llei de memòria democràtica que estableix la retirada de símbols franquistes a l'espai públic. A més, la norma fixa sancions per danys a espais de memòria com fosses i per l'enaltiment del franquisme. El projecte de llei vol unificar, actualitzar i completar en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria. Un acord que fa temps que hauria d’haver arribat, sobretot, perquè ara el feixisme no només es mostra en símbols a les parets, ara ja ha tornat a dins de les institucions i això vol dir que molts dels valors que semblaven que ja s’havien consolidat tornen a perillar. Per això, cal un acord clar, ferm i contundent de rebuig absolut a l’extrema dreta. Un rebuig que ha de contemplar, també, la retirada de símbols franquistes a l’espai públic.&nbsp;

"Cal un acord clar, ferm i contundent de rebuig absolut a l’extrema dreta"

Mai més, enlloc, contra ningú

Aquesta setmana s’ha parlat molt d’humanisme amb motiu de la visita del Papa Lleó XIV. I és lògic perquè hi ha hagut alguns discursos que ho semblaven, però només ho semblaven perquè no es pot dir que algú és humanista per un discurs que vulnera, de ple, els drets de les dones i d’altres col·lectius. El que ha dit el Papa referent a les persones migrades i a la inclusió és tan de base, tan de sentit comú que destacar-ho és exagerat. Però és que els que l’estaven aplaudint són els primers que defensen que Lleida, Catalunya i Espanya ha de ser blanca. Els que defensen la prioritat nacional són els mateixos que aquests dies ploren d’emoció per una figura que els està dient el contrari d’allò que defensen. Realment, si hi ha una cosa que demostren les religions són les màximes contradiccions a les quals es poden arribar. I deu n’hi do, mai millor dit.&nbsp;

"Si hi ha una cosa que demostren les religions són les màximes contradiccions a les quals es poden arribar"

Humanisme i contradiccions

El pitjor d’un incendi, encara que no ho sembli, és l’endemà. L’endemà de les flames, l’endemà de la por i l’ensurt. L’endemà és quan ve la realitat, l’impacte real de tota l’afectació i dels anys. I és aquí quan un se n’adona que en res, en dos segons, la vida que tenia canvia totalment. És molt difícil saber com s’ha de gestionar una situació com aquesta i ara mateix posar-se al lloc del Pere Roqué és complicadíssim perquè és un moment en què no se sap ni per on començar. Aquí és on cal veure la rapidesa dels tràmits administratius i les facilitats que es donen per superar una situació com aquesta i aquí sí que no calen fotografies, calen fets. L’endemà del foc -d’aquest i de qualsevol altre- és quan ha d’arribar la gestió i l’eficiència.&nbsp;

"L’endemà del foc -d’aquest i de qualsevol altre- és quan ha d’arribar la gestió i l’eficiència"

L’endemà del foc

Avui comencen els exàmens de la selectivitat i, fins dijous, els nervis seran els grans protagonistes aquests dies entre els joves. Nervis i futur posat tot junt en un mateix plat i en només tres dies. Tres dies per demostrar si saps o no els coneixements que es requereixen per entrar al grau que vols estudiar. No entrarem a debatre sobre si és just o no i si un examen demostra que estàs capacitat o no, però el que sí que s’hauria de fer és començar a abordar les emocions que comporten unes proves com aquestes. No perquè no es frustrin, al contrari. Per entendre què pot comportar no superar-les (la vida dona moltes voltes i no se sap mai de què pots acabar treballant), superar-les però no amb la nota que es necessita o superar-les amb millor nota de la que un s’esperava. Saber gestionar situacions d’estrès com pot ser la selectivitat és clau per després saber gestionar altres situacions d’estrès que vindran en un futur. Sigui com sigui, molta sort a tots.&nbsp;

"Saber gestionar situacions d’estrès com pot ser la selectivitat és clau per després saber gestionar altres situacions d’estrès que vindran en un futur"

Jugar-s’ho tot en un dia

Mentre els mestres i professors continuen fent vagues després de rebutjar l’acord amb la conselleria, val la pena a parar-se a analitzar un fet: la lectura sindical de la situació. Les primeres mobilitzacions després de l’acord entre CCOO i UGT van comportar crítiques perquè són un sindicat minoritari dins del món educatiu i això ho va utilitzar el sindicat majoritari, USTEC. Ara, però, el preacord que USTEC havia tancat amb la conselleria tampoc no ha estat ben rebut per la comunitat educativa. I això vol dir que parlar en nom de tota una comunitat sempre és massa agosarat, encara que siguis el sindicat majoritari. Aquestes manifestacions i vagues poden comportar un canvi de pes de sindicats? Poden guanyar pes uns sindicats que fins ara no en tenien tant i perdre’n el que sí que en tenia? Són lectures de futur que caldrà veure com es dibuixen, però que s’hauran de tenir en compte. &nbsp;

"Aquestes manifestacions i vagues poden comportar un canvi de pes de sindicats?"

La lectura sindical de l’àmbit educatiu

L’abacus va acollir ahir la presentació del llibre ‘Lleida: una història de violència’, un llibre nascut de la plataforma Lleida24, la branca germana d’aquesta casa. Un llibre que repassa la història que moltes vegades no es vol explicar o que fins i tot s’obvia quan saber-la ens permet, justament, entendre perquè som com som i tenim la ciutat que tenim. Un llibre que, a més, demostra que tant negre sobre blanc com a través de les ones, encara queden moltes històries per explicar d’una ciutat i un territori inabastable quan surts de les línies mestres; un llibre i un pòdcast que pretén explicar històries dures i complexes amb rigor, seriositat i context històric. I també – o sobretot- amb perspectiva de gènere, incorporada per la Xus Llavero. No es pot analitzar contextos de violència sense tenir en compte la violència sistèmica que reben les dones, també aquelles que cometen violència. &nbsp;

"No es pot analitzar contextos de violència sense tenir en compte la violència sistèmica que reben les dones, també aquelles que l'exerceixen"

La Lleida criminal, a Lleida24

Potser a alguns lleidatans els queda una mica lluny, però avui comença una de les millors festes del país: la Patum. Aquesta nit començaran els primers salts de Patum amb dos moments estel·lars: el ball de l’àliga i els plens, que encendran la plaça Sant Pere recordant-nos el poder que té la cultura popular. Quatre dies oficialment, però tota una setmana de festa per als berguedans que demostren com es pot arribar a viure una festa de cultura popular. Una passió que és extrapolable en moltes de les festes que tenim a la demarcació de Lleida com l’Aquelarre o -encara que no tingui res a veure- l’Aplec. És una passió que costa molt d’explicar perquè si es veu des de fora, no es pot acabar d’entendre perquè pot agradar tant tanta massificació, però és així. La Patum es viu i se sent, no s’explica. Els qui tingueu la sort de poder-hi anar aquest any, gaudiu-la molt!

"És una passió que costa molt d’explicar perquè si es veu des de fora, no es pot acabar d’entendre perquè pot agradar tant tanta massificació, però és així. La Patum es viu i se sent, no s’explica"

Bona Patum!

Avui, a partir de dos quarts de nou del matí, començarem un programa especial fet des de la seu de càritas de Lleida per analitzar les dades de la memòria del 2025. Un programa que s’allargarà fins a les 12.00h del migdia i en el qual comptarem amb diferents voluntaris i responsables de les entitats lleidatanes per explicar-nos el seu dia a dia, la feina que fan i els reptes que han d’afrontar. I aquests reptes i demandes les traslladarem també als regidors que participaran a la tertúlia per saber quines respostes donen amb les competències que té l’Ajuntament de Lleida. Ja s’ho poden imaginar, però un dels temes que sortirà serà el del model d’inclusió, però intentarem anar una mica més enllà per rascar les polítiques que de veritat defensen cadascun d’ells. Les que defensen i les que no, que a vegades poden arribar a ser més importants que les que sí. &nbsp;

"Ja s’ho poden imaginar, però un dels temes que sortirà serà el del model d’inclusió, però intentarem anar una mica més enllà per rascar les polítiques que de veritat defensen cadascun d’ells"

El voluntariat, des de dins

La Paeria activa aquesta setmana el dispositiu de la campanya agrària i ho fa preveient que atengui enguany menys persones sense papers gràcies al procés extraordinari de regularització. Del miler de persones que van acudir l'any passat al dispositiu, unes 400 no disposaven de documentació per treballar legalment i la Paeria confia que enguany siguin moltes menys. Podran ser menys, però això no farà que el problema deixi de ser-hi i que calgui abordar-lo amb la valentia que requereix. Una valentia que comportarà que no tothom estigui d’acord amb les decisions que es prenguin, però que caldrà prendre. Quan es diu que s’ha de governar per a tothom és perquè ha de ser així. També per aquells que no et voten o, fins i tot, que no et poden votar. I s’ha de fer malgrat que et pugui comportar perdre vots. &nbsp;&nbsp;

"Podran ser menys, però això no farà que el problema deixi de ser-hi i que calgui abordar-lo amb la valentia que requereix"

Una nova campanya, mateixos problemes de sempre

Cada vegada s’està aconseguint trencar més la idea que el que fem a Lleida només afecta el territori, que només som una part molt llunyana d’aquest país i que no cal que se’ns tingui en compte per a res. Reduir-ho tot a allò de comarques. Les comarques també són país. I per això val la pena recuperar una de les frases que va dir la rectora de la UdL als micròfons d’aquesta casa: la universitat de Lleida no és una universitat de territori. No és una universitat menor que les altres, ni menys important, ni com a segona opció. De fet, cada dia, des dels serveis informatius expliquem els premis, els reconeixements i els rànquings que premien aquest centre educatiu. Per això, treballar per potenciar no només és necessari, sinó també imperatiu. Però per potenciar-la a nivell d’orgull. Nostre i de la resta del país. Sense universitat ni educació no hi ha país.&nbsp;

"Treballar per potenciar-la no només és necessari, sinó també imperatiu. Però per potenciar-la a nivell d’orgull"

La UdL no és una universitat de territori

El fitxatge de Rosa Pujol pel PSC venint de l’òrbita de CiU, PDeCAT i Ara Pacte Local ha agafat menys per sorpresa del que un es podria esperar. Per què corrien rumors? Potser sí. Per què s’ha optat per fer de la política un modus vivendi a qualsevol preu? Segurament que sí. És veritat que la política municipal prioritza les persones davant de les sigles d’un partit, però les persones -totes- tenen ideologia i totes les decisions que es prenen són polítiques. Esfaltar un carrer amb un material més sostenible que un altre és una decisió política; talar arbres és una altra decisió política; plantar-ne davant d’una escola o llar d’infants, també. Habilitar espais per a la gent gran o tancar espais públics, també. Els partits no manen als ajuntaments, però la ideologia sí. I els principis, també ho haurien de ser. Però com deia Groucho Marx: tinc uns principis, però si no t’agraden, en tinc uns altres.&nbsp;

"Talar arbres és una altra decisió política; plantar-ne davant d’una escola o llar d’infants, també"

Sorpreses que no ho són però potser ho haurien de ser

L’actualitat a Ferraz cada vegada puja més de nivell i ara el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha ordenat a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que entri a la seu del PSOE per requerir documentació en una investigació sobre una possible trama dirigida a “desestabilitzar els procediments judicials” que afectaven el partit o el govern espanyol. El procediment es dirigeix contra l’exsecretari d’Organització Santos Cerdán i l’exmilitant socialista Leire Díez, entre d’altres, per presumptes delictes d’organització criminal, múltiples delictes de suborn, revelació de secrets i inducció al fals testimoni. També s’investiga a la gerent de la Secretaria d’Organització Ana María Fuentes per fer suposades factures falses.Davant d’això, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès que actuarà amb “contundència” en cas que les investigacions detectin “comportaments irregulars nous” al PSOE. Contundència i transparència. Això és el que cal per gestionar una situació cada vegada més complicada per un partit que defensa ser net. Una situació que també genera alguns dubtes i és que que surtin ara tants casos de corrupció fa sospitar fins a quin punt això no és estratègia per desgastar. Sigui com sigui, contra la corrupció s’ha de ser impecable. &nbsp;

"Contundència i transparència. Això és el que cal per gestionar una situació cada vegada més complicada per un partit que defensa ser net"

EN DIRECTE

Editorial