La formació ha comptat amb simulacres d'accidents greus amb un total de 180 figurantsUns 120 professionals de l’Atenció Primària de l’Alt Pirineu es formen en atendre emergències amb múltiples víctimes. La formació ha comptat amb simulacres d'accidents greus amb un total de 180 figurants. La iniciativa, que ha tingut lloc a Tremp i la Seu d’Urgell durant aquest dilluns i dimarts, ha combinat una part teòrica, centrada en la comunicació de males notícies, els protocols d’actuació i els tipus de triatge, amb exercicis pràctics de simulació d’emergències.&nbsp;En aquest sentit, Lourdes Jiménez, directora d’Atenció Continuada i Urgent, ha explicat els triatges que han fet al simulacre d’esfondrament de sostres a l’IES de Tremp.A més, Jiménez ha valorat positivament els resultats de la prova, tot i la dificultat que presentava l’espai per les seves petites dimensions. Així mateix, Gilvana, estudiant del grau d’infermeria i figurant del simulacre, ha destacat que l’experiència és impactant, però serveix per aprendre. Amb tot, aquest tipus de formacions es realitzen anualment i presenten diferents situacions perquè els professionals estiguin actualitzats i preparats.&nbsp;

La formació ha comptat amb simulacres d'accidents greus amb un total de 180 figurants

Uns 120 professionals de l’Atenció Primària de l’Alt Pirineu es formen en atendre emergències amb múltiples víctimes

Beltrán destaca el valor de cada punt per la dificultat de la categoriaL’Atlètic Lleida viatja a l’Escala amb l’objectiu de tornar a sumar de tres en tres després de l’ensopegada a casa contra el filial de l’Europa. L’equip vol donar continuïtat a la millora mostrada el&nbsp;darrer mes i mantenir la fiabilitat mostrada a domicili per tornar a ocupar posicions de privilegi.Després d’una ratxa de quatre partits invicte en l’inici del mes d’octubre, l’Atlètic Lleida va veure dissabte passat com quedava tallada la seva bona dinàmica amb una derrota al Camp d’Esports per 0-2. Tot i la igualtat en l’enfrontament contra l’Europa, els escapulats van sentenciar el partit en dues jugades al contraatac a la segona meitat.Els lleidatans tindran l’oportunitat de refer-se aquest cap de setmana amb la visita al camp de l’Escala, equip que encapçala les posicions de descens amb 9 punts. L’Atlètic Lleida, per contra, és 11è amb 12 punts, a dos de les posicions de play-off.El tècnic, Juan Carlos Beltrán, ha parlat en la prèvia de la dificultat i el mèrit de puntuar en una categoria tan anivellada com és la Tercera RFEF: "tots els equips ens estem deixant molts punts i les diferències entre els primers i els últims són mínimes. Estem en una lliga en la qual molt igualada i, per això, hem de donar molt de valor a cada punt."El partit, al Municipal de l’Escala, diumenge a les 16:30h i en directe per Ua1 Lleida Ràdio.

Beltrán destaca el valor de cada punt per la dificultat de la categoria

L'Atlètic Lleida vol tornar a sumar de tres davant l'Escala

La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímiaUn catàleg recull per primera vegada els més de 6.000 estanys i basses dels Pirineus. La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímia. L'inventari s'ha publicat a la revista científica ‘Geoscience Data Journal’ i inclou des de basses petites que poden mesurar uns dos metres quadrats i que s'assequen en períodes de sequera, fins a estanys que superen els 100 metres de fondària.En aquest sentit, des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals han destacat que aquesta georeferenciació “permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics”. A més, “hi pot accedir qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització”. Respecte a la toponímia, els investigadors han explicat que els noms poden canviar per errors cartogràfics, per diferències de pronunciació o d'escriptura, o perquè una denominació s'ha consolidat en detriment d'una altra. Així mateix, les basses més petites que recull l'inventari en molts casos ni tan sols tenen un nom propi. Per altra banda, el catàleg permet comparar els estanys més grans del Pirineu, com per exemple Certascan, el més gran de Catalunya amb més de 60 hectàrees, o Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, un dels estanys més profunds del Pirineu amb una fondària de més de 100 metres. &nbsp;

La iniciativa, anomenada ‘LacusPyr’ es pot consultar en línia i dona informació sobre la superfície i fondària dels espais aquàtics i la toponímia

Un catàleg recull per primera vegada els més de 6.000 estanys i basses dels Pirineus

El servei és gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que enguany ha impulsat el ‘Passaport Turistren’El Tren dels Llacs, que circula des de Lleida fins a la Pobla de Segur, tanca la temporada amb 6.700 usuaris. El servei és gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que enguany ha impulsat el ‘Passaport Turistren’. El trajecte travessa 4 llacs, 40 túnels i 75 ponts i porta als seus viatgers enmig de la naturalesa sense baixar del vagó, des de la Plana fins al Prepirineu de Lleida. Així mateix, compta amb dues opcions per fer el recorregut: amb el Tren Històric o bé amb el Tren Panoràmic, un material mòbil regular característic per les seves finestres de gran mida.Amb tot, enguany Ferrocarrils ha posat en marxa el ‘Passaport Turistren’ que ha permès registrar els trajectes dels usuaris i, a partir del primer viatge, obtenir descomptes de fins al 20% per poder viatjar en un altre transport turístic gestionat per FGC, on més de 1.500 usuaris s’han beneficiat dels seus avantatges.&nbsp;

El servei és gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que enguany ha impulsat el ‘Passaport Turistren’

El Tren dels Llacs, que circula des de Lleida fins a la Pobla de Segur, tanca la temporada amb 6.700 usuaris

David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”L’Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran fixa com a prioritat resoldre els problemes de transport al territori. David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”. La mobilitat és bàsica perquè el Pirineu es pugui desenvolupar, i l’IDAPA la vol “posar al centre” de la seva feina. Així ho ha explicat el director de l’institut, David Vallvé, que ha defensat la nova taula de mobilitat, la qual tindrà lloc el tres de desembre.A més, Vallvé ha destacat que “l’Institut compta amb un pressupost d’1,37 milions d’euros” i, tot i que, segons el director, “qualsevol gestor voldria més recursos”, amb aquesta xifra es poden fer accions amb “impacte real” per a entitats, associacions i ajuntaments.Mirant cap al futur, L’IDAPA presentarà el 13 de novembre al Consell Rector l’estratègia per als anys 2027 i 2028, que “abordarà temes com el patrimoni cultural del territori”.En aquest sentit, Vallvé també ha afirmat que entre els “punts forts” del Pirineu destaca el “teixit emprenedor, el talent, dos parcs naturals i un parc nacional i el potencial de les energies renovables”, i ha apostat per la “innovació digital”. Amb tot, l’Institut ha reivindicat que els ciutadans puguin “triar quedar-se aquí” i desenvolupar un projecte de vida sense “sentir-se forçats a marxar”.&nbsp;

David Vallvé, el nou director de l’entitat, alerta que “les distàncies no es mesuren en quilòmetres, sinó en hores”

L’Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran fixa com a prioritat resoldre els problemes de transport al territori

<h3>La Universitat preveu ubicar la Unitat Docent a l'Hospital comarcal del Pallars el 2028</h3>El Campus UdL-Pirineus a Tremp ja té quaranta alumnes: 20 a primer i 20 a segon. La rectora de la UdL Maria Àngels Balsells ha dit que l'acceptació del Grau d'Infermeria és "bona" i compta amb totes les places cobertes. El Grau va tindre 86 sol·licituds en primera preferència en la preinscripció de juny. Davant d'aquesta demanda, ha destacat que es tracta "d'un projecte arriscat, però que ha estat un model d'èxit absolut". Per la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, l'oferta d'Infermeria a Tremp "representa una manera d'entendre la universitat i el territori". Durant l'acte d'inauguració de curs acadèmic s'ha anunciat que la Universitat preveu ubicar la Unitat Docent a l'Hospital comarcal del Pallars el 2028.Actualment, les classes s'imparteixen entre l'Institut de Tremp i l'Hospital. La implantació del grau en Infermeria al Pirineu "és una aposta conjunta de la UdL i la Generalitat per pal·liar la manca de professionals d'infermeria que es va posar de manifest durant la COVID-19, acostar l’educació superior i la recerca a les comarques de muntanya i contribuir a la millora del sistema de salut del Pirineu", ha explicat l'adjunt al campus Pirineus de la UdL, Carles Capdevila.Alguns dels projectes de futur per a aquest grau de la UdL a Tremp passen per encetar activitats d'Aprenentatge i Servei i la incorporació de persones de grups de teatre del territori a les simulacions clíniques.

La Universitat preveu ubicar la Unitat Docent a l'Hospital comarcal del Pallars el 2028

El Campus UdL - Pirineus a Tremp ja compta amb quaranta alumnes

El tribunal condemna veïns a pagar fins a 20.000 euros per factures impagades i interessosL'Audiència de Lleida dona la raó a Endesa en el litigi per l'IVA de la llum a la Vall Fosca. El tribunal condemna veïns a pagar fins a 20.000 euros per factures impagades i interessos. La disputa s'arrossega de fa temps i gira entorn de com s'ha de calcular l'IVA del subministrament bonificat que reconeix un conveni històric de fa gairebé 100 anys.En aquest sentit, Endesa defensa que, a efectes fiscals, la base imposable ha d'incloure tant el preu de l'excés de consum com el valor del subministrament gratuït i dels conceptes bonificats. Per calcular-la, la companyia ha pres com a referència les tarifes regulades del sector elèctric. Els veïns que han portat el cas als tribunals sostenen, en canvi, que l'impost s'ha de calcular sobre el preu acordat al conveni i han defensat els seus pagaments amb autoliquidacions i justificants de transferències.Així mateix, en una sentència del desembre del 2023, el tribunal va fixar en 10.215,05 euros, més interessos legals, el deute d'una veïna, després de descomptar els pagaments previs. En una altra resolució del febrer del 2024 va condemnar un veí a pagar 4.834,21 euros més interessos, però va considerar prescrit part de l'import reclamat.&nbsp;En el cas més recent, l'Audiència es remet a aquestes resolucions prèvies, estima la demanda d'Endesa i condemna una veïna a pagar els 20.022,92 euros reclamats, més els interessos legals des de la sentència.&nbsp;

El tribunal condemna veïns a pagar fins a 20.000 euros per factures impagades i interessos

L'Audiència de Lleida dona la raó a Endesa en el litigi per l'IVA de la llum a la Vall Fosca

Es tracta d’una iniciativa de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran dins del cicle ‘L’arquitectura que exposa'El Museu de Lleida, el de Conca Dellà, a Isona, i el Cal Trepat, a Tàrrega, es podran visitar gratuïtament aquest cap de setmana. Es tracta d’una iniciativa de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran dins del cicle ‘L’arquitectura que exposa’. En aquest sentit, dissabte a dos quarts de dotze del migdia serà el torn de l’arquitecte Xavier Rodríguez, que guiarà el recorregut pel Museu de Lleida. La visita resseguirà l’evolució de l’espai, des de l’antic convent fins a l’actual edifici, obra de Joan Rodon, i acabarà amb un vermut al bar ‘La Gorgona’. Aquest mateix dissabte, a les sis de la tarda, el Museu de la Conca Dellà oferirà una visita amb l’estudi d’arquitectura Feu Godoy. El recorregut explicarà les particularitats de l’edifici i posarà el focus en la passarel·la de ferro que uneix el museu original amb l’ampliació de Cal Serra. Finalment, diumenge a les dotze del migdia Cal Trepat oferirà una visita per acostar al públic aquest exemple d’arquitectura industrial del primer terç del segle XX. Amb tot, totes les activitats són gratuïtes i la majoria requereixen reserva prèvia.&nbsp;

Es tracta d’una iniciativa de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran dins del cicle ‘L’arquitectura que exposa'

El Museu de Lleida, el de Conca Dellà, a Isona, i el Cal Trepat, a Tàrrega, es podran visitar gratuïtament aquest cap de setmana

La passarel·la es construirà a principis del 2027 i suposarà una inversió de mig milió d'eurosLa infraestructura és una vella reivindicació dels veïns d’aquest poble que pertany al municipi de Castell de Mur per poder anar d'un cantó a l'altre del nucli, amb seguretat i evitant haver de fer una gran volta.El nou vial tindrà uns 25 metres de llarg, 2,10 d’amplada útil, i connectarà amb el pas de vianants de la C-13, permetent també el pas de vehicles d’emergències, amb un accés controlat per l’Ajuntament i Ferrocarrils de la Generalitat, que s’encarregarà de l’obra.Els treballs començaran, previsiblement, el febrer del 2027 i duraran uns 6 mesos, un cost previst de més de mig milió d’euro.&nbsp;&nbsp;

La passarel·la es construirà a principis del 2027 i suposarà una inversió de mig milió d'euros

Cellers tindrà un pas segur sobre les vies del tren que connectarà les dues bandes del poble

Els experts debatran sobre la protecció del cel nocturn i el potencial del turisme d'estrelles del 3 al 6 de novembre﻿La serra del Montsec serà l’escenari, del 3 al 6 de novembre, de la IX Trobada Internacional Starlight d’Astroturisme, que se celebrarà per primera vegada a Catalunya. L’esdeveniment, presentat aquest dimecres a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, reunirà especialistes en astrofísica, representants de destinacions certificades i professionals del sector turístic per compartir experiències i debatre sobre els reptes del turisme d’estrelles.La trobada és una iniciativa conjunta dels consells comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, amb la col·laboració de l’IEI. El programa abordarà qüestions com la protecció de la foscor natural, l’eficiència energètica, la formació de guies astronòmics i l’impacte econòmic de l’astroturisme en les zones rurals.El director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador J. Ribas, ha recordat que la preservació del cel nocturn és fruit de més de 20 anys de feina. El territori va obtenir el 2013 les certificacions de Reserva i Destinació Turística Starlight, que reconeixen la qualitat del cel i el seu potencial per al turisme astronòmic.El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Ramon Jordana, ha reivindicat el cel fosc com un patrimoni compartit entre les dues comarques, mentre que el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa, ha destacat la col·laboració institucional per impulsar una candidatura conjunta. Per la seva banda, la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, ha definit el cel nocturn del Montsec com un patrimoni natural excepcional.La trobada també posarà en valor el Parc Astronòmic del Montsec, que integra el Centre d’Observació de l’Univers i l’Observatori Astronòmic del Montsec, com a referent en recerca, divulgació científica i desenvolupament turístic sostenible.La Fundació Starlight, creada el 2009, promou la protecció del cel nocturn i l’astroturisme com a eines de desenvolupament socioeconòmic dels entorns rurals. Des de la primera edició, el 2018, la trobada internacional s’ha celebrat en diferents territoris d’interès mediambiental. Aquesta novena edició servirà també per compartir bones pràctiques entre destinacions i plantejar models de gestió que permetin preservar la qualitat del cel a llarg termini.

Els experts debatran sobre la protecció del cel nocturn i el potencial del turisme d'estrelles del 3 al 6 de novembre

El Montsec serà la seu de la IX Trobada Internacional Starlight d’Astroturisme, la primera a Catalunya

Unes 200 persones es manifesten a la Seu d’Urgell pel dret a l’habitatge i en suport de la vaga general de l’11 de novembreA la protesta hi han participat representants de Pirineu Viu, dels sindicats d’habitatge de l’Alt Urgell, els dos Pallars i Andorra, i de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC). Sota el lema "El Pirineu no està en venda", els assistents han desplegat pancartes amb missatges com "No falta habitatge, sobren rendistes" i "Cap a la vaga general 11-N", i han guardat un minut de silenci en memòria de María Carmen Abascal, símbol de la crisi de l’habitatge.Els manifestants han denunciat la inseguretat residencial, el racisme immobiliari i la discriminació en l’accés a l’habitatge, i han reclamat reforçar el parc públic, reduir els lloguers, establir contractes de lloguer indefinits i prohibir les compres especulatives i els habitatges buits. També han demanat gravar amb IVA els habitatges d’ús turístic i els lloguers de temporada, que consideren una activitat econòmica.El portaveu de Pirineu Viu, Arnau Corberó, ha explicat que la problemàtica adopta formes diferents segons el territori: a la Cerdanya, per les segones residències; a l’Alt Urgell, pel mercat andorrà, i als Pallars, pels habitatges turístics. Segons Corberó, però, totes aquestes dinàmiques responen a "la mateixa mercantilització d’un dret bàsic".Corberó ha recordat que fa 2 anys unes 2.000 persones es van manifestar al mateix indret i ha assegurat que la situació "no millora, només empitjora". Segons el portaveu de Pirineu Viu, els preus continuen pujant "no perquè millori la qualitat, sinó per la pujada del preu del sòl". També ha advertit que els habitatges tenen més valor com a allotjament turístic, segona residència o lloguer de temporada que com a lloc on "construir una vida i un futur".A l’Alt Urgell, el portaveu del sindicat d’habitatge, Marc Claramunt, ha posat el focus en la pressió del mercat andorrà. Ha assegurat que les polítiques d’Andorra estan generant una forta pressió immobiliària i que moltes persones que no poden viure al país veí però hi treballen acaben buscant habitatge a la comarca. Segons Claramunt, això està portant els lloguers a "nivells de capital de província".Al Pallars, Marta Soler, del sindicat d’habitatge, ha explicat que al Pallars Sobirà el preu del lloguer ha augmentat en els darrers 10 o 15 anys en una proporció similar al creixement dels habitatges d’ús turístic. Al Pallars Jussà, en canvi, hi ha menys habitatges turístics però moltes cases tancades i falta oferta. Soler ha alertat que aquesta situació està expulsant població i ha explicat que hi ha famílies que no han pogut arribar a la segona temporada al territori perquè no han trobat allotjament. També ha assegurat que hi ha treballadors del sector públic que no troben un lloc on viure.La mobilització ha servit per reclamar que el dret a l’habitatge torni al centre del debat polític i per donar suport a la vaga general convocada per l’11 de novembre.

Unes 200 persones s'han manifestat a la Seu d’Urgell pel dret a l’habitatge i en suport de la vaga general de l’11 de novembre

El Pirineu reclama mesures davant l’encariment de l’habitatge i la pressió turística

El grau de maduresa forestal arriba al 8,7 sobre 10 quan la mitjana catalana és de 2,3El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici concentra “els millors boscos madurs d’Espanya”. El grau de maduresa forestal arriba al 8,7 sobre 10 quan la mitjana catalana és de 2,3. Les dades s’han fet públiques aquest dijous en el marc del projecte BHAVEC amb fons Next Generation, que també ha dut a terme el quart Inventari Ecològic i Forestal del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on s’han mostrejat i analitzat 192 parcel·les, tant dins del Parc Nacional com a la seva zona perifèrica de protecció. Tot per obtenir una fotografia detallada del seu estat de conservació, grau de maduresa i composició dels boscos.En aquest sentit, Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, ha explicat quines característiques tenen els boscos madurs. L’estudi ha constatat que els valors mitjans de maduresa dels boscos del Parc Nacional se situen entre 4,2 i 4,7 sobre 10. Pel que fa als 20 boscos més madurs, que en conjunt ocupen 432 hectàrees, la majoria són avetoses, mentre que quatre són pinedes de pi roig i tres, pinedes de pi negre. Els valors de maduresa d’aquests boscos més madurs oscil·len entre 5,3 i 8,7 sobre 10 i es concentren a les valls de Sant Nicolau, Espot i Colomèrs.Així mateix, els investigadors han afirmat que els processos que porten a un bosc cap a la maduresa poden requerir “dècades i fins i tot segles”. Tanmateix, Xènia Jaumejoan, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ha indicat què es pot fer per potenciar la generació de boscos madurs a “zones premadures”. Amb tot, des de la direcció del Parc han afirmat que el projecte “ha permès entendre millor com han canviat els boscos i, sobretot, per decidir com els han de conservar”. &nbsp;&nbsp;

El grau de maduresa forestal arriba al 8,7 sobre 10 quan la mitjana catalana és de 2,3

EN DIRECTE

Pallars Jussà