Val, d’acord, soc un hooligan del Lleida, però no hem negareu que assolir la xifra de 3.860 sòcies i socis per un club de quarta catalana, repeteixo, de QUARTA CATALANA esdevenint el sisè club del principat amb més socis del nostre país es una epopeia que, només fa 6 mesos, ningú es podia imaginar.Una mena d’onada d’il·lusió col·lectiva que ha aconseguit que s’hi sumin també més de 43 empreses col·laboradores i que es donin terminis de més de dues i tres setmanes per poder disposar de la primera o segona equipació (guapíssima, per cert).Una resposta que, de ben segur te diversos factors però un es, sens dubte, l’arrelament del futbol a la nostra ciutat i la història i el pes de la Unió esportiva Lleida de la qual el Lleida Club de Futbol n’és hereu directe.I també, i es obligatori dir-ho, de la feinada d’una colla de bojos (per quan alguna boja?) que s’han lligat la manta al cap i, picant pedra, han fet una feina excel·lent d’estirar els fils blaus de la història i de teixir complicitats amb la societat lleidatana tenint cura de la massa social.Deia el president Andreu Ratés: “Hem triat el camí més difícil, però el més autèntic”. Fa un any molts veiem un pou molt negre, avui contem els dies per tornar al temple.Visca el Lleida i visca Catalunya.

"Una mena d’onada d’il·lusió col·lectiva que ha aconseguit que s’hi sumin també més de 43 empreses col·laboradores i que es donin terminis de més de dues i tres setmanes per poder disposar de la primera o segona equipació "

Banderes blaves

Paredèrs, hustèrs, picapeirèrs, pagesi, teishinèrs, paerèrs, dalhaires, lauraires, esclopèrs, haures, ... mèstres deth sòn mestièr, en tot hèr, en tot bastir, estimant era sua Val, pro-òms pactant eth sòn pervier, governant eth sòn País. Fòrtes hemnes, bères gojates mestrejant cases e auviatges, codinant, pastant e hènt a còde eth pan, cardant era lan, hilant, tricotant e brodant, ... portant hilhs ath mon, aranesi deth deman.Paredèrs, hustèrs, picapeirèrs, pagesi, teishinèrs, paerèrs, dalhaires, lauraires, esclopèrs, haures, ... mèstres deth sòn mestièr, en tot hèr, en tot bastir, estimant era sua Val, pro-òms pactant eth sòn pervier, governant eth sòn País.&nbsp;Fòrtes hemnes, bères gojates mestrejant cases e auviatges, codinant, pastant e hènt a còde eth pan, cardant era lan, hilant, tricotant e brodant, ... portant hilhs ath mon, aranesi deth deman.Bones hònts de fresca aigua en estiu e doça en iuèrn, senhalades per cordèus d’amarg gresilhon, planta que purifique eth sang, e que damb d’autes com era menta, arnica, gençana,… èrba fina o laurèr, ajuden ath benèster dera gent dera Val e ar amaniment de gormandi plats, com eth civet ja sigue d’isard, sanglièr o lèbe, era sopa barrejada e tanti d’auti, ... sense desbrembar es patès hèti a còder ena vielha coquèla; es hormatges, aqueri qu’encara se hèn coma se hadien bèth temps a enes bordaus e, tà acabar, aqueres pastères de morisco e aqueth vin caud a on es panses, higues seques, pèth d’iranja o trossets de poma se meten en lòc der alcòl que, abans de morir, en plea agonia, mos enlumène damb era sua blua ahlama.Hitges e confits de lit, ... truites, esturions e caviar, minjars de reis, elaboradi aué ena Val damb eth mès delicat des sabers. Petites ahragues deth bòsc e jordons, mès de sauvatge gust, atau com es mores que son minjades peth caminant, ath temps que puge cap ensús, en tot distrèir-le es abelhes que cerquen es sòns brinhons, es parpalhòles de mil colors, es esquiròs que sauten de branca en branca... e eth paom que cante en tot amistansar ara pauessa, tot un rite de començament de naua vida... Tot açò a estat e en part, ei encara, aguest petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran.

"Tot açò a estat e en part, ei encara, aguest petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran"

Aran, un país (2)

Bon dia a tothom. Sóc en Jordi Puigpinós, president de NNGG del PP a Lleida, i avui us vull parlar de dues coses que els joves d’aquí vivim cada dia i ens preocupen, que són l’habitatge i la seguretat.Tots sabem que, si ets jove, marxar de casa dels pares és molt complicat i, des d’aquest estiu, encara se’ns ha complicat molt més. Lleida ja no és zona de mercat tensionat i això vol dir que se’ns acaben els límits al preu del lloguer.Molta gent que viu de lloguer, sobretot joves estudiants, ja té por que els hi pugin el preu gairebé un 20% i això ens dona raó a una cosa que ja fa temps que diem: posar límit als preus no fa aparèixer pisos.Aquí a Lleida es veu clar. Hi ha pisos nous que es poden quedar a mitges perquè la xarxa elèctrica no té prou capacitat i la universitat pot créixer en 2.000 alumnes més quan les dues residències que tenim avui sumen entre totes dues unes 400 places. 400 places per a 2.000 alumnes nous. Els números no quadren i per això demanem menys burocràcia i més pisos: arreglar la xarxa elèctrica, donar els permisos més ràpid i ajudar a qui fa els pisos de lloguer en lloc de posar-li més traves.I l’altre tema a tractar és la seguretat. A les nostres comarques cada cop hi ha més agressions i el problema té un nom: la multireincidència.Aquest any, en una sola actuació de la policia al centre de Lleida, es van identificar 125 persones, de les quals entre totes elles la policia va comptar 888 antecedents. És una barbaritat.El problema és aquest, que són sempre els mateixos. Els detenen, surten al cap de poc i tornen a fer el mateix perquè delinquir els hi surt gratis. Per això demanem penes de presó de veritat per a qui reincideix una vegada i una altra i més policia al carrer i als barris per acabar amb tot això.Habitatge i seguretat són dos temes que van junts i el que volem és molt senzill: els joves ens volem quedar a Lleida i viure tranquils.Des de NNGG ho continuarem defensant. Moltes gràcies a tothom.

"Habitatge i seguretat són dos temes que van junts i el que volem és molt senzill: els joves ens volem quedar a Lleida i viure tranquils"

Habitatge i seguretat

La presentació del projecte Totes Som Punts Lila de la FAVLL impulsada per la Comissió de Barris Violetes, permet mostrar com el moviment veïnal juntament amb el comerç poden esdevenir agents clau en la prevenció, detecció, informació i acompanyament davant les violències masclistes. La prova pilot s’inicia en tres zones de Lleida: l’Horta amb el Camí de Montcada, el barri del Secà de Sant Pere i Balàfia, en col·laboració amb diferents comerços d’aquests barris i el Centre d’Informació i Atenció a les Dones de la Regidoria de Polítiques Feministes de l’Ajuntament de Lleida, en coherència amb els objectius del projecte 1000 Ulls.Ara i en el marc del I Congrés “Dones que Mouen Ciutats”, un espai especialment rellevant per visibilitzar experiències que, des de l’acció veïnal i comunitària, contribueixen a transformar les ciutats des d’una perspectiva feminista, interseccional i de drets, &nbsp;vindran les companyes de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, Barcelona, on es desenvolupa el projecta fa més de cinc anys,&nbsp;a explicar-nos la seva experiència perquè les xarxes veïnals amb perspectiva de gènere interseccional mouen ciutats més lliures de violències masclistes.&nbsp;Comptem amb el suport de l’administració que ens cedeix l’espai i estem compromeses amb el Pacte Local contra les violències masclistes al municipi de Lleida (<a href="https://politiquesfeministes.paeria.cat/ca/pacte-local-contra-les-violencies-masclistes-a-lleida/plcvml_postci_esmenes-incloses.pdf" target="_blank" style="color: rgb(181, 0, 39);">Pacte Local contra les violències masclistes al municipi de Lleida</a>) L’activitat proposada posa en diàleg dues dimensions complementàries. D’una banda, l’experiència original de Totes Som Punts Lila de Sant Antoni i que ha consolidat una xarxa de proximitat basada en la corresponsabilitat veïnal, la formació, la confiança i el treball coordinat amb els serveis especialitzats. Aquesta trajectòria permet compartir aprenentatges, reptes i resultats d’un model que ha demostrat capacitat de continuïtat i arrelament territorial. I d’altra banda, l’activitat vol presentar oficialment la rèplica del projecte a Lleida, liderada per la Comissió de Barris Violetes de la Federació d’Associacions Veïnals de Lleida,&nbsp;amb el suport de la CONFAVC i el comerç de proximitat. Aquesta nova xarxa comunitària neix amb la voluntat de generar una resposta veïnal i comunitària davant les violències masclistes, promovent una cultura de tolerància zero envers les violències i les discriminacions per raó de sexe, identitat de gènere, expressió de gènere o orientació sexual.La proposta és especialment pertinent per al Congrés perquè connecta directament amb la idea de que les dones i les organitzacions comunitàries son motors de transformació urbana. Les ciutats no es transformen només des de les institucions, sinó des de la societat civil, des dels barris, les entitats, els comerços, els equipaments, les associacions i les xarxes informals de cura i suport mutu. Us convidem a saber-ne més el dia 9 d’octubre a partir de les 6 de la tarda al Pavelló de Vidre, Nova seu de la FAVLL! Us esperem !

"Aquesta nova xarxa comunitària neix amb la voluntat de generar una resposta veïnal i comunitària davant les violències masclistes, promovent una cultura de tolerància zero envers les violències"

Totes som punts lila

Parlem molt de l’extrema dreta, però què volem dir, en propietat, quan parlem de l’extrema dreta? Els estudiosos amb coneixement de causa diuen que hi ha quatre trets que caracteritzen l’extrema dreta: 1. La xenofòbia o el racisme, és a dir, manifestar hostilitat, o graus més superlatius, cap a persones estrangeres o d’altres ètnies. 2. El nativisme o l’ultranacionalisme que es creure que un territori només pertany a una determinada població: “Els de casa primer”. Aquesta posició, sovint, acaba negant drets a minories. 3. La posició contrària cap a les polítiques d’igualtat i diversitat de gènere. Alguns parlen d’un cert antifeminisme o una certa homofòbia. I 4 El populisme, que consisteix en dir que els problemes complexos tenen solucions fàcils i simples, i, també, dir el que es vol sentir encara que sigui mentida. De fet, quasi sempre és mentida.Poden coincidir els quatre trets, o només algun d’ells, tot i que han de ser majoritaris en una formació política per poder-la anomenar d’extrema dreta. Si us adoneu, no obstant,&nbsp;cal assenyalar que aquells que critiquen tant l’extrema dreta i menteixen sabent-ho estan alimentant el populisme que defineix aquesta extrema dreta. I d’haver-los n´hi ha molts, per no dir la majoria.

"Si us adoneu, no obstant, cal assenyalar que aquells que critiquen tant l’extrema dreta i menteixen sabent-ho estan alimentant el populisme que defineix aquesta extrema dreta. I d’haver-los n´hi ha molts, per no dir la majoria"

De què parlem quan parlem d’extrema dreta?

Comença de nou el curs. Un tornem-hi, amb il·lusió, amb ganes i amb un recomençar. Però aquest tornar-hi també el podem veure al capdavant del país, on tornem a tenir els mateixos problemes sobre la taula: amb educació, amb sanitat, amb transports i en el dia a dia.Mentre qui està al capdavant només pensa en l’escenografia o en la propaganda, vist aquests dies amb la Diada celebrada a Extremadura, els problemes sobre la taula hi són. I hi són a casa nostra. Sort que aquest curs, com cada any, el recomençar el fa la gent: el tornar-hi amb ganes, amb aixecar la persiana o amb començar el nou curs. Aquesta il·lusió de cada any la tenim amb la gent de casa nostra, com sempre.Som-hi!

"Mentre qui està al capdavant només pensa en l’escenografia o en la propaganda, vist aquests dies amb la Diada celebrada a Extremadura, els problemes sobre la taula hi són. I hi són a casa nostra"

Comença el nou curs

Ultra guerres sovint originades per cleptòmans sanguinaris i compulsius tenim altres esdeveniments humans i econòmics que també s’apropen més a negra nit que a eclipsi. Negra nit per la gravetat, persistència i profunditat de situacions enquistades que fan pensar més en malediccions abismals o còsmiques que en causes socials o polítiques. S’entén tota la corrua de genocidis històrics i els actuals semi encoberts i tolerats; èxodes massius procedents de diversos continents i multitud de crims més locals com els d’Haití o Palestina? És clar que l’hemisferi nord ha devastat tot i més però el potencial econòmic de matèries primes i riqueses naturals d’aquests continents encara suren en molts indrets i continuen malbaratats i espoliats ara per governants autòctons o extrets de forma precària i suïcida per nadius empobrits que massa sovint provoca situacions letals. I tot plegat ho continuem tolerant com a fets inevitables amb arguments poc creïbles...Quant al ventall d’eclipsis és malauradament abundant i només detallaré alguns exemples: injustícies i mancances socials, polítiques i ètiques a més d’evidents mostres de nacionalisme.&nbsp;Exemples: sabem que totes les policies -les de l’Estat amb la seva llei mordassa, oficialment batejada com de seguretat ciutadana, de 2015- disposen d’un marge de discrecionalitat que en ocasions sobrepassa els límits legals i del que hauria de ser raonable fins en règims semidemocràtics o permissius com és el cas de l’Estat Espanyol. Aquests funcionaris públics sovint actuen com un poder paral·lel i independent com si estiguessin per damunt del bé i del mal, a més de constituir-se com a símbol d’adulació fanàtica i servil, conseqüència típica de països amb un passat autoritari que va deixar les mateixes estructures policials, ecosistema mediàtic que magnifica la percepció d’inseguretat, i una polarització política que ho fa servir com a signe d’identitat nacionalista davant de corrents crítics o dissidents. Altres funcionaris públics com ara els sanitaris, mestres, professors, bombers, agents rurals... que desenvolupen una valuosa tasca social, humanitària i fins i tot vital no tenen aquest reconeixement a més de rebre algunes crítiques.&nbsp;Apartat colonial: No saben els ciutadans de Ceuta, Melilla, Gibraltar, i tutti quanti que són colònies de manual? La majoria dels seus habitants es creuen les proclames patriòtiques d’alguns polítics dient que són espais espanyolíssims com si estiguessin situats al mig del Paseo de la Castellana? Saben els habitants de Ceuta i Melilla que de la mateixa manera que han deixat passar 60.000 persones amb una sola bufada de «ses majestats» Donald Trump i Mohammed VI, amb la col·laboració d’Israel, poden esdevenir integrades al Marroc malgrat que des del segle XV n’estiguin nominalment desvinculades? A Catalunya ho sabem amb escreix. Sense oblidar digníssimes accions heroiques col·lectives o individuals del passat, que també n’hi ha hagut, no podem silenciar que en cinc ocasions teníem l’alliberament a tocar i que els respectius líders afectats s’han anat fent enrere. Sabem si quan els va cantar el seu gall, han secundat Sant Pere, i han reconegut els seus errors? Per tant, els de l’última reculada i, malgrat les tortures rebudes i el llast que arrosseguen, els suggerim que deixin pas i no continuïn enganyant una ciutadania que al seu dia es va comportar amb dignitat, treballant per una sortida democràtica, votant i aguantant resignadament i sense cap motivació prèvia cops i ferides a dojo de l’Estat opressor. La negra nit s’ha d’acabar perquè encara n’hi ha molts amb total disposició personal i voluntat d’aconseguir amb dignitat i de forma pacífica els objectius que fa segles que persegueix el nostre poble!!

"Quant al ventall d’eclipsis és malauradament abundant i només detallaré alguns exemples: injustícies i mancances socials, polítiques i ètiques a més d’evidents mostres de nacionalisme"

Eclipsi o negra nit?

Les dades d’aquest estiu dibuixen una diferència interessant entre dos sectors que comparteixen client, temporada i bona part dels mateixos problemes. Hotels i restaurants pateixen l’encariment de l’energia, dels aliments, dels salaris i de les cotitzacions. Però, com a mínim pel que suggereixen ara les xifres, no tenen la mateixa capacitat per traslladar aquests increments al consumidor.Els hotels de costa van facturar al juliol una mitjana de 147,78 euros per habitació ocupada, un 14,3% més que un any abans. És un increment molt superior al registrat pel conjunt de Catalunya i Espanya, i mostra que el sector ha pogut elevar tarifes de manera significativa. Això no vol dir necessàriament que els beneficis hagin crescut en la mateixa proporció. Els mateixos hostelers adverteixen que els costos s’han disparat. Però, almenys, una part d’aquest encariment sembla haver-se pogut repercutir en el preu.Les enquestes que fan els gremis d’hostaleria del país revelen que més de la meitat dels negocis asseguren que la rendibilitat ha empitjorat, malgrat que l’afluència de clients s’ha mantingut. Més de quatre de cada deu detecten, a més, una reducció de la despesa mitjana per client. El consumidor continua assegut a la taula, però mira més la carta, el preu i què demana. L’hotel sembla tenir més marge per apujar preus sense perdre demanda. El restaurant, en canvi, topa més ràpidament amb el límit de la butxaca del client. I quan els costos apugen, però els preus no poden créixer al mateix ritme, el que s’aprima inevitablement és el marge. Així doncs, sembla que com haurem de fer com sempre, pagar i callar!

"I quan els costos apugen, però els preus no poden créixer al mateix ritme, el que s’aprima inevitablement és el marge. Així doncs, sembla que com haurem de fer com sempre, pagar i callar!"

Pagar i callar!

El 2020 naixia, al barri de Balafia, l’escola popular per, com deien elles mateixes crear xarxa veïnal, fomentar el suport mutu i organitzar el barri per donar resposta a les necessitats de la comunitat.I a fe de Déu que ho han aconseguit. En aquests cinc anys s’han dut activitats educatives gratuïtes per a infants, joves i persones adultes amb cursos, per exemple , de català, castellà i arab , amb la creació de l’escoleta (un espai on fer els deures amb l’acompanyament de les persones voluntàries on els nens i nenes tenen berenar), una ludoteca per a famílies, un grup de lleure infantil o&nbsp;d’altres iniciatives com la gestió de conflictes.“Els nostres objectius són l’alfabetització, la conciliació familiar i els espais relacionals i de lleure de qualitat, però, tot això, al final, el que permet és crear suport mutu, tenir una xarxa veïnal forta i un barri cohesionat”, deia Gil Torné, un dels membres impulsors de l’escola popular a la gent de Lliures, un projecte impulsat per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) del qual l’escola va participar el 2023.L’any passat, més de 250 persones setmanalment van gaudir de les activitats del projecte.Ara, el fons d’inversió nord-americà Cerberus a través de la propietat Promontoria Coliseum ha notificat la seva intenció de desallotjar l’espai amb menys d’una setmana d’antelació.Penso que de les coses mes boniques que tenim a Lleida una es, sens dubte, aquest projecte autogestionat que teixeix vincles entre veïnes i veïns i que promou la convivència i la integració a través de la llengua, cohesionant el barri i creant una xarxa sòlida de suport mutu entre el veïnat que fa front a les desigualtats.En aquest temps d’individualisme, de por al diferent, de cerca de culpables en els més febles, projectes com aquests no és que siguin necessaris, sinó que són imprescindibles si es vol avançar com a societat.Ara és, doncs, l’hora de la mobilització perquè l’escola es quedi al barri, per construir una Balafia i una ciutat de totes i tots, lluny dels qui es volen enriquir amb l’especulació, per benefici propi.Omnia sunt communia

"En aquest temps d’individualisme, de por al diferent, de cerca de culpables en els més febles, projectes com aquests no és que siguin necessaris, sinó que són imprescindibles si es vol avançar com a societat"

Visca l’Escola Popular de Balàfia!

Montanhes de nhèu coronades; auets que graten eth cèu; gauècs que possen ath costat dera hauguèra; mossa que manten era frescor deth non aluenhat iuèrn; cardalines, pinzans, senilhs, parrats ... mèrles e rossinhòus que canten pensant enes proprèrs nins; picornelhs que desvelhen eth bòsc damb eth sòn febril picament enes troncs des arbes, bossaques que vòlen en aire damb era sua coa de flècha; arrius de blanca e heireda esgluma que baishen deth cap des crestes; carreretes, morilhes, rovelhons, ceps, e tota classa de misharnons que possen en ombrèr; herèishi brancadi e guarnidi de fina e verda huelha; martothi demorant era man der òme entà tornar-se en bona aigua de nòdes; cases bastides en pèira e cubèrtes, bèth temps a en palha e aué en dia nera lòsa. Aquerò e tantes causes mès... ei aguesta petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran.Bòsqui de hais, auets, pins... semiadi de ceridèrs sauvatges escarèrs, bedothi e, coma non, casses, signe dera duresa, fòrça, mès tanben noblesa d’aguesta gent, hèn er entorn.Tropèus de shivaus que corren, sauten e gresilhen. Vacades e ramades de oelhes que pèishen, bramen e belèguen entre era fresca èrba, chaupicada de jaunes, liles, blues, blanques ... e iranjades flors, demorant era doça man deth pastor que les molhe entà convertir era sua fresca e bona lèit en bon hormatge, minjar de dius.Glèises romaniques e gotiques, cases reneishentistes, barròques e neoclassiques auberjant er auviatge culturau d'un pòble; bens mòbles e immòbles, testimònis d'ua identitat; arcs, lumedars escuts e pèires esculpides, capitèths e boquets, colomnes e hiestraus, escultures, taules, retaules e fresqui, en tot exposar ua realitat, en tot cantar un credo, en tot manifestar damb orgulh ua consciéncia, ua convicion e un desir, de seguir estant açò que s'ei: hilh d'ua tèrra, e d'un Pòble. Paredèrs, hustèrs, picapeirèrs, pagesi, teishinèrs, paerèrs, dalhaires, lauraires, esclopèrs, haures, ... mèstres deth sòn mestièr, en tot hèr, en tot bastir, estimant era sua Val, pro-òms pactant eth sòn pervier, governant eth sòn País.&nbsp;Fòrtes hemnes, bères gojates mestrejant cases e auviatges, codinant, pastant e hènt a còde eth pan, cardant era lan, hilant, tricotant e brodant, ... portant hilhs ath mon, aranesi deth dBones hònts de fresca aigua en estiu e doça en iuèrn, senhalades per cordèus d’amarg gresilhon, planta que purifique eth sang, e que damb d’autes com era menta, arnica, gençana,… èrba fina o laurèr, ajuden ath benèster dera gent dera Val e ar amaniment de gormandi plats, com eth civet ja sigue d’isard, sanglièr o lèbe, era sopa barrejada e tanti d’auti, ... sense desbrembar es patès hèti a còder ena vielha coquèla; es hormatges, aqueri qu’encara se hèn coma se hadien bèth temps a enes bordaus e, tà acabar, aqueres pastères de morisco e aqueth vin caud a on es panses, higues seques, pèth d’iranja o trossets de poma se meten en lòc der alcòl que, abans de morir, en plea agonia, mos enlumène damb era sua blua ahlama.Hitges e confits de lit, ... truites, esturions e caviar, minjars de reis, elaboradi aué ena Val damb eth mès delicat des sabers. Petites ahragues deth bòsc e jordons, mès de sauvatge gust, atau com es mores que son minjades peth caminant, ath temps que puge cap ensús, en tot distrèir-le es abelhes que cerquen es sòns brinhons, es parpalhòles de mil colors, es esquiròs que sauten de branca en branca... e eth paom que cante en tot amistansar ara pauessa, tot un rite de començament de naua vida...Tot açò a estat e en part, ei encara, aguest petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran.&nbsp;

Aran, un país

En aquesta opinió us parlaré, i ja ho he fet algun cop,&nbsp;del treball immens i invisible que fem les associacions veïnals a Lleida. Com ens organitzem i perquè treballem voluntàriament perquè volem tenir uns barris més habitables, més cohesionats, més equitatius, més participatius i més macos!&nbsp;En aquesta línia, el president de la Federació de les associacions veïnals de Sabadell escrivia un article on posava en valor tot&nbsp;aquest immens i molts cops invisible treball que fa el món veïnal. Llegiu-lo! el trobareu a les xarxes socials.A Lleida, la FAVLL, que aplega totes les associacions veïnals de la nostra ciutat,&nbsp;fa aquest treball constant mitjançant 3 grans comissions, a més a més de l’Escola de Participació ciutadana. La Comissió de la Ciutat que es diu que és un transatlàntic perquè parla i treballa de les necessitats dels nostres barris a peu de carrer: seguretat, il·luminació, mobilitat, neteja, d'urbanisme, d’habitatge, de canvi climàtic,&nbsp;etc. La Comissió de l’Horta: la més antiga, tenim aquest meravellós entorn verd a la nostra ciutat, on les famílies hi viuen, treballen i la cuiden! I des d’aquesta comissió es procura què així continuï perquè és un patrimoni importantíssim. Cal destacar-ho perquè poques ciutats tenen aquest privilegi i cal preservar-lo. És un valor afegit! I la Comissió més jove, la que es va crear a les darreres eleccions a la FAVLL: la Comissió dels Barris Violetes. Amb ella posem a l'agenda del món veïnal el treball des de la perspectiva de gènere interseccional, la feina feta per dones, la seva visibilització i el valor que té perquè sosté la vida! Ho fem les dones i homes, veïnes i veïns amb aquesta visió. A Barris Violetes, som dones que, a més a més de treballar a la nostra pròpia associació, anem més enllà. Participem de la vida pública de la ciutat, ens responsabilitzem, inspirem i fem accions, volem ser i som “tractors” per al nostre voltant!&nbsp;Aquesta manera de mirar diferent al món veïnal va néixer a la CONFAVC i es desenvolupa a tota Catalunya. Per progressar, per tirar endavant, ho desenvolupem amb quatre focus: les intervencions en urbanisme, mobilitat, seguretat,&nbsp;il·luminació, etc; la participació de les dones en tots els àmbits, encara n’hi ha que no hi son presents; posar en valor el treball de cura, en totes les esfere, hi ha molta feina per fer; i el treball per a l’erradicació de les violències masclistes, des de la informació, sensibilització i les accions. Aquest any, des dels Barris Violetes de la FAVLL, treballem aquest últim&nbsp;perquè pensem que la nostra ciutat i les persones que l’habiten han d’avançar i ho ha de fer en igualtat d’oportunitats, sense violència masclista, rebre violència pel fet de ser dona, amb igualtat per a totes i tots!I segur que us ha arribat la notícia que a Lleida, aquest octubre, a hi haurà un esdeveniment molt important per aquest progrés: el Congrés de Dones que Mouen Ciutats. Ja us heu apuntat? Ja estan obertes les inscripcions! I en el marc d’aquest, i colze a colze amb la regidoria de feminismes, el 9 d octubre, a la nova seu de la FAVLL, al Pavelló de Vidre,&nbsp;farem la presentació oficial d’aquest projecte pilot. L’estem treballant a la nostra Comissió des de principi d’any, ens implica a totes i tots, tot el món veïnal, el comerç dels nostres barris i de l'horta i la ciutadania! De moment, hi ha 2 barris implicats i la partida del Camí de Montcada. Un agraïment molt especial per l'Àngels del Secà, la Lourdes de la Partida del Camí de Montcada, i l'Ester i l'Olga de Balàfia. També als comerços dels 2 barris i la partida, que han fet el pas endavant i materialitzar aquest projecte!Us mantindrem informades del seu desenvolupament gràcies a Ua1 Lleida Ràdio! Jos Farreny Justribó, AV Balàfia-Comissió Barris Violetes FAVLL-CONFAVC-dba-Esport Femení Lleida

"Com ens organitzem i perquè treballem voluntàriament perquè volem tenir uns barris més habitables, més cohesionats, més equitatius, més participatius i més macos!"

Les associacions veïnals a Lleida

Quan hi ha un incendi, sembla que el primer que necessitem no és apagar el foc, sinó adjudicar culpabilitats. Si és l'últim de la cadena, més senzill: l'operari, el conductor, el manobre. El pobre peó que rebrà mil euros per una feina adjudicada al preu més baix des d’un despatx amb aire condicionat. Perquè sostenint una serra radial, una desbrossadora o una grua, hi acostuma a haver licitacions a la baixa, subcontractes, terminis impossibles i ordres contradictòries. Perquè això o allò s'ha de fer avui peti qui peti, encara que estiguem a quaranta graus i bufi el vent.Quan algú provoca dany amb negligència n’ha de respondre. Però només el neci mira el dit que prem l'interruptor, desviant la mirada de qui imposa calendari, condicions i prioritats.Fet i fet, el problema no és només qui encén l'espurna, sinó qui fabrica la metxa.

"Quan hi ha un incendi, sembla que el primer que necessitem no és apagar el foc, sinó adjudicar culpabilitats"

EN DIRECTE

Opinió