En aquesta opinió us parlaré, i ja ho he fet algun cop,&nbsp;del treball immens i invisible que fem les associacions veïnals a Lleida. Com ens organitzem i perquè treballem voluntàriament perquè volem tenir uns barris més habitables, més cohesionats, més equitatius, més participatius i més macos!&nbsp;En aquesta línia, el president de la Federació de les associacions veïnals de Sabadell escrivia un article on posava en valor tot&nbsp;aquest immens i molts cops invisible treball que fa el món veïnal. Llegiu-lo! el trobareu a les xarxes socials.A Lleida, la FAVLL, que aplega totes les associacions veïnals de la nostra ciutat,&nbsp;fa aquest treball constant mitjançant 3 grans comissions, a més a més de l’Escola de Participació ciutadana. La Comissió de la Ciutat que es diu que és un transatlàntic perquè parla i treballa de les necessitats dels nostres barris a peu de carrer: seguretat, il·luminació, mobilitat, neteja, d'urbanisme, d’habitatge, de canvi climàtic,&nbsp;etc. La Comissió de l’Horta: la més antiga, tenim aquest meravellós entorn verd a la nostra ciutat, on les famílies hi viuen, treballen i la cuiden! I des d’aquesta comissió es procura què així continuï perquè és un patrimoni importantíssim. Cal destacar-ho perquè poques ciutats tenen aquest privilegi i cal preservar-lo. És un valor afegit! I la Comissió més jove, la que es va crear a les darreres eleccions a la FAVLL: la Comissió dels Barris Violetes. Amb ella posem a l'agenda del món veïnal el treball des de la perspectiva de gènere interseccional, la feina feta per dones, la seva visibilització i el valor que té perquè sosté la vida! Ho fem les dones i homes, veïnes i veïns amb aquesta visió. A Barris Violetes, som dones que, a més a més de treballar a la nostra pròpia associació, anem més enllà. Participem de la vida pública de la ciutat, ens responsabilitzem, inspirem i fem accions, volem ser i som “tractors” per al nostre voltant!&nbsp;Aquesta manera de mirar diferent al món veïnal va néixer a la CONFAVC i es desenvolupa a tota Catalunya. Per progressar, per tirar endavant, ho desenvolupem amb quatre focus: les intervencions en urbanisme, mobilitat, seguretat,&nbsp;il·luminació, etc; la participació de les dones en tots els àmbits, encara n’hi ha que no hi son presents; posar en valor el treball de cura, en totes les esfere, hi ha molta feina per fer; i el treball per a l’erradicació de les violències masclistes, des de la informació, sensibilització i les accions. Aquest any, des dels Barris Violetes de la FAVLL, treballem aquest últim&nbsp;perquè pensem que la nostra ciutat i les persones que l’habiten han d’avançar i ho ha de fer en igualtat d’oportunitats, sense violència masclista, rebre violència pel fet de ser dona, amb igualtat per a totes i tots!I segur que us ha arribat la notícia que a Lleida, aquest octubre, a hi haurà un esdeveniment molt important per aquest progrés: el Congrés de Dones que Mouen Ciutats. Ja us heu apuntat? Ja estan obertes les inscripcions! I en el marc d’aquest, i colze a colze amb la regidoria de feminismes, el 9 d octubre, a la nova seu de la FAVLL, al Pavelló de Vidre,&nbsp;farem la presentació oficial d’aquest projecte pilot. L’estem treballant a la nostra Comissió des de principi d’any, ens implica a totes i tots, tot el món veïnal, el comerç dels nostres barris i de l'horta i la ciutadania! De moment, hi ha 2 barris implicats i la partida del Camí de Montcada. Un agraïment molt especial per l'Àngels del Secà, la Lourdes de la Partida del Camí de Montcada, i l'Ester i l'Olga de Balàfia. També als comerços dels 2 barris i la partida, que han fet el pas endavant i materialitzar aquest projecte!Us mantindrem informades del seu desenvolupament gràcies a Ua1 Lleida Ràdio! Jos Farreny Justribó, AV Balàfia-Comissió Barris Violetes FAVLL-CONFAVC-dba-Esport Femení Lleida

"Com ens organitzem i perquè treballem voluntàriament perquè volem tenir uns barris més habitables, més cohesionats, més equitatius, més participatius i més macos!"

Les associacions veïnals a Lleida

Quan hi ha un incendi, sembla que el primer que necessitem no és apagar el foc, sinó adjudicar culpabilitats. Si és l'últim de la cadena, més senzill: l'operari, el conductor, el manobre. El pobre peó que rebrà mil euros per una feina adjudicada al preu més baix des d’un despatx amb aire condicionat. Perquè sostenint una serra radial, una desbrossadora o una grua, hi acostuma a haver licitacions a la baixa, subcontractes, terminis impossibles i ordres contradictòries. Perquè això o allò s'ha de fer avui peti qui peti, encara que estiguem a quaranta graus i bufi el vent.Quan algú provoca dany amb negligència n’ha de respondre. Però només el neci mira el dit que prem l'interruptor, desviant la mirada de qui imposa calendari, condicions i prioritats.Fet i fet, el problema no és només qui encén l'espurna, sinó qui fabrica la metxa.

"Quan hi ha un incendi, sembla que el primer que necessitem no és apagar el foc, sinó adjudicar culpabilitats"

La metxa i l’espurna

Aquest 2026 s’ha posat en marxa un procés extraordinari que permetrà a prop de 500.000 persones migrants regularitzar la seva situació administrativa. Però què suposa aquesta regularització per una persona? Des d’Arrels Sant Ignasi, una entitat social que es dedica a atendre i acompanyar persones en situació d’exclusió social a Lleida i voltants, sabem que la regularització pot ser el primer pas cap a la dignitat de les persones. Es tracta d’una oportunitat per avançar cap a l’estabilitat, el reconeixement i l’accés a drets. És essencial reconèixer que moltes de les persones que participen del procés ja són les nostres veïnes, formen part de la vida quotidiana dels nostres barris i pobles, treballen, cuiden persones grans, participen en activitats comunitàries i contribueixen al desenvolupament econòmic i social del territori. Tot i això, durant anys han hagut de viure amb la incertesa i les limitacions que comporta no disposar d’una situació administrativa regularitzada. La manca de documentació no només dificulta l’accés a una feina estable o a un habitatge digne, sinó que també genera una situació de vulnerabilitat que afecta tots els àmbits de la vida (com la salut, la formació…). Sovint, aquestes persones es veuen obligades a acceptar condicions laborals precàries, tenen dificultats per planificar el seu futur i viuen excloses de drets i oportunitats que haurien de ser universals. Per això, la regularització no s’hauria d’entendre com una concessió excepcional, sinó com el reconeixement d’una realitat que ja existeix. És una eina que permet reforçar la cohesió social, afavorir la igualtat d’oportunitats i construir una societat més justa per a tothom. Quan una persona pot treballar de manera legal, accedir a drets i participar plenament en la vida comunitària, no només millora la seva situació personal, sinó que també es beneficia el conjunt de la societat. El repte, però, no acaba amb l’obtenció d’un permís. Cal garantir que aquest procés vagi acompanyat de mesures d’acollida, inclusió i sobretot d’inserció laboral per poder culminar aquest procés de regularització. I que alhora permetin convertir aquesta oportunitat en una realitat transformadora. Reconèixer les persones, la seva trajectòria i la seva aportació és, en definitiva, reconèixer la societat diversa que ja som i que volem continuar construint. Per fer front a les despeses derivades de l’acompanyament en la tramitació del procés, i alhora en el suport en la recerca de feina, hem engegat la campanya “Regularització: som acollida”. Per col·laborar amb la campanya, pots fer un donatiu via transferència al compte CaixaBank: ES74 2100 5731 7902 0056 6627 o un BIZUM amb el CODI 01603. Moltes gràcies! Som Acollida!&nbsp;

La manca de documentació no només dificulta l’accés a una feina estable o a un habitatge digne, sinó que també genera una situació de vulnerabilitat que afecta tots els àmbits de la vida

Reconèixer una realitat

Papa Francesc: «No ha de ser en català?» Omella: «no». Resposta del cardenal i arquebisbe metropolità de Barcelona a la pregunta que el 2023 va fer el Papa Francesc en el moment de la benedicció de la imatge de la Moreneta que es venera a la Catedral de Girona, amb motiu de la romeria de confrares al Vaticà per celebrar els 800 anys del Monestir. D’Omella recordo diverses actuacions com l’oferiment al bisbe de Lleida de l’època a ajudar-lo a entregar obres d’art a Aragó. També la convocatòria en plena pandèmia d’una Missa multitudinària a la Sagrada Família amb assistència de nombrosos bisbes de tot l’Estat malgrat la prohibició de la Generalitat de viatjar i fer actes massius per la perillositat del moment. En ple 2026 en la benedicció de la Torre de Jesucrist s’ha infiltrat el castellà, com en moltes parts de la Missa: El Cardenal Omella que arracona sempre que pot el català a banda dels habituals, té ara més col·laboradors que mai: el nou nunci d’extrema dreta Piero Pioppo, d’antecedents preocupants, va lliurar al Vaticà una carta de Santiago Abascal on diu que el català no existeix atès que segons ell és un invent de quatre burgesos del Segle XIX.Abans de la benedicció papal de la torre de Jesucrist la policia espanyola, i amb males maneres, expulsa del temple 600 cantaires que havien actuat durant la Missa, no fos cas que en continuar acompanyant l’Escolania a l’exterior cantessin l’himne de Catalunya i mostressin la nostra bandera. Governs, monarquia, conferència episcopal i... manen encerclar-los i foragitar lluny del temple no fos cas que el món veiés res que no fos exclusivament espanyol...&nbsp;El periodista M. Campo Vidal demana al Papa que torni aviat a Espanya tant per l’oasi de calma aconseguida al galliner de polítics espanyols com pels set minuts d’aplaudiments que va rebre al Parlament de Madrid, atès que l’anterior rècord el tenia el Rei amb només quatre minuts. En primer lloc felicito personalment al Papa pel seu no a la guerra i la seva petició urbi et orbi el dia de la seva entronització en el pontificat de desarmar fins i tot les paraules, la qual cosa li ha comportat un enfrontament amb els governants més poderosos i perillosos del planeta. Però també li pregaria que quan torni ho faci amb una condemna clara als delictes comesos contra la infància d’aquí i d’arreu per part de molts catòlics, jerarquies incloses, les conseqüències de tot el qual han ocasionat molt dolor i seqüeles perllongades d’angoixa en moltes víctimes.&nbsp;Un altre prec important és que en el futur Sa Santedat tingui present que la benedicció de la torre de Jesucrist, de més de 172 m. que és la més alta d’un temple cristià, està situada a Barcelona, que és la capital Catalunya, nació amb una llengua mil·lenària pròpia que és diu català. Justament en aquesta nació va néixer Antoni Gaudí, que no Antonio com l’anomenà l’arquebisbe metropolità i cardenal de Barcelona, Sr Omella. Recordem que Antoni Gaudí, arquitecte, catòlic convençut i català de soca-rel que actualment està en fase de Venerable, pel fet de parlar en català va ser detingut, insultat i amenaçat per la policia espanyola a Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera per voler anar a missa a la Parròquia dels Sants Just i Pastor l’11 de setembre de 1924. Recordem que aquell dia l’esmentada policia barrava el pas perquè la gent no anés a Missa, ja que també s’hi pregaria per la memòria dels caiguts. A més de posar-lo durant hores en un calabós li van fer pagar una fiança de 50 pessetes. En aquesta persecució del català les autoritats espanyoles han tingut sempre nombrosos i distingits col·laboradors com els Nuncis del Vaticà, les diferents Conferències Episcopals Espanyoles i alguns prelats de Catalunya com el Cardenal Omella.El 1882, ara fa 144 anys, Antoni Gaudí es va fer càrrec de continuar la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família en un solar comprat per un particular al preu de 172.000 ptes. En aquell espai Gaudí va albirar, planificar i començar un temple cristià espectacular, el més alt, visitat per tres papes, i el que té més visitants que qualsevol altra instal·lació de l’Estat. I justament el dia del centenari del traspàs de l’artífex de la basílica, el Papa Lleó XIV es va dignar a beneir la torre de Jesucrist que com s’ha dit és l’estructura més alta del seu gènere.&nbsp;P.S. Em crida l’atenció que amb la munió de mitjans que s’han fet ressò d’aquest esdeveniment en el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, que no temple fet a Catalunya per enaltir la unió amb Espanya com han dit alguns, en cap mitjà no he llegit que la intransigència del Ministerio de Fomento, Renfe, i tutti quanti fins la gent que diu que ens estima, i també la sentència de l’Audiència Nacional (ex TOP),&nbsp;s’entossudissin a fer passar l’AVE per sota del temple a perill que es torni a produir un ensorrament com el del Carmel...

"En cap mitjà no he llegit que la intransigència del Ministerio de Fomento, Renfe, i tutti quanti fins la gent que diu que ens estima, i també la sentència de l’Audiència Nacional s’entossudissin a fer passar l’AVE per sota del temple"

PAPA: en català? OMELLA: NO

La visita del papa Lleó XIV al nostre país, i en particular a Catalunya, ha estat un corrent d’aire fresc per a la comunitat catòlica. I cas concret en el dels joves, que senten com la seva fe és qüestionada i menyspreada per una societat que creu que pot viure d’esquena a l’espiritualitat. En un context en què la falta de vocacions i on l’avançada edat dels preveres tensa el model d’Església, el Papa ha receptat als joves ser “valents” i “humans” en un món ple de mentides i guerres, desafiant-los a canviar la història.Està molt bé dir-se catòlic (moltes vegades més per herència familiar que per pròpia convicció), però l’arribada del papa ha encoratjat a milers de joves a sentir-se, potser per primera vegada, orgullosos de ser-ho. La raó és que a diferència d’altres confessions religioses, els joves catòlics s’han acostumat a amagar la seva fe per vergonya o pel sempre temut què diran. Com si creure en Déu hagués quedat obsolet o, pitjor encara, estigués mal vist. Els joves musulmans celebren el Ramadà amb orgull, mentre que als catòlics gairebé els fa vergonya confessar que van anar a l’última Missa del Gall.Però aquests dies, el papa ha aconseguit una cosa que costa de trobar en les celebracions litúrgiques: la connexió. Potser els ritus ancestrals i l’ostentació que impera a l’Església no ho posen fàcil, però moltes vegades, el que busquen les persones que entren en un centre de culte cristià és consol i esperança. Una mà estesa que no troben en lectures que no els interpel·len, ni en els grans protocols de les celebracions. Necessiten tenir al costat un testimoni de fe que els escolti i els acompanyi. Durant aquest viatge, el pontífex ha volgut escoltar històries que fan mal. Potser és això el que està reclamant a crits la humanitat: que l’Església no es limiti a predicar, sinó a escoltar, acompanyar i guiar als fidels per fer front als problemes que diàriament els sacsegen.&nbsp;

"Però aquests dies, el papa ha aconseguit una cosa que costa de trobar en les celebracions litúrgiques: la connexió"

Escoltar i acompanyar

Faig una crida a tots perquè participeu en l’elaboració del nou POUM de Lleida. Potsemblar molt específicament adreçada als veïns i a totes les persones amb interessosdirectes en la nostra ciutat. Però de fet, val per a tothom en relació als plansurbanístics dels seus pobles. I encara més: per a tothom que vulgui intervenir enl’ordenació de qualsevol poble o ciutat encara que no hi tingui cap interès directe.Efectivament, una de les característiques del planejament urbanístic és que el seuprocés d’elaboració crida a la participació de tots els ciutadans. Ja vam tenir un primerperíode d’informació pública, l’any passat, amb motiu de l’aprovació de l’avanç del nouPOUM. Ara el ple de la Paeria ha aprovat inicialment aquest nou planejament i ja eltenim a la nostra disposició per consultar-lo a la web de l’ajuntament. S’hi podenpresentar al·legacions fins a finals de juliol.Us animo a fer-ho. No cal ser cap expert. Baixeu-vos els documents que us semblininteressants i llegiu-los. I si trobeu estranya alguna cosa, presenteu una al·legaciódient-la a l’ajuntament. No us faci por. Tots som capaços de fer bestieses i l’ajuntamenten primer lloc. L’avantatge de la informació pública és que milers de persones somcapaços de veure-hi molt més que els tècnics que l’han redactat i els polítics que l’hand’aprovar. Aquesta és la gràcia.I sobretot, penseu que aquet planejament és molt probable que ens vinculi a totsdurant molts anys. I si no us en fan, sempre us quedarà el consol de poder dir que ja ho vau advertir.

"Baixeu-vos els documents que us semblin interessants i llegiu-los. I si trobeu estranya alguna cosa, presenteu una al·legació a l’ajuntament"

Vigileu el nou POUM!

Ara fa just quatre anys, el juny del 2022, la plataforma proresidència de Pardinyes declarava que, malgrat el canvi de model d’alberg per a temporers que el llavors govern municipal havia anunciat el 2021, es seguien oposant al projecte. Aquest col·lectiu veïnal, que havia nascut per exigir la construcció d'una residència pública per a la gent gran al barri (que portava anys congelada) fent-la incompatible amb el projecte d’alberg valorava positivament, llavors, l’anunci que el solar del carrer Josep Pallach número 2 es destinaria a una residència per a gent gran.Tot començaria el 2021 amb l’anunci de la construcció d’un l'alberg per a temporers i persones sense llar al barri. Poques setmanes després la plataforma es posava en marxa. Des de llavors la mobilització en contra de l’alberg va ésser una constant, atiada, cal dir-ho, per alguns dels partits de l’oposició que de manera conscient van, per dir-ho suaument, acompanyar a unes reivindicacions que, en alguns casos, fregaven l’aporofòbia i el racisme.&nbsp;Un suport que amagava la voluntat de desgastar el govern municipal i intentar esgarrapar vots i que va tenir conseqüències greus: deteriorar la convivència, donar ales a l’extrema dreta, i minar&nbsp;els drets de les persones més vulnerables.Ara, que la proposta de l’equipament amb serveis d’inclusió social que el partit de govern vol impulsar a Balàfia ha provocat el naixement d’una nova plataforma veïnal en contra (impulsada pel PP, VOX i Aliança Catalana), el PSC es posa les mans al cap i denuncia la "desinformació i manipulació de l'oposició"I es que el tacticisme polític ha tornat com un bumerang que afecta de ple la cohesió social i els més vulnerables. Com diem en català, d’aquelles noces, aquests confits.&nbsp;PD: La darrera piulada de la plataforma de Pardinyes és de juliol de 2023, la darrera aparició pública el 16 de febrer de 2024 un cop el PSC va garantir que no es faria. El solar al carrer Pallach encara espera una residència promesa fa més de 16 anys. Ves que no fos tant important.

"La darrera piulada de la plataforma de Pardinyes és de juliol de 2023, la darrera aparició pública el 16 de febrer de 2024 un cop el PSC va garantir que no es faria. El solar al carrer Pallach encara espera una residència promesa fa més de 16 anys"

Qui sembra odi, recull tempestes

De fet el títol és: com anem de dignitat, respecte pels nostres referents i conservació del nostre patrimoni material i immaterial?Els edificis que per diferents circumstàncies familiars, socials o polítiques estan relacionats amb Francesc Macià i Llussà, l’Avi, que fou el 122è President de la Generalitat de Catalunya en són diversos i alguns d’ells situats a ponent. El 1933 a Barcelona el president va col·locar la primera pedra a un immoble amb projecció social, compost de cinc edificis que contenen 207 habitatges, impulsat al seu moment per la Generalitat republicana i denominat Casa Bloc. En canvi la residència familiar de Macià al centre de Lleida a la que el 1907 l’arquitecte i historiador Lluís Domènec i Montaner en va modificar l’interior amb una destacada decoració modernista amb vitralls i una gran llar de foc escultòrica, el 1980 va patir el destí que corren&nbsp;molts edificis notables de Lleida: l’enderroc.Quan a la casa senyorial privada situada a la comuna de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), llogada el 1926 per Francesc Macià, aleshores coronel a l’exili, com a centre d’operacions i seu del seu Estat Major. avui en dia està administrada per l’Associació Casa Macià després que fou adquirida el 2020 per l’empresari Jaume Aragall, membre d’Eines de País, que en cedí l’ús per 20 anys a l’esmentada associació de la que en formen part catalans del nord i del sud de Catalunya entre els quals l’exconseller de Cultura de la Generalitat a l’exili, l’honorable Lluís Puig i Gordi. Cal esmentar que el proppassat dia 17 una delegació composta per diversos socis i membres de la junta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya es van desplaçar per fer el lliurament d’una campana commemorativa perfilada pel secretari de la Confraria a més de campaner, carillonista i músic, i fosa sota el disseny de l’escultora Ció Abellí, vocal de la pròpia Junta, per situar-la a la fornícula existent a la dreta de l’entrada principal de l’esmentada Vil·la. L’acte d’agraïment de la donació fou presidit pel propi exconseller Lluís Puig.El balanç a Ponent de les cases de Macià no pot ser més desgraciat: a més de l’enderrocament de la casa familiar a Lleida&nbsp;abans esmentada, la finca d’estiueig i refugi polític del president, espai simbòlic del republicanisme català coneguda com Cal Macià o Casa Vallmanya d’Alcarràs, Segrià, clama al cel perquè fa anys i panys que pateix una constant i accelerada degradació i molts ponentins som testimonis del progressiu ensorrament del poc que queda, en un procés que es coneix prou bé un cop col·lapsen les cobertes d’un edifici. Em pregunto si des de Ponent i també d’altres indrets amb responsabilitat i poder de casa nostra ho podíem fer pitjor. I tot això no serà per falta d’escrits i reportatges als mitjans així com d’accions i manifestacions de molta gent de la societat civil i d’entitats culturals conscienciades per la preservació del patrimoni material i per la memòria històrica.

"El balanç a Ponent de les cases de Macià no pot ser més desgraciat"

Cases Macià

Diuen que considerar que la corrupció no és pot evitar, només disminuir, perquè forma part de la naturalesa humana, és ser de dretes. Creure que la corrupció és pot erradicar, ja que podem fer un ésser humà nou, és ser d’esquerres. Els qui creuen això darrer creuen que les condicions socials són les que creen les actuacions corruptes de les persones. Segons ells es pot fer desaparèixer la cobdícia dels humans. Alguns, fins i tot, des d’una superioritat moral es permeten dir que ja se sap que el fet de ser dretes correspon a unes determinades condicions econòmiques i socials que al no existir en els d’esquerres fa que la corrupció només pugui estar a les dretes. Quina ingenuïtat, o mala fe. La corrupció ve de voler poder, voler tenir, o voler ser. Qualsevol de les tres formes t’encamina cap a la corrupció.Les raons per les quals hi ha qui creu que es pot erradicar la corrupció amb la transformació social va lligat a una determinada concepció del món per la qual el social està per damunt del natural, si és que hi arriba a existir alguna cosa de natural en relació a l’humà. Aquest debat és tan antic com la mateixa filosofia. I el debat continuarà. Però el que hem de fer és que la corrupció sigui la mínima possible, la faci els de dretes com els que es diuen d’esquerres, que en això no hi ha diferències.

"Però el que hem de fer és que la corrupció sigui la mínima possible, la faci els de dretes com els que es diuen d’esquerres, que en això no hi ha diferències"

La corrupció, un drama que no hauria de ser

En societats cada vegada més fragmentades, la sensibilització social esdevé una responsabilitat compartida. Les entitats socials, certament, tenim un paper clau que va més enllà d’acompanyar i atendre persones en situació d’exclusió. Tant important com és la tasca de donar resposta a les diferents casuístiques que se’ns presenten, ho és també la feina de sensibilització i visibilització.&nbsp;Des d’Arrels Sant Ignasi ens esforcem per transmetre la nostra missió en espais, sovint allunyats, de realitats de vulnerabilitat. Realitzem tallers en centres educatius, fem accions d’incidència pública a la ciutat de Lleida, participem en jornades de sensibilització, entre altres. L’objectiu final és contribuir a crear una ciutat més justa, lliure d’estigmes i de discursos d’odi, on la dignitat de totes les persones sigui reconeguda i protegida. Però tenim molt clar que aquesta finalitat no ha de ser només nostra: es tracta d’un repte compartit que necessita la implicació de tots els actors del territori.Com a responsable de comunicació de l’entitat, i periodista de formació, estic constantment en contacte amb els mitjans de comunicació.&nbsp;Des d’Arrels Sant Ignasi volem donar a conèixer les realitats amb què ens trobem, informació útil sobre la vulnerabilitat o els canvis de tendències en les desigualtats que observem. És especialment clau treballar de la mà dels mitjans. Ja que aquesta tasca només és efectiva si es construeix de manera compartida, de manera que hi col·laborin els diferents actors socials de la ciutat. En ciutats mitjanes com Lleida, el paper dels mitjans de comunicació és especialment rellevant: el que expliquen no només informa, sinó que contribueix a configurar mirades, prioritats i debats col·lectius.Partint de la teoria de l’agenda setting sabem que la premsa té la capacitat de posicionar què es considera rellevant i què no, per exemple, en el darrer any hem vist com han format part del debat públic temes com la seguretat o els refugis per a persones en situació de sense llar. A banda de l’ús polític d’aquests temes – i el ressò que això comporta- , potser aquests no haguessin tingut la repercussió&nbsp;que han tingut sense l’altaveu que han suposat els principals mitjans de la ciutat. A més, en els darrers temps, estem veient com determinats discursos poden contribuir, de vegades sense voler-ho, a simplificar o estigmatitzar realitats molt complexes, especialment quan parlem de persones en situació de sense llar o d’exclusió social.Som conscients que el món del periodisme treballa sovint sota pressió, amb ritmes ràpids i amb la necessitat de captar l’atenció en un entorn altament competitiu. També sabem que les xarxes socials han accentuat aquesta dinàmica, premiant sovint el missatge més immediat o impactant. Precisament per això, creiem que pren encara més valor la feina rigorosa, contextualitzada i curosa que alguns dels professionals ja s’esforcen per fer. El llenguatge que s’utilitza, els enfocaments que es trien o les veus que s’incorporen en una peça informativa poden marcar la diferència entre reforçar estereotips o contribuir a trencar-los. Petits matisos poden tenir un gran impacte en la percepció social i, sobretot, en la dignitat de les persones de les quals parlem.Des d’Arrels Sant Ignasi creiem fermament que construir una Lleida més justa i oberta no és només una tasca de les entitats socials o dels mitjans, sinó un repte col·lectiu. Des del respecte als rols de cadascú, tenim l’oportunitat —i la responsabilitat— de crear relats més complets, més justos i més humans. La pregunta és si estem disposats a fer-ho.

"Des d’Arrels Sant Ignasi creiem fermament que construir una Lleida més justa i oberta no és només una tasca de les entitats socials o dels mitjans, sinó un repte col·lectiu"

La sensibilització social: una responsabilitat conjunta

Primer de tot, cal dir que no soc dels que malparlen contra la intel·ligència artificial. De fet, tinc moltes ganes d’entendre com aplicar-la i de poder ser més eficient, productiu i capaç d’integrar-la en les meves tasques professionals. Que em resumeixi correus electrònics, que m’ajudi a fer infografies vistoses o m’assessori sobre què és urgent i què és important. Que m’organitzi la logística diària i que em faci els processos més feixucs per poder dedicar-me al que és més m’agrada. El problema és que la IA és tan bona que m’acabarà substituint. A mi, a tu, a nosaltres. Com que és inútil combatre-la, m’hi afegeixo i que sigui el que Déu vulgui.La IA ens ha robat moltes coses. La intimitat, per exemple. Coneix tots els nostres interessos, la portem ficada a l’aplicació de missatgeria, als correus electrònics, al banc i a la consulta del metge. Ens ha despullat de la capacitat d’esforçar-nos i ha segrestat la nostra atenció. No cal adquirir coneixements ni comprendre el perquè de les coses. Tenim tota la informació i la història del món en aquesta “pantalleta” que és l’extensió de la nostra mà. Tant se val si, al cap de dos minuts, no recordem el què hem llegit. Es torna a buscar i assumpte resolt. És com l’oli que s’escampa i, a poc a poc, s’introdueix en tots els racons de la nostra vida. O gairebé en tots.He olorat un perfum i he recordat que també el duia algú que vaig conèixer a l’adolescència. La IA no em robarà la capacitat d’evocar el passat de la mà d’una olor. Tampoc m’usurparà l’habilitat de gaudir d’un passeig pel bosc, de respirar fondo, de nedar al mar o de menjar un tomàquet a l’agost. És incapaç de substituir l’emoció d’escoltar una cançó, llegir un llibre o veure una pel·lícula. La IA no pot arrabassar-nos la nostra essència d’éssers socials. De gaudir organitzant àpats a casa, conversant, rient i brindant. No pot substituir la satisfacció de saber que ajudes algú que ho necessita, ser solidari, de cuidar i d’abraçar les persones que estimes. M’aferro a les emocions, perquè la IA no me les pot prendre. De moment...&nbsp;

"La IA ens ha robat moltes coses. La intimitat, per exemple. Coneix tots els nostres interessos, la portem ficada a l’aplicació de missatgeria, als correus electrònics, al banc i a la consulta del metge"

Pobresa emocional

Bon dia Avui us faré dues invitacions, la primera, pel dia 28. I què passa aquest dia?Des de la Comissió de Barris Violetes de la FAVLL en col·laboració amb la Universitat de Lleida, us convidem a commemorar el dia 28 de maig, Dia d’acció per la Salut de les Dones amb una xerrada amb el títol: Descobrint el cervell, quan tot funciona i quan no ? amb la Dra. Sara Salvany Montserrat de reconeguda trajectòria! Dona. Fes una acció per la teva salut. Amb la UdL que ens atansa la Ciència als Barris, farem una jornada reeixida. Ajuntem “la Acadèmia” amb la gent del barri.&nbsp;Pensant que el món veïnal sigui un espai per a fer divulgació científica, reflexionar i cuidar-nos!Les desigualtats de gènere travessen de manera transversal l’àmbit de la salut i condicionen tant l’accés als serveis sanitaris com el diagnòstic, el tractament i els resultats en salut de dones i homes. En el marc d’una societat patriarcal, els estereotips de gènere, la divisió sexual del treball i la interacció amb altres eixos de desigualtat —com la classe social, l’origen, l’edat o l’orientació sexual— generen desigualtats persistents que impacten directament en els drets i el benestar de les dones, per això posem a l’agenda del món veïnal aquesta data.L'origen d'aquesta commemoració es de 'any 1987, quan en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius &nbsp;i&nbsp;la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib van proposar la creació d'un Dia Internacional d'Acció per a la Salut de les Dones.L'objectiu d'aquest esdeveniment, que cada any se celebra el 28 de maig, és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i mancances, les demandes, i del compromís de les administracions i la societat per donar-hi resposta.Anoteu 🗓️ 28 de Maig&nbsp;🕚 18.00h&nbsp;📍 Centre cívic de BalàfiaSala de Lectura Maria Mercè Marçal Serra&nbsp;🎟️ Accés lliureI la segona, pel dia 29 de maig el SOPAR DEL BARRI DE BALÀFIA. Uns dels reptes que ens enfrontem el moviment veïnal i la societat en general, avui per avui, son els discursos d’odi, la batalla cultural i la desinformació. Son actors que dificulten la convivència i alimenten la por i la desconfiança en l’àmbit de la comunitat. No fa massa i encara ara a Balàfia ens enfrontem amb aquests discursos que res a veure tenen amb els valors que històricament ha tingut el barri, el nostre barri de Balàfia, barri acollidor, generós, integrador. Aquest moviments busquen això, situar una &nbsp;problemàtica on no n’hi ha i tensen i posen al centre de l’agenda veïnal aquesta confrontació, però no ho aconseguiran! Amb el sopar comunitari del barri de Balàfia a proposta de totes els entitats del Grup Dinamitzador, nosaltres construïm narratives per reforçar la convivència, sumem, fem bon veïnatge, treballem per equitat, la participació i busquem temps per conviure amb pau,Us esperem el 28 a la xerrada de ciència als barris el 29 al sopar comunitari de Barri, tot a Balàfia, naturalment!

"Les desigualtats de gènere travessen de manera transversal l’àmbit de la salut i condicionen tant l’accés als serveis sanitaris com el diagnòstic"

EN DIRECTE

Opinió