Tot apunta que aquest estiu 2026, l’escenari amb el qual s’hi arriba, en serà un de diferent al del mes de setembre. En uns mesos estivals com el juliol i l’agost, les notícies esportives acostumen a estar protagonitzades per noms propis en forma d’altes, baixes i renovacions, però a Lleida, els darrers estius, ens han ensenyat que aquests tipus d’informacions es complementen o, fins i tot, passen a un segon pla, per donar peu a notícies i qüestions que sobresurten de la gespa i de les configuracions de les plantilles.Centrant-me en el futbol de la ciutat, els darrers 2-3 estius han suposat un desgast de gestió molt gran. Els comunicats, les qüestions de despatxos, federatives i burocràtiques han estat les protagonistes i aquest 2026, la història, probablement, es repetirà.Tindrem diversos fronts oberts que tocarà tractar amb la màxima cura possible. Dir només allò del qual se’n té coneixement, utilitzar el vocabulari correcte en cada cas i, sobretot, esperar al màxim possible les oficialitats per poder informar. Si basem el juny, juliol i agost en 'correcuites', suposicions, confabulacions, hipòtesis i condicionals, crec que caurem en una trampa que no ens beneficiarà a ningú. Els nous projectes com el Lleida Calaveres CF o el Lleida 1939 han de cuinar-se al ritme que la gent que està al capdavant considera oportú i el desenllaç d’altres com el Lleida CF, s’han de tractar amb la cura necessària per explicar-ho de la millor forma possible. Parlo per mi. No m’agrada, algun cop ho he manifestat. No soc amant de notícies que sobresurten de la gespa, però aquest estiu, em sembla que tocarà tornar a parlar de moltes qüestions que no es decideixen al verd. Ara bé, la repercussió que hi tenen és màxima.

"Si basem el juny, juliol i agost en 'correcuites', suposicions, confabulacions, hipòtesis i condicionals, crec que caurem en una trampa que no ens beneficiarà a ningú"

EN DIRECTE

Toca un altre estiu llarg amb més despatxos que gespes

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu