Asseguren que la crisi de la pesta porcina afectarà els cerealistes Unió de Pagesos reclama ajuts per pal·liar les pèrdues del cereal malgrat la bona collita d'enguany. La caiguda dels preus i l’increment dels costos han estat els culpables “d’un dels pitjors anys” que els pagesos recorden en aquest sector. El sindicat ha explicat que els preus han baixat a causa d'una collita "rècord" arreu del món, per la reducció de la cabana ramadera a escala global i per l'increment de costos. Segons les dades del sindicat, el preu del blat tou ha caigut un 41,18%, el de l'ordi un 43,43% i el del blat de moro un 33,39% respecte a la campanya del 2022. De fet, les pèrdues són de 320 euros per hectàrea en les terres de secà i d'uns 615 euros en les terres de regadiu. Per tot plegat, el responsable de Cereals i Herbacis, Santi Caudevilla, demana al Ministeri d'Agricultura que plantegi a Europa articular la reserva de crisi per fer front al desajust de mercat. També reclama al Departament d'Agricultura, que articuli un ajut de minimis per cobrir l'increment de costos de producció. Un sector que també patirà, alerta, la crisi de la Pesta Porcina Africana. Segons assenyala Caudevilla, la situació dels productors de porcí arrossegarà el preu del pinso a la baixa i això es traduirà en "pèrdues molt greus" per als productors de cereal. El sindicat alerta dels efectes negatius sobre els productors de conreus extensius, els quals ja han de fer front a la fauna salvatge, a la burocràcia i a l'envelliment dels professionals.&nbsp;En aquest sentit, UP constata que les pluges afavoriran la frondositat dels boscos i que l'herba creixi en zones abandonades, i que això dispararà el risc d'incendis.

Asseguren que la crisi de la pesta porcina afectarà els cerealistes

Unió de Pagesos demana ajuts per les pèrdues del cereal, tot i una collita de "rècord"

Ara Pacte Local anirà al Parlament per reclamar que s’acabi amb el problema de la manca de secretaris i interventors al Parlament. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, participaran a la comissió d’Afers Institucionals. Serà a principis d’any, entre gener i febrer, i la voluntat és explicar els problemes que els ajuntaments tenen per poder cobrir aquestes places. També portaran una proposta per millorar les competències dels càrrecs electes per tal de poder fer una “reforma quirúrgica”, apunta Solsona, del sistema de treball d’aquests i proporcionar-los més competències “en un entorn on els funcionaris tenen un poder d’actuació” i “fins i tot de veto, a la política municipal”. Ho ha explicat en una trobada amb els mitjans, on&nbsp;l’alcalde de Mollerussa s’ha mostrat satisfet amb la feina feta, ja que, diu, s’ha demostrat que Ara Pacte Local és una eina “útil”. Un exemple, apuntava, ha estat la proposta del seu partit sobre els contractes menors successius, que ha estat &nbsp;acollida per diversos grups del Parlament. Per tot plegat, Solsona apunta que "ja vam dir al seu moment que això no era un invent efímer, això era un instrument per donar sortida a les diferents candidatures del món local". Durant la trobada, la vicepresidenta de la Diputació i alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha enviat un missatge per als partits parlamentaris. Posa l’exemple de l’acord de pressupostos entre diverses forces a la Diputació per tal d’emplaçar als grups parlamentaris a fer el mateix. Pujol fa “una crida” a la ‘governabilitat’ i recorda que “estem sense pressupostos a la Generalitat i sense pressupostos a l'Estat. Hem de dir prou”. Per això reclama als “polítics que se sentin, que negociïn i que pactin”.&nbsp;Sobre altres qüestions, com per exemple l’aparició en el panorama municipal d’Aliança Catalana, el partit municipalista ha deixat clar que pactar amb l’extrema dreta és una “línia vermella” per a la formació.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

El partit municipalista assegura que tenen la voluntat de mantenir-se per a les eleccions del 2027

Ara Pacte Local anirà al Parlament a parlar sobre la mancança de secretaris i interventors

No hi ha acord entre empreses i sindicats&nbsp; UGT dona per fet que la setmana vinent hi haurà una nova vaga dels conductors d’autobusos per carretera. A hores d’ara, l’acord entre empreses i sindicats està aturat i no s’albira cap pacte. Els sindicats volen que l’acord contempli el mateix salari que els conductors de la resta del país, que és entre 300 i 400 euros més alt que el dels conductors lleidatans. La secretària general d’UGT a les Terres de Lleida, Joana Mor, recorda que actualment els professionals lleidatans cobren “una mica més del salari mínim interprofessional”, amb moltes hores de conducció a la carretera i amb vies que tenen més dificultats per a la conducció que els de l’àrea metropolitana, per exemple. Mor avisa que la setmana vinent hi haurà mobilitzacions, tot i els inconvenients als usuaris.&nbsp;Explicava als micros d’Ua1 Lleida Ràdio que és la manera de poder fer-se sentir. Mor assenyala que d'aquesta manera "la ciutadania s'assabenta del que està passant. Quan hem fet mobilització i vaga, la gent ve a preguntar", explica. De fet, "la gent tampoc ho compren", diu respecte a les diferències salarials entre un indret i l'altre. El desacord entre empreses i sindicats és d’un 1 % del salari. Des d’UGT assenyalen que no volen donar el braç a tòrcer. Diuen que ja ho han fet amb altres qüestions complementàries que no han entrat en la negociació i que sí que gaudeixen la majoria dels conductors d’altres demarcacions.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

No hi ha acord entre empreses i sindicats

UGT avisa de noves aturades dels conductors d'autobusos per carretera la setmana vinent

El consistori argumenta que el canvi és “clau” per poder garantir el futur del poble, però assegura que respectarà el resultat de la consulta Gósol votarà diumenge si vol deixar de ser de Lleida i integrar-se a la demarcació de Barcelona. El consistori argumenta que el canvi és “clau” per poder garantir el futur del poble, però assegura que respectarà el resultat de la consulta. A poques hores que comenci la consulta, l’opinió entre els veïns és ben diversa. N’hi ha que defensen ser de Lleida; d’altres de Barcelona i d’altres, directament, que admeten que no són d’enlloc. Un exemple és el Josep Tomàs, que ho veu com una “batalla” sense sentit. Qui sí que està a favor del canvi és la Maria Àngels Molins i el Celestino Abrantes, per comoditat en la gestió dels serveis i per, com a mínim, "provar-ho". En l’àmbit institucional, l’alcalde Rafel López del poble defensa el canvi a Barcelona, però promet respectar el resultat que surti de la consulta. Si el sí s’acaba imposant diumenge, el procés podria durar gairebé un any i mig, ja que el canvi requereix un informe favorable de la Generalitat i modificar la divisió provincial, que es va aprovar el 1833. &nbsp;&nbsp;

El consistori argumenta que el canvi és “clau” per poder garantir el futur del poble, però assegura que respectarà el resultat de la consulta

Gósol votarà diumenge si vol deixar de ser de Lleida i integrar-se a la demarcació de Barcelona

Dues persones més han resultat ferides en l’accident, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda Una dona de 63 anys, veïna de Súria, ha perdut la vida aquest divendres en un accident a la C-55 a Riner, al Solsonès. El sinistre, en què s’han vist implicats dos turismes i una furgoneta, ha deixat també dues persones ferides de diversa consideració, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L’avís s’ha rebut a les 14.21 h i fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat —que han hagut d’excarcerar dos dels vehicles— i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques. El xoc ha obligat a tallar completament la C-55 en tots dos sentits de la marxa mentre els equips d’emergències treballaven sobre el terreny.

Dues persones més han resultat ferides en l’accident, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda

Mor una veïna de Súria en un xoc entre tres vehicles a la C-55 a Riner

La campanya solidària del Banc dels Aliments activarà 230 punts de recollida i anima a fer donacions físiques i econòmiques fins al 23 de novembre. Aquest divendres i dissabte, el Gran Recapte d’Aliments arriba a la seva dissetena edició a les comarques de Lleida amb més de 1.000 voluntaris i 230 punts de recollida repartits per tota la demarcació. La iniciativa del Banc dels Aliments vol recollir productes bàsics i també promoure les aportacions econòmiques per ajudar les famílies amb necessitats. Tot i que l’objectiu inicial era arribar als 1.300 voluntaris, l’organització ha aconseguit cobrir prop del 85% dels punts previstos i ha agraït la implicació de la ciutadania, empreses i entitats col·laboradores, com el Força Lleida i el Club Patí Vila-sana. A més de portar aliments físicament als punts de recollida, també es poden fer donacions econòmiques a través del web granrecapte.org o mitjançant Bizum, amb el codi 33596, fins al 23 de novembre. Entre els productes més necessaris, hi ha llet, oli, conserves, arròs, pasta, llegums i aliments infantils.Sota el lema “Ho donem tot”, el Banc dels Aliments recorda que cada aportació compta i ajuda a fer front a les necessitats socials creixents a les comarques de Lleida.

La campanya solidària del Banc dels Aliments activarà 230 punts de recollida i anima a fer donacions físiques i econòmiques fins al 23 de novembre

El Gran Recapte torna aquest cap de setmana mobilitzant més de mil voluntaris a les comarques de Lleida

En l’acte de presentació, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha considerat que cal un "canvi de mentalitat" per fer front als reptes que planteja el canvi climàtic El centre, ubicat a Olius, al Solsonès, i impulsat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, vol accelerar l'ús i la valorització de la fusta local serrada o triturada. El director del Centre, Antoni Trasobares, ha destacat en el seu discurs que cal actuar ràpidament per "recuperar els paisatges" i generar activitat social, econòmica i ambiental "i fer-ho en base a la ciència i a la col·laboració público-privada". En l’acte de presentació ha comparegut el president de la Generalitat, Salvador Illa. En el seu discurs ha afirmat que “cal un canvi de mentalitat de la població davant dels reptes del canvi climàtic i la situació dels boscos” i, en aquest sentit, ha deixat clar que aquest canvi va acompanyat de la ciència com ho fa el hub forestal. El nou hub se centrarà en tirar endavant recerca especialitzada en l’àmbit de la gestió forestal sostenible, la biodiversitat i la bioeconomia circular. &nbsp;&nbsp;

En l’acte de presentació, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha considerat que cal un "canvi de mentalitat" per fer front als reptes que planteja el canvi climàtic

S'inaugura al Solsonès un hub per posar en valor la fusta de Catalunya i afavorir la gestió forestal

Les tasques s’han centrat en la construcció d’un mur d’escullera amb drenatge interior i han tingut un cost de més de 149.000 euros Estabilitzen el talús que es va veure afectat per una esllavissada a la carretera LV-4241, a Guixers. Les tasques s’han centrat en la construcció d’un mur d’escullera amb drenatge interior i han tingut un cost de més de 149.000 euros. La Diputació ha dut a terme una actuació d’urgència per reparar el talús afectat per una esllavissada a causa de les pluges torrencials. L’obra s’ha executat en dos mesos i respon a la necessitat de garantir l’estabilitat i la seguretat viària en aquest tram, on el despreniment havia deixat el talús en una posició molt vertical amb risc de nous moviments de terres. Concretament, els treballs han consistit en l’excavació i estabilització del terreny, la construcció d’un mur d’escullera amb drenatge interior i la reposició del ferm. &nbsp;&nbsp;&nbsp;

Les tasques s’han centrat en la construcció d’un mur d’escullera amb drenatge interior i han tingut un cost de més de 149.000 euros

Estabilitzen el talús que es va veure afectat per una esllavissada a Guixers

L'interanual marca que hi ha 798 persones menys a l'atur L'atur cau un 1,2% al setembre a Les Terres de Lleida. Hi ha 189 persones menys que a l’agost i prop de 800 desocupats menys que fa un any. A les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, el nombre d'aturats se situa en 15.581. Si es compara amb el mateix mes de l'any passat, el descens ha estat d'un 4,87%, amb 798 desocupats menys, segons les dades que el Ministeri de Treball. Pel que fa a l'afiliació a la Seguretat Social, a la demarcació hi ha 216.584 persones ocupades, 5.169 menys respecte a l'agost, un 2,33% menys. Tot i aquesta pèrdua de llocs de feina, si es compara amb el mateix mes de fa un any a la demarcació hi ha menys aturats i més gent treballant. Unes dades que mostren cert optimisme, explicava als micròfons d’Ua1 Lleida Ràdio, la secretària general d’UGT a les Terres de Lleida, Joana Mor, que assenyalava que la temporalitat comença a reduir-se, ja que &nbsp;“no és allò que acaba la temporada d'estiu i perdem aquests llocs de treball. Ja ens estem trobant que hi ha uns llocs de treball que s'han estabilitzat i que s'han consolidat en el temps”. Per això assegura que fan “una valoració positiva”. Tots els sectors han reduït el nombre d'aturats al setembre respecte del mes anterior a excepció de l'agricultura, que n'ha sumat 26 per la finalització del gruix de la campanya de collita de la fruita d'estiu. Pel que fa gènere, la majoria d’aturades són dones, amb més de 9.000.

L'interanual marca que hi ha 798 persones menys a l'atur

Baixa l'atur de la demarcació de Lleida durant el setembre

Unes 500 persones s'han adherit al manifest de suport a la mobilització del 5 d'octubre a Lleida Més de cent entitats i col·lectius donen suport a la manifestació contra els macroprojectes energètics al territori. Sota el lema “Defensem la terra. Volem pobles vius” es farà a Lleida el proper 5 d’octubre. La manifestació s’iniciarà a les 11 del matí a la plaça Ricard Vinyes de Lleida. En una setmana, des de que es va publicar el seu manifest de suport, ha rebut l’adhesió de més de 100 entitats i col·lectius i d’unes 500 persones. Entre aquestes hi destaquen noms del món acadèmic com Antonio Turiel, Annelies Broekman o Sergi Saladié, com també persones del món de les arts, l’activisme, la pagesia i diversos càrrecs polítics. En un comunicat, els organitzadors assenyalen que el lloc escollit per la manifestació és la ciutat de Lleida, “donada la irrupció de macroprojectes de biogàs, fotovoltaics, línies MAT i macropolígons logístics, que les comarques de Ponent estan patint en els últims anys”. Malgrat la ubicació de la mobilització, assenyalen, la crida va dirigida a tot el país, sobretot a totes les comarques afectades, om pot ser l’Anoia, les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona.&nbsp;

Unes 500 persones s'han adherit al manifest de suport a la mobilització del 5 d'octubre a Lleida

EN DIRECTE

Solsonès