El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya amb 33 escons. Ho ha fet, però, igualat en escons amb ERC, que passa a ser la primera força independentista. Junts passa a la tercera força amb 32 diputats, i VOX entra per primer cop amb força al Parlament, amb 11 escons i convertint-se en quarta força. Per darrere hi ha la CUP amb 9 diputats, En Comú Podem amb 8, Ciutadans amb 6 i el PP amb 3. Per contra, el PDeCAT ha quedat fora de la cambra catalana. El partit guanyador dels comicis ha estat el PSC, que ha obtingut prop de 640.000 vots, 40.000 més que ERC, la segona força. Segons el seu candidat, Salvador Illa, els seus 33 escons suposen que els catalans han votat "amb esperança". Aquesta victòria, ha dit Illa, és "un gran pas endavant"&nbsp;perquè&nbsp;hi hagi un canvi a Catalunya, el qual considera que "no es pot aturar". A més, també ha confirmat que es presentarà a la investidura. ERC s'ha convertit en la primera força independentista al Parlament, amb 33 escons, un més que en els darrers comicis. El president de la formació, Oriol Junqueras, ha apuntat que, molts anys després, ERC tornarà a tenir la presidència de la Generalitat. Ha destacat que els vots independentistes han superat per primera vegada el 50% dels vots emesos, i considera que aquest és "un missatge molt clar al món". En la mateixa línia es manifestava el candidat republicà, Pere Aragonès, que reclamava al govern espanyol que segui a negociar un referèndum per a Catalunya. La candidata de Junts, Laura Borràs, ha celebrat els seus 32 escons, tenint en compte que partien d'una situació en què no tenien drets electorals. Tot i això, són 2 escons menys que en els darrers comicis. Borràs ha subratllat el fet que l'independentisme torna a tenir majoria a les urnes catalanes, i ha explicat que ja ha trucat tant a Pere Aragonès com a Dolors Sabater, líder de la CUP, per començar a treballar junts. D'altra banda, tal com pronosticaven les enquestes, la ultradreta ha entrat al Parlament de la mà de VOX, i ho ha fet amb més força de la prevista, amb 11 diputats i situant-se com a quarta força i amb representació a les quatre demarcacions. Per això, el cap de llista de la formació,&nbsp;Ignacio&nbsp;Garriga, es mostrava molt satisfet pels resultats. Bon resultat electoral també de la CUP, que ha més que doblat els seus escons, passant de 4 a 9, i té la clau per conformar la majoria independentista al Parlament. Malgrat els bons resultats de la seva formació, la candidata, Dolors&nbsp;Sabaté, ha lamentat l'entrada de VOX al Parlament, i ha convidat al conjunt de la societat a combatre l'extrema dreta. Ha assegurat també que ja ha contactat amb ERC, Junts i els comuns per començar a treballar. Els comuns han salvat els mobles i s'han mantingut amb 8 escons, els mateixos que van aconseguir&nbsp;el 2017. La cap de llista d'En Comú Podem,&nbsp;Jessica&nbsp;Albiach, ha afirmat que la seva formació "ha resistit" i ha reclamat la formació d'un govern d'esquerres, ja que creu que això és el que vol la ciutadania. El PP es mostra decebut pels resultats obtinguts en aquests comicis, amb poc més de 100.000 vots i tres escons.&nbsp;Alejandro&nbsp;Fernández, cap de llista dels populars, explica que s'havien marcat l'objectiu de créixer en aquestes eleccions, una fita que no s'ha assolit. Un dels altres grans derrotats de la nit ha estat Ciutadans. Els taronges han passat de ser la primera força al Parlament amb 36 diputats a setena amb 6 representants. Ara bé, el seu cap de files als comicis,&nbsp;Carlos&nbsp;Carrizosa, ho ha atribuït a la baixa participació. Els pitjors resultats, però, els ha obtingut el PDeCAT, que s'ha quedat fora del Parlament. La seva cap de llista, Àngels&nbsp;Chacón, ha reconegut que no poden estar contents, i ha lamentat que l'independentisme no estigui "condicionat" per una força "de centre". Ha assegurat, però, que la política és una "cursa de fons" i que l'espai representat pel partit demòcrata "seguirà existint". Pel que fa a la participació, finalment ha estat de prop del 54%, un 25% menys que en els darrers comicis.

Junts se situa com a tercera força mentre que VOX entra amb força a la cambra catalana

El PSC guanya les eleccions a Catalunya empatat a escons amb ERC

Les crides a la participació i l'èxit del dispositiu electoral han estat els missatges més repetits entre els caps de llista per Lleida durant la jornada de votacions en aquestes eleccions al Parlament. L'únic candidat lleidatà que no ha anat a votar aquest diumenge és Jorge Soler, cap de llista de&nbsp;Cs, ja que ha votat per correu. Explicava que ho ha fet així per evitar aglomeracions als col·legis electorals. L'únic candidat que no ha votat a la demarcació de Lleida és el cap de llista de Junts, Ramon&nbsp;Tremosa, que ho ha fet aquest migdia al col·legi públic Reina Violant de Barcelona. Després d'exercir el seu dret a vot, enviava aquest missatge a l'electorat. Marta Vilalta, candidata d'ERC, votava a Torregrossa, al Pla d'Urgell, des d'on es felicitava pel desenvolupament de la jornada, amb la constitució del 100% de les meses i amb mesures de seguretat a tots els col·legis. També feia una crida a la participació Òscar Ordeig, candidat del PSC, que votava al pavelló poliesportiu de la Seu d'Urgell. El cap de llista d'En Comú Podem, Jaume&nbsp;Moya, ha votat aquest migdia al col·legi electoral de Sedó, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.&nbsp;Moya&nbsp;animava a participar en aquestes eleccions per propiciar un "canvi" a Catalunya. La candidata del PP, Marisa&nbsp;Xandri, ha votat al Col·legi Príncep de Viana de Lleida, des d'on reivindicava la importància de votar avui. També des de Lleida, el cap de llista de la CUP, Pau&nbsp;Juvillà, destacava el moment excepcional d'aquests comicis, i animava a votar per "aturar el feixisme". Marc Solsona, candidat del PDeCAT, votava als pavellons firals de Mollerussa, municipi d'on és alcalde, i es mostrava convençut que la seva formació obtindrà uns bons resultats aquesta nit.

L'únic candidat lleidatà que no ha anat a votar aquest diumenge és Jorge Soler, de Ciutadans, que ho ha fet per correu

Les crides a la participació i l'èxit del dispositiu electoral, principals missatges dels caps de llista per Lleida

Un total de 297.933 electors de les comarques de Lleida i del Pirineu i Aran estaven cridats a les urnes aquesta jornada electoral. Una jornada que s'ha desenvolupat amb gran normalitat tot i la pandèmia. Abans de les deu ja s'han constituït el total de les 566 meses en els 317 col·legis electorals. Uns col·legis que en molts casos han canviat d'ubicació per tal de fer la votació més segura i s'han instal·lat en espais culturals com l'Auditoria Enric Granados i el Teatre de l'Escorxador, a Lleida. Les persones que han votat en aquests espais han valorat el nivell de seguretat sanitària, tot i veure incongruent votar en plena pandèmia. En alguns d'aquests col·legis s'hi han vist algunes cues, tot i que els dispositius per votar han agilitzat el procés i els votants no s'han hagut d'esperar molta estona.

Abans de les deu ja s'han constituït el total de les 566 meses en els 317 col·legis electorals

La jornada electoral es desenvolupa amb tranquil·litat a la demarcació de Lleida tot i la pandèmia

Davallada en la participació més que sabuda. 22 per cent a 2/4 de 7 de la tarda. Una situació que ja era esperada, però que no per això deixa d'impactar. De fet, són resultats similars a les eleccions autonòmiques de 1992, 3 punts per sota de les del 2010. A qui beneficia aquesta abstenció? Qui té el vot més Fidel? Tindrem temps per valorar amb els nostres convidats, a partir de 2/4 de 9 del vespre totes aquestes dades. Com també valorarem l'enquesta de TV3, que a hores d'ara ja està sortint del forn. Saben que les enquestes són enquestes, i que habitualment, aquestes dades no són gaire fiables per saber el resultat final. Si més no, a les darreres catalanes van posar un panorama ben diferent de la realitat. I passarà allò que ja ha passat més d'una vegada? Podem tenir un guanyador sobre el paper que no li arribi per governar? Com a l'atletisme, enguany pot anar de centímetres per saber qui té la legitimitat d'agafar la iniciativa per pactar un govern. I és que, suposo que ja ho saben, però ho repetim. No hi haurà majories absolutes ni grans forces. El mapa català està basat a la nord-europea: moltes forces mitjanes, cap de gran i d'altres, més petites, que poden fer de partit frontissa. Per això caldrà comptar escó per escó, i aquí Lleida hi juga un paper important. Els partits ho saben. Poso dues dades: Un escó a Lleida val 28.974 vots Un escó a Barcelona val 67.098 vots Evidentment, això és conseqüència del fet d'intentar igualar les forces i compensar cert centralisme barceloní (que realment, com tots saben, no queda compensat). Bé, així que, el que passi aquesta nit a allò que Barcelona anomena "territori" pot ser molt important. I per acabar, vulguin o no, també estarem tots pendents del fet que l'extrema dreta entri o no al Parlament català, i com ho farà. L'abstenció la beneficia, diuen algunes veus. És cert? Què suposarà l'arribada d'aquestes forces a l'arc parlamentari català? Bé, tot això ho desgranarem aquesta nit aquí, a Ua1 Lleida Ràdio.&nbsp;&nbsp;

L'entrada de Jordi Sebastià del programa especial d'Ua1 Lleida Ràdio per a la nit electoral

"Pendents de l'abstenció" l'entrada de Jordi Sebastià al programa especial d'Ua1 Lleida Ràdio per a la nit electoral

Marc Solsona, candidat del PDeCAT per Lleida, confia que la seva formació serà "la gran sorpresa" a les eleccions al Parlament d'aquest diumenge. Assegura que la seva candidatura és l'única que ha plantejat la campanya en clau lleidatana i ha fet propostes defensant el territori. Segons Solsona, "hem constatat que som l'únic partit que té un projecte sòlid per les terres de Lleida, i des d'aquesta vocació, hem articulat propostes, parlant de competitivitat, dels JJOO Barcelona-Pirineus, del hub&nbsp;agrodigital&nbsp;que ha de ser referent del sud d'Europa...". Solsona ha tancat la campanya amb un acte a la plaça&nbsp;Blas&nbsp;Infante de Lleida, on ha estat acompanyat per tota la candidatura.

Assegura que la seva candidatura és l'única que ha plantejat la campanya en clau lleidatana i ha fet propostes defensant el territori

Marc Solsona, candidat del PDeCAT per Lleida, confia que la seva formació serà "la gran sorpresa" a les eleccions al Parlament

Marta Vilalta apel·la a concentrar el vot en ERC aquest diumenge. La candidata republicana per Lleida demana a la ciutadania que faci confiança en la seva formació per superar la crisi de la Covid-19 i "reconstruir el país". "Tornem a omplir les urnes de manera que tornem a tenyir el mapa de les nostres comarques de color groc, guanyem allà on som forts, guanyem aquesta operació d'estat, per combatre i guanyar novament a les urnes als del 155 i fins i tot aquells que flirtegen i blanquegen el feixisme", ha dit Vilalta. Els republicans han tancat la campanya a Lleida després de portar els actes de campanya, que han estat híbrids i telemàtics, a totes les comarques de la demarcació.

Els republicans han tancat la campanya a Lleida després de portar els actes de campanya, que han estat híbrids i telemàtics, a totes les comarques de la demarcació

Marta Vilalta apel·la a concentrar el vot en ERC aquest diumenge per combatre "aquells que flirtegen i blanquegen el feixisme"

El cap de llista de Junts per Catalunya a Lleida, Ramon&nbsp;Tremosa, es compromet a treballar per recuperar les obres que van ser traslladades del Museu de Lleida al Monestir de Vilanova de Sixena durant l'aplicació de l'article 155. Ho ha dit en una intervenció a l'acte 'Junts amb la cultura', en el qual també hi han participat la consellera Àngels&nbsp;Ponsa&nbsp;i les candidates Cristina&nbsp;Casol&nbsp;i Rosa M. Perelló. En el darrer dia de campanya, el candidat de Junts també ha fet una crida a la participació massiva aquest diumenge.&nbsp;Tremosa&nbsp;diu que és important votar per tal que les eleccions no quedin "deslegitimades".

El candidat de Junts per Catalunya a Lleida també ha fet una crida a la participació massiva aquest diumenge

Ramon Tremosa es compromet a treballar per recuperar les obres del Museu de Lleida que van ser traslladades a Sixena

Els possibles pactes electorals i les infraestructures han marcat el debat&nbsp;d'Ua1&nbsp;Lleida Ràdio. Un debat celebrat al col·legi d'economistes de Lleida, i on, evidentment, la crisi econòmica i l'emergència sanitària hi han estat molt presents. Tots han coincidit que en moments com aquests, cal donar impuls a una economia més descentralitzada, però cadascun apostant un model propi. Marta Vilalta, candidata d'Esquerra Republicana, defensava les polítiques de govern en matèria econòmica afirmant que "hem tingut clar que les mesures de restricció havien d'anar acompanyades de mesures econòmiques. D'aquí els 618 milions d'euros que hem posat a disposició". Sobre economia, també feia referència el candidat del&nbsp;Pdecat, Marc Solsona, que apuntava que "si tanquem activitat, l'hem de poder compensar. I això que és tan simple, no ho hem pogut fer a Catalunya". Per poder resoldre les dificultats del&nbsp;territori&nbsp;Solsona&nbsp;feia una aposta per la unió de totes les forces que provenen de la demarcació i&nbsp;explicava&nbsp;que "nosaltres posem a la taula la carpeta lleidatana. Condicionem la investidura&nbsp;a què&nbsp;es tingui en compte qüestions de territori". Per la seva banda, el candidat de Junts per Catalunya, Ramon&nbsp;Tremosa, reflexionava sobre la necessitat de fer més o menys impostos autonòmics per tal d'ajudar a l'empresariat, en resposta a una pregunta del president del Col·legi d'Economistes, josep Maria Riu. El candidat de Junts indicava que "el&nbsp;problema no són els impostos autonòmics. El problema és que no tenim sistemes fiscals com Euskadi o Navarra".&nbsp;Tremosa&nbsp;afegia una altra mesura sobre l'economia tot fent referència al despoblament de les comarques. Sobre això creia que&nbsp;calia&nbsp;"fer possible capgirar el despoblament fent polítiques que ho facin possible, ja que altres formacions no ho faran", tot criticant la visió "Barcelona centrista" del PSC. Les aliances també han mogut el debat. El candidat del PSC, Òscar Ordeig, ha fet menció al fet que els partits independentistes&nbsp;hagin&nbsp;signat que no pactaran amb els socialistes. Per això ha ironitzat dient que "els hi prometo una cosa: no els hi faré a cap de vostès un cordó sanitari per tal de no pactar". Sobre això, la republicana Marta Vilalta insistia&nbsp;a&nbsp;saber si el PSC estarà disposat a acceptar els vots de VOX, cosa que Ordeig responia assegurant que "esteu fent-li vosaltres la campanya a VOX posant-los sempre sobre la taula". Sobre&nbsp;possibles&nbsp;pactes, el candidat de Ciutadans, Jorge Soler, assegurava que "l'única&nbsp;manera d'assegurar que Esquerra no entri al govern de la Generalitat és votant a Ciutadans". El debat el podeu recuperar a YouTube o a www.ua1.cat.

Les infraestructures i la pandèmia han estat altres elements destacats

Els possibles pactes electorals marquen gran part del debat electoral d'Ua1 Lleida Ràdio

La Junta Electoral Central autoritza que es puguin cobrir les vacants a meses electorals del 14-F amb els suplents d'altres meses o&nbsp;col·legis&nbsp;propers. Per contra, no autoritza que s'utilitzi una bossa de voluntaris per completar les possibles absències, una opció que ja havia estat descartada pel Govern. La JEC ho estableix en una resolució feta pública aquest dijous on unifica alguns criteris a seguir per les diferents juntes provincials de cara a la jornada electoral de diumenge. Així mateix, apunta que en cas que la mesa no es pugui cobrir amb suplents, serà la Junta Electoral de Zona qui designarà lliurement a les persones que han de constituir la mesa electoral, fins i tot "podent ordenar que en formin part algun dels electors que es trobin presents al local". El text també apunta que a l'hora de designar electors "s'hauran de valorar les excuses que en aquell moment pugui presentar l'elector", tenint especialment en compte l'edat i "altres circumstàncies que suposin un risc per a la seva salut". En la resolució, la JEC també avala que es puguin&nbsp;instal·lar&nbsp;meses electorals en espais a l'aire lliure dins del centre de votació, com per exemple al pati d'una escola, però no al carrer.

Per contra, no autoritza que s'utilitzi una bossa de voluntaris per completar les possibles absències, una opció que ja havia estat descartada pel Govern

La JEC autoritza a cobrir les vacants en meses electorals del 14F amb els suplents d'altres meses o col·legis

ERC aposta per “més inversió social” i per reforçar l’estat del benestar per sortir de la crisi social provocada per la pandèmia. En aquest sentit, els republicans destaquen la importància de desenvolupar polítiques que permetin garantir un habitatge digne per a tothom, i posen com a exemple el decret que limita els preus del lloguer aprovat durant la passada legislatura. La candidata d’ERC per Lleida, Marta Vilalta, s’ha compromès en aquest sentit a invertir “fins a 1.000 milions d'euros anuals en polítiques d'habitatge per tal de garantir aquest dret per a tothom“.&nbsp;

Els republicans aposten per “més inversió social” i per reforçar l’estat del benestar per sortir de la crisi social provocada per la pandèmia

ERC es compromet a invertir “fins a 1.000 milions d'euros anuals en polítiques d'habitatge“

Jorge Soler, candidat de Ciutadans per Lleida, posa de manifest la necessitat d’arribar a acords entre les formacions polítiques de la demarcació en qüestions com les infraestructures, el sistema sanitari o l’educació. Soler considera que “aquestes qüestions no tenen colors polítics i hauríem d’aconseguir acords que ens permetin treballar-les”.&nbsp;En aquest sentit, ha lamentat que durant la campanya electoral&nbsp;no veu als altres candidats “amb intenció d’arribar a consensos per aconseguir aprovar propostes que resolguin les necessitats principals dels ciutadans de la província”.

El candidat Jorge Soler lamenta que durant la campanya electoral no veu als altres candidats “amb intenció d’arribar a consensos"

Ciutadans aposta per "arribar a acords" amb la resta de formacions polítiques de la demarcació per assolir inversions claus per Lleida

El cap de llista del PSC per Lleida, Òscar Ordeig, es compromet a posar en marxa la millora del sistema de Rodalies de Lleida&nbsp;el 2021. Segons el socialista, es tracta d'una millora necessària per al desenvolupament econòmic i social de la demarcació, i assegura que "Junts i Esquerra han enganyat als lleidatans, també amb el sistema de millores ferroviàries i de&nbsp;rodalies, i ara venen amb una nova promesa. Només se'n recorden de nosaltres un cop cada quatre anys i l'última promesa és que d'aquí a&nbsp;4&nbsp;anys faran aquesta millora. Nosaltres ens comprometem a posar en marxa el nou servei de Rodalies amb millora de freqüència de trens i horaris durant aquest 2021". Ordeig considera que, en els darrers deu anys, Lleida "ha aïllat respecte de l'Aragó i la resta de l'Estat" i s'han tancat vers tots els territoris amb els quals comparteix frontera administrativa. Això, apunta, fa que la demarcació "perdi oportunitats i temps" tot i tenir una situació geogràfica privilegiada.

El cap de llista dels socialistes per Lleida, Òscar Ordeig, assegura que es tracta d'una millora necessària per al desenvolupament econòmic i social de la demarcació

EN DIRECTE

14F