"El Lleida i el NIF" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Que sí, que tot plegat és un embolic. Però també val la pena esclarir que ningú va dir que fos fàcil. Que portem un any – i 10 també- amb el maldecap del Lleida Esportiu, no és una realitat no... És un fet incontestable, i que això ja es veia a venir que no s'acabaria, també.


Mirin, l'aparició del senyor Pereira va ser el flotador per a salvar una persona que estava a l'aigua i demanava auxili urgent. El problema és que ara ha d'arribar la barca de salvament, i aquesta no és fàcil que vingui. Segur que acaba venint, però tot té el seu temps.


No crec que ningú hagi volgut enganyar l'abonat –parlo de la directiva del senyor Pereira, dels anteriors dirigents no ho sé-; tanmateix, sí que és cert que l'aficionat del Lleida s'emociona molt de pressa. Molts pensaven que ja estava tot arreglat i ara, potser alguns topen amb la realitat.


Aquesta no és una altra que si no hi ha NIF, diu l'ajuntament, no hi ha camp d'esports, ni cap altre camp. Que si no hi ha un acord amb Hisenda, serà difícil la viabilitat del club. I estic convençut que s'està intentant arreglar aquest assumpte per part del club, però ara per ara, I a falta de menys d'un mes per al primer partit amistós del Lleida, suposadament al Camp d'Esports, el Lleida no compleix els requisits. Veurem què passa... i paciència. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward