"La gran lliçó d'Alcarràs"

Com que fa més de vint anys que em remeno per aquest ofici (i per sort la memòria no em falla) diria que n’he cobert uns quants de rodatges de pel·lícules. Per raons d’edat no vaig viure l’època de La fiel infantería, però un vespre d’estiu del 2001, acompanyat el fotògraf, me’n vaig anar fins a Gerb per cobrir la gravació d’una escena d’El embrujo de Shangai. Fa uns dies a LA MAÑANA vaig recordar l’anècdota arran de l’enderroc de l’estació del Pla de Vilanoveta perquè hi havia un temps en el que el nostre patrimoni ferroviari captivava fins i tot Fernando Trueba, que és qui dirigia la pel·lícula abans esmentada. Continuo. Parlo d’El embrujo de Shangai, però en puc parlar de moltes més. Lleida i el Pirineu ha estat moltes vegades plató de cine, però sempre per recrear algun altre escenari que poc tenia a veure amb les nostres terres. Amb Alcarràs, doncs, hem aconseguit que una pel·lícula rodada a Lleida parli de Lleida. És més, que expliqui la història de la nostra pagesia, amb la seva manera de parlar català (que és el lleidatà) i sense els complexos que moltes vegades hem tingut a l’hora d’usar la nostra fonètica. Però hi ha una altra gran lliçó d’Alcarràs. Carla Simón ha demostrat que les terres que rodegen Montmaneu són tan bones com a espai cinematogràfic com els barris benestants de Nova York que retrata Woody Allen, la Itàlia de Fellini o l’oest de John Wayne. Per primer cop, doncs, expliquem Lleida des de Lleida.


Francesc Guillaumet

Director de LA MAÑANA


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward