"L’ESCOLA INCLUSIVA: LA GRAN PROMESA OBLIDADA"

El 17 d’octubre de 2017, el Departament d’Educació va publicar el Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Un decret carregat de bones intencions però absolutament mancat de pressupost i recursos per fer-lo viable i possible, que ha esdevingut “la crònica d’un fracàs anunciat”.

           En els últims anys s’ha pogut observar com la diversitat educativa d’infants i joves cada cop creix més. Si a tot això li sumem la manca de recursos i les retallades a l’educació pública dels darrers 12 anys, fa que la situació en els centres educatius a l’hora de poder atendre aquesta diversitat esdevingui una missió gairebé impossible.

Ningú dubta que el model d’escola inclusiva seria l’ideal, però també és cert que per aconseguir-lo és imprescindible aportar-hi una gran quantitat de recursos, econòmics i personals, que aquest decret no ha garantit ni ha fet possibles hores d'ara.

Passats dos anys del total desplegament del decret, hem comprovat com aquesta inclusió de la qual parla no ha estat possible ni és real: els centres d’educació especial, tot i que el decret pretenia fer-los desaparèixer, segueixen existint i amb més matrícula inclús que abans de 2017, els serveis educatius es troben sota mínims tot i la seva tasca imprescindible en l’atenció a alumnat i famílies, el personal d’atenció educativa és insuficient i està precaritzat, els centres no tenen els recursos materials ni personals necessaris, els alumnes amb necessitat d’assistència sanitària segueixen sense tenir-la garantida i un llarg etcètera de mancances i dificultats.

I és que el camí real cap a la inclusió només és un i és aquell que garanteixi ràtios més baixes en totes les etapes educatives i més pressupost per tal d’assegurar una atenció educativa personalitzada, un augment significatiu de personal docent i personal de suport educatiu i l’oferiment d’una formació de qualitat dirigida als professionals dels centres i dels serveis educatius.

I és que, en definitiva, quan parlem d’escola inclusiva no només parlem de recursos, sinó que el més important i el que més es deixa de banda amb la manca d’inversió que aquest decret pateix, és el fet de garantir el dret dels infants i joves amb necessitats educatives especials a una educació integral i de màxima qualitat. I mentre això no sigui possible, l’escola inclusiva seguirà sent una falsa promesa i l’alumnat que més ho necessita i les seves famílies, els grans oblidats.

 

Laia Martí

Portaveu d’USTEC.STEs a Lleida


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward