"Pegasus, Piqué i el gen català que ens fa ´punxables`" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Sembla que la gent ha agafat amb precaució això de deixar la mascareta de banda. És comprensible. Són prop de dos anys que aquest element ens ha acompanyat dia rere dia.


Més enllà de la broma ja feta sobre si la mascareta ens tapa les mancances del rostre, la realitat és que és un element que, des de la meva humil opinió, ha arribat per quedar-s'hi. A veure, no per a cada dia, però sí en moltes ocasions. Si un està refredat o veu que hi ha risc de contagiar-se dels altres, doncs és una bona eina, per exemple.


Però també pot passar allò que ens passa tan sovint a la nostra societat. I és que vivim en un món tan líquid que, també és cert, que potser en un parell de mesos, quan vingui la calor ningú recordarà aquesta etapa. Tenim una memòria molt feble i canviem d'hàbits més ràpid d'allò que podem imaginar.


Parlant de memòria feble, molts no recorden que això de Pegasus no és nou. Parlo de punxar el mòbil a polítics o persones destacables. Durant els governs socialistes de Felipe González es va fer i va tenir conseqüències en forma de destitucions. No sé què pot haver canviat per tal que ara sembli que no passi res. I per cert, i parlant d'un altre cas de mòbils, no troben curiós que al president de la federació espanyola de futbol només li hagin trobat missatges amb Gerard Piqué? No parla amb ningú més?


Començo a pensar que les punxades de telèfon són molt més efectives si el mòbil detecta que véns de Catalunya. Potser tenim allò del 5G que diuen els negacionistes... vés a saber, li ho preguntarem a Iker Jiménez. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward