"Qüestió d'educació" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Es veu que el COE (el Comitè olímpic Espanyol) està "content" amb el president de l'Aragó, Javier Lambán. El senyor Lambán es nega a signar l'acord tècnic sobre el repartiment de les disciplines per als Jocs olímpics d'hivern de 2030.


El comitè olímpic està molt satisfet amb la mà esquerra que ha mostrat el govern de la Generalitat per tal de trobar una solució que agradi tothom i s'estira els cabells amb el comportament del president aragonès, que només té sentit –i així ho diuen, fins i tot membres del seu partit- amb una clara catalanofòbia de Lambán. És capaç de voler fer descarrilar la candidatura pel simple fet que l'ha de compartir amb Catalunya.


El COE té clar que l'acord tècnic és bo, malgrat que Lambán digui que ell proposarà una altra redistribució al marge d'allò que opini la resta. De fet, avui explicaven altres mitjans que s'ha pensat a fer una trucada des de la Moncloa per tal de resoldre el problema, però sembla que el senyor Lambán no només té mania persecutòria a tot allò que sigui català, també la té amb Pedro Sánchez.

I jo em pregunto, si aquest senyor no hi està d'acord, què més dona?


Més enllà de qui pugui estar-hi d'acord o no amb el fet de celebrar uns Jocs olímpics, deixeu-me que faci una reflexió "patillera" i amb un exemple estúpid.


Suposo que tothom estarà d'acord que no té lògica que si jo munto una festa a casa meva, més gran i més ben comunicada que la resta, i on, finalment, et dono veu i vot en l'organització pel fet que m'estàs plorant tot el dia, no té cap sentit que tu tinguis alguna queixa. I més, si a sobre et deixo que tu facis el vermut i el post dinar, et cedeixo la meva vaixella, les estovalles i també aporto el pa. Oi que al final organitzaríem nosaltres sols el dinar i no convidaríem aquest subjecte?



Doncs no entenc què estem fent. No és una qüestió política, és una qüestió d'educació.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward