"Dia mundial de la imbecil·litat", l'opinió de Francesc Abella

Tots i totes coneixem alguna persona del nostre cercle més proper a qui qualifiquen d'imbècil.


Jo, per exemple, seria capaç de dir cinc noms sense esforçar-me massa. Segur que vostès, si s'hi dediquen un moment, també obtindran alguns noms que mereixen aquesta categoria.


Diu el diccionari que imbècil és qui pateix imbecil·litat. Això no és dir massa. Si ampliem la informació, també diu que imbècil és qui pateix una deficiència cognitiva que li impedeix alfabetitzar-se, malgrat que sigui capaç d'utilitzar el llenguatge parlat.


Una altra definició encara: persona que té poca intel·ligència, maldestre o amb una conducta poc pertinent.


Altres adjectius relacionats són: tonto/ta, estúpid/da i neci/cia.


Si tornen als noms de les persones imbècils que coneixen, segur que aquestes definicions encaixen del tot.


En les que jo he qualificat, aquests adjectius es queden curts.


Deia Umberto Eco que imbècil és aquella persona que, en un determinat moment, dirà exactament el que no ha de dir. És a dir, que posa la pota involuntàriament amb més freqüència que la majoria de la gent.


Pino Aprile, autor de l'Elogi de la imbecil·litat, afirma que la gent intel·ligent va crear el món perquè els imbècils gaudissin d'ell.


Dit això, i com he especificat en el títol de la carta d'avui, proposo a qui correspongui la creació del Dia Mundial de la Imbecil·litat, en reconeixement de la cada dia més extensa població humana que es mereix aquest diagnòstic.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward