"El canvi climàtic és qüestió de classes" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Que el canvi climàtic és una realitat no crec que hi hagi molta gent que ho pugui negar. Bé, negacionistes n'hi ha de tota mena, per tant, segur que a aquestes dates encara hi haurà qui cregui que el món és pla, que les vacunes porten no sé quin producte que ens matarà a tots, que, com dèiem, el canvi climàtic no existeix i que existeix la "universitat del carrer" que et dona el superpoder de saber de tot sense tenir ni un bri de coneixement de res...

 

Vaja, que els experts ens estan dient que, o canviem la manera de produir, de relacionar-nos o de mirar el futur, o no tindrem món, però ja no per als nostres fills, sinó per a nosaltres. Que no ens caldrà preocupar-nos de l'economia per sobre del medi ambient, amb allò de "si no mirem la butxaca no tindrem on caure morts quan siguem grans". El problema és que molts de nosaltres no arribarem a grans abans de morir.

Una observació que pot semblar molt simple, però és molt realista. Mirin, diuen les dades que els països més pobres ho tenen més fotut per a sobreviure, per exemple, amb les condicions climàtiques que ens venen, en un futur no gaire llunyà. Però, no s'equivoquin, això no va de països, això va de classes. En un món amb més contaminació i més calor sobreviurà aquell que tingui els productes per a netejar l'ambient i per a refrigerar-se. Vostès estan segurs de poder mantenir el preu de la llum i el dels productes de refrigeració quan aquests esdevinguin un bé de supervivència i siguin més escassos?


Pensin en l'actual preu de la llum, pensin en el preu d'un cotxe elèctric... O simplement pensin en el preu d'un habitatge que està ubicat en un lloc urbanísticament "sa" i apartat de la contaminació, però mantenint els serveis de la gran ciutat.


Segueixen pensant que és una cosa llunyana? Segueixen pensant que ningú ha pensat en això? Qui ho pot pagar ho té molt clar...    

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward