"Una altra sentència discutida i discutible" l'opinió de l'advocat Simeó Miquel

Abans d'ahir, passades les 10 de la nit, el Tribunal Constitucional va notificar la seva sentència sobre la legalitat de l'estat d'alarma que ens va confinar a tots nosaltres al mes de març de l'any passat. Els oients que hagin tingut algun contacte amb l'administració de justícia saben que no és un horari gens normal. I encara ho és menys si tenim en compte que el tribunal ha tardat més d'un any en dictar-la. Tampoc era gaire freqüent, si més no fins fa poc, que es fessin públiques les decisions sense que es fessin públics també els seus fonaments com va passar aquí en què la decisió ja la sabíem des de dijous passat. Es tracta d'una pràctica perversa que posa en dubte alguna de les característiques essencials de les resolucions judicials: la seva motivació i la seva racionalitat. Fer públic que decidim "A" i al cap d'uns dies fer públic el perquè ho hem fet, no és la millor manera de transmetre aquella imatge de serena, tot i que implacable, racionalitat.

 

Encara més si tenim en compte que dels onze magistrats que formaven la sala que ha dictat sentència, cinc han discrepat del seu sentit i han deixat constància del seu parer contrari en els seus vots particulars. I potser també és simptomàtic que un d'aquests cinc vots discrepants no pogués ser notificat amb la sentència i ho hagués de ser més tard. Sembla que hi ha mala maror al Tribunal Constitucional i ja perd incús les formes.

 

I sobre la sentència ¿què us en puc dir? En primer lloc perdoneu-me el mal gust de començar aquesta sèrie estiuenca d'opinions tractant un tema tan àrid. La meva intenció és només apuntar algunes idees per si tinguéssiu la temptació de llegir la sentència, cosa que per descomptat no us aconsello.

 

En primer lloc no us acovardiu pel llenguatge que s'hi utilitza. El Tribunal Constitucional va començar bé als anys 80, intentant renovar, entre d'altres coses, la forma i el llenguatge. Però ha acabat sucumbint, com també ha fet en altres coses, i ara produeix uns bunyols jurídics de la més rància tradició hispànica. No us deixeu impressionar: els galimaties expressius no son més que la conseqüència del cacau intel·lectual. En dret, i en un assumpte de tanta transcendència com aquest els tribunals haurien d'aspirar a ser compresos per tota la ciutadania.

 

La impressió que dona la sentència és que el tribunal, és a dir, la majoria que l'ha votat, volia esmenar la plana al govern i ha hagut de fer mans i mànigues per fer-ho només parcialment i sense que això provoqués conseqüències jurídiques d'un abast incontrolable. I perseguint aquest objectiu, ha hagut d'atropellar la lògica jurídica, la racionalitat i la conveniència d'una interpretació integradora i progressiva de la constitució espanyola, que és l'encàrrec que te sobre el paper.

 

Que altres opcions eren possibles ho demostren, entre d'altres coses, els mateixos vots particulars.

 

Simeó Miquel

Advocat

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward