"Agorafòbia territorial" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Sembla que cada cop estem més a prop de començar la desescalada. El Procicat podria decidir que dilluns es permeti ja la mobilitat arreu de Catalunya. Veurem quina és la decisió, però tot apunta que les dades de setmana santa no van ser tan dolentes com en un principi podia semblar.


Bones notícies. Suposo, que com molts, jo sóc un d'aquells que malgrat tot li fa por què pot passar a partir d'aleshores. És una qüestió, jo diria, quasi maníaca, ho sé. És l'efecte de la caverna territorial. Una espècie d'agorafòbia de territori que t'obliga a tenir un pressentiment, potser erroni, de com diu la dita "ens donen un dit i ens agafem un braç".


És a dir, quan comencem a desescalar, no confio en el comportament de tota la ciutadania. Per això espero que es trobi la manera de fer complir certes normes per tal d'evitar haver de fer tres passes enrere. Ja hem vist que la responsabilitat personal com a mantra no funciona. Cal regular el nostre comportament. Per això espero que les diverses administracions no vulguin treure's la responsabilitat massa aviat, ara que ja ho tenim a tocar.


Ja dic, segurament té molt de trauma, però jo a la inversa de Rousseau no crec amb allò de “L'home es bo per naturalesa, és la societat qui el corromp”. La societat som individualment tots, i som les persones qui la espatllem. Per això tenim les institucions. El problema és si les sabem utilitzar. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward