"Here Comes The Sun!", l'opinió de Jordi Pou

Ahir al matí, a les xarxes, hi havia recordatoris diversos fent-nos memòria que era just el dia en què va néixer George Harrison, guitarrista dels mítics The Beatles, que hauria complert setanta-vuit anys de no haver mort prematurament l'any 2001.


Entre aquests recordatoris molts enllaçaven a una de les cançons que Harrison va compondre per al grup de Liverpool, el "Here Comes TheSun", del disc AbbeyRoad. Probablement la millor de les seves composicions i un dels grans èxits dels Beatles. De fet, si mireu a Spotify, és la cançó més escoltada del grup amb gairebé, sis-cents milions de reproduccions, prop del doble de les que tenen Yesterday o Let It Be, i més de dos-cents milions de reproduccions per davant de la segona de la llista, el ComeTogether.


Harrison va compondre la cançó l'any 1969, un any difícil per a ell i també molt complicat per al grup. Fugint d'una reunió es va refugiar a una casa del seu amic Eric Clapton, i explica que va ser al jardí, amb una guitarra del mateix Clapton, que va néixer la cançó veient sortir el sol d'una primavera anglesa que, curiosament, va ser una de les més assolellades de la història.


La cançó celebra el final de l'hivern, celebra l'arribada del Sol, celebra un alliberament, celebra l'esperança i la llum. Ahir, escoltant-la, no vaig poder evitar desitjar que acabi d'una vegada aquest hivern que estem vivint, tan llarg que ja fa un any que dura. No sé si les vacunes seran aquest sol alliberador, espero que sí. Tot i que no sé si seran suficient per acabar amb l'hivern de tantes famílies, de tants treballadors, de tants autònoms.


Si us plau, que arribi el sol aviat. Per cert, feu-vos un regal, desconnecteu uns minuts i escolteu el "Here Comes The Sun".

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward