"Un autèntic boomerang verd", l'opinió d'Esther Sancho

A les portes de la contesa electoral del 14F hi ha qui ens preguntem com es pot deixar concórrer a les eleccions a un partit feixista i com els mitjans públics destinaran recursos i espais d'audiència perquè el seu presidenciable emeti, amb total tranquil·litat, els seus discursos d'odi en primetime.


La democràcia parlamentària trontolla quan normalitzem que els totalitaris del braç alçat facin servir els propis mecanismes d'accés a les institucions per profanar, precisament, el principi d'universalitat subjacent en la idea de sobirania popular.


Aquesta gent difama les dones víctimes de violència masclista per denunciar els seus maltractadors davant els Jutjats de Violència contra la Dona que les alarmants xifres de feminicidis –i no pas el complot d'un secret poder matriarcal amb set de venjança- han obligat a crear.


Menteixen descaradament sobre els ajuts a les famílies nouvingudes, que reben per estar situades a l'esglaó més pobre de la societat i no com un premi al seu origen ni al seu periple migratori, per molt que deixin enrere familiars morts al desert de Líbia o ofegats a la mar Mediterrània.


Pitjor encara, el partit verd –i no per ecologista, precisament- s'omple la boca de la paraula il·legal per referir-se a nens i nenes, homes i dones, atrapats en mans de màfies que els exploten sexualment, laboralment o per a traficar amb els seus òrgans, com si no fos aquesta barbàrie que pateixen el que és il·legal i no pas la vida humana.


I no us ho perdeu, es diuen pro vida, quan volen dir que neguen els drets sexuals i reproductius reconeguts per Nacions Unides a les dones de tot el planeta, perquè un cop ha nascut la criatura el que li pugui passar si no entra dins dels seus paràmetres de raça i nacionalitat ja no els importa el més mínim.

Que el seu candidat sigui negre no vol dir que el seu partit no sigui racista, com el fet que tinguin dones a la llista al Parlament en cremallera –ja veuríem si no fos obligatòria- no significa que no siguin una colla de masclistes.


Del dret a l'autodeterminació ja no cal ni parlar-ne, si creuen que no totes les persones tenen els mateixos drets pel fet de ser-ho, ja us podeu imaginar que no reconeixen els drets dels pobles i que, si per ells fos, avui mateix es podria suprimir el "parlament regional" al que contradictòriament pretenen accedir.


La lliçó del Capitoli ens hauria de fer obrir els ulls i consensuar, com a línia vermella, el respecte escrupolós als drets humans sense el qual una força que actuï contra el dret al vot, la igualtat de gènere, el dret a fixar la residència allà on es vulgui, els drets dels animals o els drets dels pobles hauria d'estar fora de circulació.


La teoria de què en el Parlament es pot parlar de tot ja sabem que fa aigües quan es toca el dret d'autodeterminació, i si no que li preguntin a la presidenta Carme Forcadell. Per què hem de tolerar que es puguin difondre discursos d'odi vulneradors dels drets fonamentals en el Parlament? Que no tenim memòria històrica? Fem-hi alguna cosa i ben aviat, perquè la veritat sempre torna com un boomerang.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward