"Quan érem lleidatans, més que un llibre", l'opinió de Marc Cerón

L'Antoni Gelonch, un lleidatà que va marxar fa seixanta-quatre anys de la nostra ciutat, ha estat darrerament una de les persones que més ha fet sentir-se pels seus actes de generositat cap a les seves arrels. En primer lloc va cedir la seva col·lecció de 1.001 gravats (una de les millors d'Europa) al Museu Morera de Lleida, impressionant col·lecció que compta amb obres de Miró, Goya, Picasso, Tàpies, Barceló, Warhol... i que van des del segle XV fins a l'actualitat. El cas de l'Antoni, que ha viscut un exili vital per, en primer lloc estudiar Dret i Farmàcia a Barcelona, i en segon lloc per haver estat treballant tant en el sector públic i privat en indrets com Barcelona, Boston o París.


Després d'aquest periple en la seva vida, ha volgut fer-se ser generós amb la seva terra i, a més de la donació artística, ha publicat el llibre "Quan érem lleidatans", que no deixa de ser un testimoni en el qual es relata les vivències d'un lleidatà de classe mitjana –que és el cas d'un dels molts ilerdencs que avui tenen la franja dels seixanta anys- en el qual al llarg dels seus capítols es reprodueixen notarialment indrets locals i comerços (roba, queviures, mobiliari...), persones i famílies lleidatanes dels anys seixanta i setanta del segle passat o els "paracaigudistes" del règim vinguts de fora a governar les administracions, i records de fets socials succeïts durant la Lleida que va de la postguerra fins a la mort del General Franco. El Llibre en si no deixa de ser un estudi sociològic dividit en tres grans parts: la família i la formació de l'autor, la vida econòmica i social de la ciutat/regió, i finalment una reflexió de què era el franquisme a Lleida i qui va ajudar a sortir-se'n. Important és la reflexió econòmica que es fa de la ciutat durant lustre que va del 1955 al 60 (neix la Fira de Sant Miquel, la regió multiplica per 14 els seus conreus fruiters i com els pagesos vénen a gastar-s'ho tot al carrer Major de Lleida), i en un segon lustre, com als inicis dels setanta la ciutat comença a crear un pla futur social, econòmic i cultural.


Personalment el llibre permet, en primer lloc, als lleidatans poder reviure vivències passades, i en segon lloc, a tots aquells que no tenen cap relació amb Lleida, reviure situacions socials que podrien haver passat a Girona, Tarragona, Reus... i que evoquen a una certa nostàlgia viscuda i una estima cap a les arrels que a molts d'ells els agradaria tornar a viure-les. En el cas de Lleida, ciutat que molts catalans mai han visitat, però sí que hi han passat algun cop a la seva vida, el llibre ajuda a poder conèixer la capital de la Terra Ferma, descobrir-la, entendre la seva gent i la història que l'atresora. Lleida, per l'Antoni, no deixa de ser una ciutat "especialment especial" amb una personalitat pròpia, que per culpa de la baixa autoestima que s'ha tingut, per ser pas un fronterer entre Espanya i Catalunya, i que mai els dirigents que ha tingut han sabut alçar la veu i queixar-se per defensar enèrgicament el seu territori. Aquest i els propers dos volums que vindran serviran, no només per fer un "Oda a la Pàtria" personal del Sr. Gelonch, sinó també una reflexió per a futures generacions que vindran, les quals haurien de fer capgirar aquest sentiment viscut i posicionar Lleida en el lloc que es mereix.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward