Portem setmanes escoltant les reivindicacions dels docents, i els últims en dir la seva, han sigut els directors del centres. Ho han fet a través d’una carta oberta i un manifest signat per 1.343 direccions de centres públics de Catalunya, adreçat al Govern i al Departament d’Educació, però també a tots els partits amb representació al Parlament, per reclamar canvis urgents en el sistema educatiu.Una de les demandes que ha generat més debat és la possibilitat de disposar de mecanismes per evitar la continuïtat de professionals que no acreditin les competències necessàries per exercir la docència. És una proposta incòmoda, però posa sobre la taula una qüestió de fons. Els directors assumeixen cada cop més responsabilitats, però continuen tenint poc marge per configurar els equips amb què han de desenvolupar el seu projecte educatiu.La seva carta, però, va més enllà. També reclamen recuperar la cultura de l’esforç. Defensen que el benestar dels alumnes no consisteix a eliminar dificultats, sinó a donar-los eines per superar-les. I vinculen aquesta reflexió amb la preocupant davallada dels resultats educatius dels darrers anys. Al mateix temps, qüestionen la proliferació de programes i innovacions pedagògiques que han arribat als centres sense evidències clares dels seus resultats. No rebutgen innovar, sinó fer-ho amb criteri, avaluació i rigor. Menys modes i més resultats.Però una de les advertències més rellevants del manifest té a veure amb la creixent complexitat social que afronten escoles i instituts. Denuncien que l’increment de les necessitats educatives i socials de l’alumnat no ha anat acompanyat dels recursos necessaris. Per això reclamen que els tècnics d’integració social i els educadors socials formin part de manera estable de les plantilles, adaptant-se a la realitat de cada centre.En aquest context, també rebutgen que la resposta passi per incorporar els Mossos d’Esquadra com a agents mediadors als instituts. Les direccions consideren que els problemes educatius necessiten respostes educatives i que cal diferenciar clarament les funcions de seguretat de les pedagògiques. Aposten, en canvi, per reforçar les comissions socials, els serveis comunitaris i les aules d’acollida.Potser el més rellevant no és cap mesura concreta, sinó qui la planteja. Quan més de 1.300 direccions alerten que el sistema necessita més autonomia, estabilitat i recursos per fer front als reptes actuals, potser val la pena escoltar-les.Perquè si volem escoles amb autonomia, també hem de confiar en qui les dirigeix.

"Quan els directors reclamen més autonomia, recursos i capacitat de decisió, no demanen privilegis: demanen les eines per fer funcionar els centres"

EN DIRECTE

Qui decideix a l’escola?

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu