Aquest cap de setmana, Lleida ha tornat a viure una de les seves cites més emblemàtiques: l’Aplec del Caragol. Ho ha fet amb una edició de rècord, plena de gent, ambient i uns Camps Elisis que, durant hores, semblaven no descansar mai.Però si hi ha una altra protagonista d’aquests dies, més enllà dels caragols i les penyes, és la calor.Perquè a Lleida, quan arriba la calor… arriba de veritat. I aquest cap de setmana ja s’ha començat a notar aquell ambient que anuncia que l’estiu és molt més a prop del que diu el calendari.Penyes plenes fins a la bandera, ulleres de sol, ventalls improvisats i gent buscant qualsevol ombra possible entre dinars, concerts i revetlles improvisades. Una imatge molt típica d’aquestes dates a la ciutat.I potser per això l’Aplec també té alguna cosa especial. Perquè més enllà de la festa, marca una mica aquest canvi de ritme. És aquell cap de setmana en què Lleida surt al carrer i dona la sensació que la ciutat ja entra definitivament en mode estiu.Aquest any, a més, amb xifres de participació de rècord i un ambient que ha acompanyat durant tot el cap de setmana.L’Aplec és tradició, sí. Però també és identitat. És una d’aquelles cites que només s’entenen del tot quan es viuen aquí. I entre el rebombori, les camises de les colles i aquesta calor que ja comença a apretar… Lleida ha tornat a demostrar que hi ha festes que van molt més enllà de lo normatiu.Perquè al final, hi ha coses que expliquen una ciutat millor que qualsevol eslògan.I l’Aplec… n’és una d’elles.

L’Aplec és tradició, identitat i una d’aquelles cites que només s’entenen del tot quan es viuen aquí, a Lleida

EN DIRECTE

Molts caragols i molta calor

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu