La ciutat de Lleida va tancar dilluns passat quatre intensos dies de Festa Major. Des del controvertit pregó de divendres, que es va acabar desenvolupant gairebé amb total normalitat, fins al tradicional castell de focs, que posava el colofó a un cap de setmana replet de celebracions.En altres punts de la demarcació, com és el cas de Tàrrega o Mollerussa, les festivitats just es troben al seu inici. Amb l’arribada del bon temps, les dates assenyalades de gairebé tots els racons de la demarcació s’aniran succeint, amb el pic d’activitat al voltant del dia 15 d’agost.Poques vegades solc fullejar el programa abans d’una festa major. Els actes populars son summament importants, és cert, especialment aquells que ens connecten amb les nostres arrels. Elements de folklore popular i tradicions, que sovint no coneixem l’origen, però ja s’han convertit en costum.Tanmateix, la joia de la festa major rau en els retrobaments. Són aquells dies de l’any en què tothom fa un petit sobreesforç per a ser-hi. Els qui viuen, treballen o estudien fora fan hores de trajecte; els qui els hi costa sortir de casa, van a treure el cap; i els qui hi son sempre, no volen fallar. Paradoxalment, els qui no hi poden ser, també troben la manera de fer-se presents. És el moment de compartir alegries, tant de trobades fugaces com de converses eternes. Una parada compartida enmig del camí únic de cadascú que ens ajuda a oxigenar les idees i teixir vincles.Amb la primavera, arriba el bon temps, però també arrenca l’època festiva més gratificant de l’any. Llarga vida a les festes locals!

"Amb la primavera, arriba el bon temps, però també arrenca l’època festiva més gratificant de l’any. Llarga vida a les festes locals!"

EN DIRECTE

Amb els nostres

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu