De nou s’ha acreditat l’elevada mediocritat de la política andalusa. També en té l’estatal, però el que passa en aquesta autonomia del sud d’Espanya cada dia se supera. Només cal veure com Catalunya es colava al debat electoral dels candidats a la Junta d’Andalusia. Segur que no fou sorpresa per a ningú, però això no significa que haguem de normalitzar aquesta anomalia, el d’una manera de fer política que se serveix de la demagògia barata per tal de rascar vots. I de la pitjor categoria, aquella que, a més, ho fa atiant l’odi cap a un poble.   Ni Moreno Bonilla del PP i actual president andalús va estar a l’altura i encara menys l’exministra d’Hisenda i candidata socialista, María Jesús Montero. El popular acusava la cap de llista del PSOE de dotar de millor finançament Catalunya en detriment d’Andalusia per la seva necessària aritmètica parlamentària al Congrés dels Diputats. Podríem dir que Moreno Bonilla estratègicament jugava bé les seves cartes perquè sap que això és un desgast per a l’adversària. Però amb més certesa podem afirmar que, de nou, la dreta espanyola torna a mostrar com de mesquina pot arribar a ser. Per què si tan dopats econòmicament estem els catalans, per què carai el Partit Popular mai ha volgut publicar les balances fiscals quan governava a Espanya? Per què no recorda l’actual president d’Andalusia quin grau d’execució tenen els pressupostos de l’estat pel que fa a inversions a Catalunya? Per què si parlem de privilegis d’alguna autonomia, no va parlar de les peonades? Per què no parla dels reiterats incompliments de l’addicional tercera de l’Estatut de Catalunya, aquell que, per cert, se’n van fer un fart de criticar per després acabar-lo copiant literalment i sense ser sotmès al rodet del PSOE al Congrés? Com és que si diu que Catalunya no pot ser diferent, ell que ha encapçalat el govern andalús no ha endegat el procés per retallar també el seu estatut. També podria haver demanat públicament que se li torni a Catalunya allò que vam votar i aprovar. Si vol aquest tracte igual entre ambdós com és que mai l’he sentit demanant la gratuïtat dels peatges a Catalunya? O millor encara, que es cobrin les autopistes andaluses.   El més trist del cas és que davant tenia una incompetent María Jesús Montero que lògicament no va saber-se defensar i, per tant, indirectament semblava donar la raó al president d’Andalusia. Tampoc era cap sorpresa, perquè quan era ministra no deixava de marejar la perdiu amb el tema del nou escenari dels recursos econòmics cap a Catalunya. Primer havia de ser un concert econòmic, després passava a reformular-se com un finançament singular (que encara és fum). També s’havia de recaptar íntegrament des de la Generalitat l’IRPF, però de nou, paper mullat. I un llarg etcètera de despropòsits.  I després alguns no entenen per què un gruix altíssim de catalans nascuts aquí volen independitzar-se! Lògicament que l’apartat dels calés és important en l’equació, però n’estic segur que pesa més no haver de seguir aguantant personatges com aquests més temps, que el millor que tenen per guanyar unes eleccions és rajar contra la nostra nació.

L'actual president andalús usa el nostre país com a arma llancívola contra la candidata socialista

EN DIRECTE

Moreno Bonilla tira de catalanofòbia per rascar vots amb enormes contradiccions

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu