Venim de les concentracions de l’1 de maig, on sindicats com UGT i CCOO sortien al carrer a Lleida a reclamar salaris dignes, dret a l’habitatge i denunciar que el cost de les crisis continua recaient sobre la classe treballadora. A tot plegat a la nostra demarcació hi hem de sumar que torna a crèixer el nombre de persones aturades, arriabant a les 17.400, 9.000 més que en el mateix punt de l'any passsat, superant el 7,3 de la població activa.A casa nostra, la persona sense feina té rostre de dona, més gran de 45 anys, amb estudis bàsics, i que porta massa temps buscant feina. No és una percepció, són dades: més de 15.600 persones aturades, sis de cada deu, són dones.En aquest context, l’edat pesa, i molt. L’edatisme és una realitat silenciosa que expulsa del mercat laboral, sobretot quan s’hi suma una baixa qualificació. De fet, gairebé el 80% de les persones aturades només tenen estudis primaris o l’ESO, fet que limita molt les oportunitats en un mercat cada cop més exigent i tecnificat.I, mentrestant, moltes empreses asseguren que no troben treballadors. És el que sovint s’anomena desajust, però potser el problema no és que falti gent, sinó que no encaixa: d’una banda, sectors masculinitzats com la construcció o el transport amb demanda, i de l’altra, sectors feminitzats com els serveis o les cures amb més precarietat i menys opcions de creixement. I al mig, les persones, atrapades.Ara bé, què passa quan sí que trobes feina? Perquè avui, treballar no és garantia de res. A Catalunya, el salari més freqüent amb prou feines supera els 1.400 euros bruts mensuals, i tot i que la mitjana és una mica més alta, el cost de la vida també ho és. El lloguer puja, la compra s’encareix i el marge per viure es redueix.Per això, el debat no pot quedar-se només en reduir l’atur, sinó en quin tipus de feina s’està generant. Perquè de poc serveix sortir de les llistes si és per entrar en la precarietat. Perquè el problema ja no és només trobar feina, sinó que, fins i tot tenint-ne, cada vegada hi ha més gent que no en té prou per viure. I això hauria de ser, com a mínim, un senyal d’alerta.

"La dona més gran de 45 anys a casa nostra té tancades les portes per tornar a incorporar-se al món laboral"

EN DIRECTE

El rostre de l'atur a Lleida

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu