Ahir, diumenge 26 d’abril, va fer 40 anys del desastre de Txernòbil.Va passar la matinada del 1986, en una central nuclear a l’actual Ucraïna. Durant una prova de seguretat, es van cometre diversos errors humans i tècnics i el reactor número 4 va acabar explotant.Aquella explosió va alliberar una gran quantitat de material radioactiu a l’atmosfera. El més greu no va ser només això, sinó la gestió posterior. Durant hores, i fins i tot dies, la informació es va ocultar i la població no sabia què estava passant. La ciutat de Prípiat no es va evacuar fins a l’endemà i molts dels primers que van intervenir, com bombers i treballadors, ho van fer sense ser conscients del perill real.Txernòbil no és només un accident. És una suma d’errors, de decisions tardanes i de manca de transparència. Quaranta anys després, el record continua viu, sobretot a través de les històries de les persones que ho van viure.Llibres com ‘La pregària de Txernòbil’, de Svetlana Aleksiévitx, recullen testimonis directes que expliquen no només què va passar, sinó com es va viure des de dins. També la sèrie ‘Chernobyl’ d’HBO ha ajudat a acostar aquest episodi a noves generacions, mostrant la magnitud real del desastre.Perquè recordar Txernòbil no és només mirar enrere. És entendre què passa quan fallen els sistemes, quan la informació no arriba, i quan es reacciona massa tard.Quaranta anys després… el record continua viu.

“La matinada del 26 d’abril de 1986 el reactor número 4 de la Central Nuclear de Txernòbil va desencadenar una explosió convertint-se en el primer accident nuclear en ser classificat amb un set a l'escala internacional d'accidents nuclears”

EN DIRECTE

40 anys del desastre de Txernòbil

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu