Avui no m’allargaré gens bàsicament perquè el cervell està fos i no dona per a més a les hores en què estic escrivint la contra d’avui.L’escric en dimecres a les 17.00h i després de seguir les 5 hores del judici que s’ha celebrat aquest dimecres al matí a l’Audiència de Lleida amb Albert Esteve, el Lleida CF, la Fiscalia i la Seguretat Social com a protagonistes.Partint de la base de la meva manca d’experiència en judicis, tribunals i qüestions legals, ha estat una experiència que, la veritat sigui dita, espero que tardi molt de temps a repetir-se. Sense cap mena de dubte explicar un penal o un fora de joc, un canvi de dibuix tàctic, una justificació a certa substitució o d’altres qüestions relacionades amb la pràctica esportiva son molt més agradables d’explicar.En un judici tot canvia, també la densitat en les explicacions dels protagonistes. Preguntes repetitives, respostes en certs moments incongruents, convivència en el llindar de la veritat i l’engany, lluita per la raó, per defensar-se, per atacar...Escric en calent, ho sé, però quin matí... De ben cert, tots aquells amb coneixements en l’àmbit judicial no us envejo, però sí que us respecto. El proper cop, cobriu vosaltres el judici i deixeu als d’esports tranquils (aquí se m’ha escapat el riure perquè va en to de broma).Vist per sentència, veurem com acaba tot plegat.

"Escric en calent, ho sé, però quin matí... De ben cert, tots aquells amb coneixements en l’àmbit judicial no us envejo"

EN DIRECTE

Quin matí

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu