El món educatiu segueix en peu de guerra. En aquesta setmana de manifestacions, aquest dimecres li toca a Lleida ser l’epicentre de les reivindicacions. Veurem com respon aquí el professorat davant la disparitat d’opinions dels sindicats en si uns han tancat o no un bon acord. Recordem que CCOO – UGT han acordat amb la Generalitat unes millores que la resta d’organitzacions consideren del tot insuficients, és a dir, USTEC-STES, CGT, Intersindical i Professors de Secundaria.  La meva percepció és que l’acord, en termes generals, també és percebut com a gens satisfactori pels docents, i que no ha agradat gens ni mica que el tanquin els qui són els sindicats majoritaris al conjunt de la societat, però no pas en el col·lectiu específic de mestres i professors. Tot plegat, acabi com acabi, genera una fractura entre els representants dels educadors per aquestes i futures negociacions. Perquè si normalment costa anar a la una, això de que hagin tancat un acord uns que no són majoritaris al sector i que la resta se n’assabenti per la premsa genera una ferida que serà difícil que cicatritzi. I aquesta reflexió tan obvia també se l’ha deurien fer CCOO i UGT al seu moment, però tot i així van decidir tirar pel dret tot i aquestes més que provables conseqüències. Hagués estat també molt agosarat deixar als companys fora si l’acord amb el Govern aconseguís grans fites, però amb les engrunes que s’han acabat signant, això no té cap sentit. De ben segur, que aquest sentir, el recolliran avui mateix els carrers de Lleida amb veu dels docents.

No només les reivindicacions estan al focus mediàtic, sinó també el paper dels sindicats

EN DIRECTE

La mobilització dels mestres d'avui donarà diverses lectures, vagi com vagi

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu