Durant anys hem repetit que la transició ecològica arribaria gràcies a la consciència climàtica,als informes dels científics de prestigi i als compromisos internacionals com l’Acord de París.Tot plegat molt necessari, però potser no determinant.Perquè la història ens demostra que els canvis profunds no acostumen a venir de gransprocessos èpics: les transformacions estructurals solen arribar quan hi ha una crisi. I aquestsdies n’estem veient una de grossa a l’estret d&#39;Ormuz, d’on hem après que circula bona part delpetroli mundial.Quan el petroli és barat, la transició és un objectiu noble. Quan el petroli és car o insegur, latransició es converteix en una urgència econòmica.De cop, les renovables ja no són només bones per al planeta: també són bones per a laseguretat energètica. L’electrificació ja no és només una idea verda: és una manera d’evitardependències incòmodes. I fins i tot l’agricultura recorda que els fertilitzants depenen, en granpart, del gas i del petroli.Hi ha una certa ironia en tot això. Portem dècades parlant del clima per canviar el sistemaenergètic. Però potser qui acabarà accelerant de debò la transició no serà el clima, sinó lageopolítica.No és el camí més elegant cap a la descarbonització. Però, si mirem la història, és sovint el queacaba funcionant.

"Quan el petroli és barat, la transició és un objectiu noble. Quan el petroli és car o insegur, latransició es converteix en una urgència econòmica"

EN DIRECTE

L’estret pas de la transició

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova realitza amb èxit una innovadora intervenció robòtica de resecció de la primera costella

La Paeria aprova inicialment el POUM amb els vots a favor del PSC, Junts i PP

La Fundació de les Arts de Lleida convoca la segona edició de la Beca Ricard Viñes per joves músics lleidatans

Un estudi lleidatà obre la porta a la telerehabilitació domiciliària per a l'atàxia hereditària

Perdonen un deute de 42.565 euros a un lleidatà en situació d’insolvència per ludopatia