Avui, 11M, fa 22 anys dels atemptats als trens de Madrid, el que fou l’acte terrorista més gran perpetrat fins al moment a Europa. Alguns ho recordem per la tràgica pèrdua de 193 persones, però també per aquell ignominiós “FUE ETA” del Partit Popular per tractar de no perdre vots davant unes eleccions estatals imminents. Avui és, per cert, és el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. Una jornada que es va aprovar 14 dies més tard d’aquest l’atemptat. El 25 de març de 2004 es decidia que l’11 de març seria la jornada per retre homenatge al conjunt de les víctimes de terrorisme. No obstant això, la commemoració d'aquesta data mai ha tingut una gran projecció en les institucions europees i no es coneixen moviments a nivell diplomàtic perquè aquesta data sigui instituïda com un dia internacional o mundial per part de les Nacions Unides. Potser tot això ho explica que a Europa el Partit Popular és qui hi té el pes més gran i a una part important d’aquesta família política, la dels populars espanyols no els convé gaire que aquesta data pel record sigui l’11 de març. Per una raó ben òbvia: Perquè recordar les víctimes d’una tragèdia el dia que va posar els seus interessos polítics per davant d’aquestes els fa quedar ben malament. Sobretot perquè part del seu relat més demagog que sempre havien emprat i que de fet encara van usant perquè els ha donat molt rèdit electoral, és aquell que sempre han tractat d’esgrimir de que no s’abandonin a les víctimes, però clar, només a les del terrorisme. I no de qualsevol terrorisme, només el d’ETA. Hi ha víctimes que se les segueixen menystenint, com les de la Dana amb un president que encara no sabem que carai feia, tot i que ens ho podem imaginar; o els dels trens de Madrid, fruït de fer cas omís a un clamorós NO A LA GUERRA que s’escenificava amb el trio de las Açores. Pels més joves direm que el Trio de les Açores és aquell moment en que Toni Blair d’Anglaterra, Jose Maria Aznar d’Espanya i George Bush dels EEUU segellaven el pacte per envair Iraq. Formar part d’aquest càrtel és el que va causar l’atac jihadista a Madrid. El pretext llavors per atacar aquest país islàmic, igual com també fan ara els americans, és que comptaven amb armes de destrucció massiva. Aquestes mai van ser trobades. A més, anys després, quan es van presentar de manera pública els indicis que portaven a prendre aquesta decisió de la invasió a Iraq, semblava una broma de mal gust per la poca solidesa d’aquests. Tot plegat va desencadenar un odi d’una gran part del món àrab cap a occident, però especialment cap aquests 3 països que van acabar sofrint terribles atacs terroristes. Ara la cosa no canvia gaire, per no dir gens. La diferència substancial és que el govern d’Espanya ara no li dona carta blanca a aquesta geopolítica d’iniciar unilateralment guerres al món als EUA. El que sí que malauradament es manté és que el PP prefereix seguir sent el pagafantes dels EUA, encara que costi vides humanes a l’exterior i en puguem tornar a sofrir a casa nostra.

Una part del món àrab atacat podria repetir tràgics atemptats a occident

EN DIRECTE

Avui se celebra el dia pseudoinvisible de les víctimes del terrorisme

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu