No sé si quina nota de preocupació posaríeu al que està passant a l’Orient Mitjà en un barem sobre 10. Jo ja us avanço que ho qualificaria amb un al 9, i només tenint en compte afectacions que ens toquin a nosaltres. En clau agrària, per exemple, el gasoil agrícola s’està disparant sense previsions de quin pot ser el sostre, els fitosanitaris també sofreixen una pujada del 40% i els fertilitzants d’un 30%.I tot això d’aquests elevadíssims costos en, per exemple, conreus com els extensius (cereals i herbacis), que són els que acumulen més hectàrees al conjunt del país, no fan rendible de cap manera l’activitat. I cal recordar que aquesta és la base de l’alimentació de la ramaderia, que és el sector econòmic més fort de casa nostra i amb diferència. Per tant, podria ser que l’alimentació de les nostres explotacions es dispari, i cal recordar aquest element és el que suposa un cost més elevat de qualsevol granja.A més, no cal dir que tota la logística de distribució del món de l’alimentació i de la resta de sectors, seguirà pujant arran del cost dels combustibles però també pels impediments o reformulacions dels trajectes d’una part important de les exportacions, que és un dels puntals de l’economia catalana i lleidatana.I llavors és quan veus al bocamoll de Donald Trump amb les seves esperpèntiques aparicions. Que un pot pensar que és un llunàtic, però a vegades tinc dubtes d’això, perquè casualment prenia amb el control de Veneçuela fa poc temps, i per tant, i recordant que aquest país és una potència en l’extracció de cru; podria ser que, d’entrada, aquest efecte col·lateral d’augment de costos el pogués trampejar o minimitzar. Fins i tot en podria fer un ús polític en benefici propi.I a més, no són poques les vegades que ha amenaçat ell mateix a les altres economies fortes del món. Tant a Xina com a Europa, per exemple, els hi deia en reiterades ocasions que no li agradava la balança d’exportacions i importacions dels EUA amb aquests països i, sobretot, recordeu allò que deia, literalment “ells no ho saben però pagaran aquest desequilibri i molt més car”. Ara, fa la sensació que totes aquestes qüestions encaixin perfectament.A aquest senyor, per citar-lo d’alguna manera, se li han de parar els peus. De la forma que sigui. Perquè al seu pas, tot el que deixa són morts, fam, inseguretat i odi. Salvador Espriu escrivia “de vegades és necessari forçós que un home mori per un poble, però mai ha de morir tot un poble per un home sol”. Occident en aquest cas és el poble.

És hora de que es parin els peus a aquest senyor com sigui

EN DIRECTE

Les afectacions de l'unilateralisme fanàtic de Trump són inquantificables a casa nostra

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu