Divendres passat el Departament de Justícia dels Estats Units va publicar més de tres milions de documents relacionats amb el cas Epstein. Tres milions d’imatges, correus, arxius i altres suports que  han sortit a la llum després d’anys tancats amb pany i forrellat pels serveis secrets. Tres milions de píndoles repletes d’informació que oculten històries deplorables i que haurien de ser suficients per fer trontollar els fonaments del sistema que ens governa. Si fa uns anys ens expliquessin tot el que ha acabat sortint a la llum, pensaríem que un episodi com aquest sentenciaria a tots els oligarques socials, polítics i econòmics que confluïen en aquella tenebrosa illa. Una demostració inqüestionable de l’absència de principis i valors, que lapidaria el seu estatus i els abocaria a rebuig generalitzat. Però, res més lluny de la veritat, la sensació és que aquest cas acabarà passant a la història gairebé com una notícia més. La sobresaturació d’informació a la qual estem exposats dia a dia fa que sovint ens costi separar allò que és important del que no. Fa que les vergonyes més ben amagades de les elits durant anys quedin reduïdes a la indiferència un cop han quedat al descobert als ulls de tothom. I això ja no és una simple conseqüència de l’ecosistema digital, és una decisió buscada i meditada, amb la qual els més cínics en saben treure profit. Obligats a engollir dosis d’informació absurdes, mesclant veritats i mentides a un ritme molt més alt del que podríem arribar a digerir. I així passem de posar-nos les mans al cap per un escàndol a oblidar el què s’ha dit en qüestió de dies.

"Obligats a engollir dosis d’informació absurdes, mesclant veritats i mentides a un ritme molt més alt del que podríem arribar a digerir."

EN DIRECTE

Sobresaturats

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu