Vivim en una sensació d’urgència permanent. Tot és immediat, tot és ara, tot és prioritari. I aquesta lògica també s’ha instal·lat en el debat i en la gestió pública. Cada setmana apareix un nou tema que ho eclipsa tot: una polèmica, una decisió, un titular cridaner. I al cap de pocs dies, desapareix. No perquè s’hagi resolt, sinó perquè ja n’hi ha un altre que reclama atenció. Potser ens cal baixar una marxa. Recuperar el valor del seguiment, de la persistència, de tornar una vegada i una altra a les mateixes preguntes incòmodes. No perquè siguin noves, sinó precisament perquè fa massa temps que hi són. La ràdio local, en això, té un paper clau: no només explicar què passa, sinó recordar què continua passant encara que ja no sigui tendència. Perquè quan tot sembla urgent, el més revolucionari potser és no deixar d’insistir en allò que és important.

"Hem de recuperar el valor del seguiment, de la persistència, de tornar una vegada i una altra a les mateixes preguntes incòmodes"

EN DIRECTE

Quan tot és urgent, res és important

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu