Avui deixaré de banda el meu costat professional i potser em deixo portar més per un àmbit i un tarannà personal, que no pas periodístic, però així ho sento i així m’apeteix escriure. Aquest dimecres va tornar a posar-se les botes el futbolista de l’Atlètic Lleida, Nil Sauret. El migcampista va haver de posar el fre ara fa un parell de mesos, centrar-se en la seva salut mental, aturar-se un moment i, sobretot, cuidar-se. Ara, la millor notícia, sense cap mena de dubte, és que ha tornat al seu hàbitat natural, la gespa i el somriure. La situació del Nil, la decisió del migcampista, del noi de Gerb, és un molt bon exemple per moltes altres persones, siguin esportistes o no. En una societat automatitzada i que viu amb una velocitat de creuer que de vegades ens atropella, la salut mental s’està veient cada cop més afectada i perjudicada i, n’estic segur que prendre decisions com la que va prendre l’1 de desembre el Nil és ben complicat. Tenir la capacitat d’escoltar-se, entendre’s, aturar-se i cuidar-se, a dia d’avui, no sempre és senzill. Saber envoltar-se d’aquells professionals i d’un nucli proper sa i que t’estimi és primordial i, sobretot, entendre quan i com vols reprendre allò que en el seu moment vas decidir apartar. El Nil ha estat valent, torna a gaudir del futbol, del seu dia a dia i segur que han estat dos mesos on, com a persona, ha fet un creixement immens.  La contra d’avui la personifico en ell, però evidentment podríem posar molts noms i cognoms, moltes realitats i moltes situacions. Algunes més dures que d’altres, més complexes que altres, però totes dignes de ser destacades i encoratjades. Feliç per totes elles, feliç pel Nil.

"El Nil ha estat valent, torna a gaudir del futbol, del seu dia a dia, i segur que han estat dos mesos on, com a persona, ha fet un creixement immens."

EN DIRECTE

Feliç per tu, Nil

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu