La setmana passada, en aquest espai, parlava de Mercosur. Llavors recordava l’evidència que els aliments espanyols i catalans no poden competir contra els que arribaran d’aquests 4 estats llatinoamericans per les diferències de preu entre tots dos indrets del planeta. Els costos d’aquí estan infladíssims perquè els nostres agricultors i ramaders han de gastar moltíssim en aspectes derivats amb el respecte al medi ambient, la seguretat dels consumidors o els drets laborals dignes. I amb tot aquest monotema dels trens fallits pensava: I l’administració què? Ells en una matèria tan sensible no compleixen i no passa absolutament res? El tren ha de ser un dels pilars d’un món més sostenible, i estan aconseguint el contrari, que més gent defugi d’aquesta opció de mitjà de transport. Sobre la seguretat, no cal recordar els darrers exemples que hem viscut amb la pèrdua de desenes de vides humanes. I dels treballadors, què? Que alertaven perfils com maquinistes de totes aquestes incidències en vies i catenàries i que en ser desateses alguns han acabat morint? Que passaria si la nostra pagesia no complís amb aquestes normes que afecten aspectes tan rellevants de sostenibilitat, seguretat pels consumidors i treball digne? Se’ls sancionaria de forma duríssima. Ara bé, si és la mateixa administració que és la negligent en aspectes com el transport, que com l’alimentació, és un sector estratègic, aquí no passa res. Els pagesos s’han hagut d’endeutar molts cops per complir amb tots aquests requeriments, i mai han pogut argumentar que no tenien recursos per estar al dia d’aquestes exigents normes. En canvi, l’administració que disposa de molts més recursos i de mecanismes per estar al dia en el que són les seves responsabilitats no ho fa. Quan parlem de que els nostres representants han de ser modèlics, ens referim precisament amb qüestions com aquestes.

"Seguretat dels consumidors, sostenibilitat i treball digne és obligatori per a la pagesia, però no per a l'administració"

EN DIRECTE

El que pot matar pagesia és el què l'administració incompleix amb els trens

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu