A les ràdios locals tenim un radar especial per detectar allò que no fa soroll. Les decisions petites, els serveis que funcionen a mig gas, els debats que fa anys que duren i que mai acaben d’esclatar. No fan titular, però condicionen el dia a dia de molta gent. Això en ciutats com Lleida es veu en qüestions que arrosseguem des de fa temps: el transport públic i les seves freqüències, l’accés a l’habitatge assequible, el futur dels equipaments públics o l’equilibri entre ciutat i pobles de l’entorn. Temes que no són nous, que en parlem, però que sovint són allí com una remor de fons. La política —i també els mitjans— reaccionem bé davant l’emergència, però costa més posar el focus en el desgast lent. En allò que no indigna prou, però que desgasta molt. El que no provoca protestes massives, però sí una resignació silenciosa. Potser el gran repte d’una ciutat com Lleida no és fer grans salts endavant, sinó escoltar allò que fa soroll baix, constant, que no crida… però que no marxa.

"Potser el gran repte d’una ciutat com Lleida no és fer grans salts endavant, sinó fer bé el què fa anys que es promet fer"

EN DIRECTE

El soroll que no fa titular

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu