En un ecosistema digital dominat pel soroll, el conflicte i la indignació permanent, hi ha projectes que fan exactament el contrari: construeixen. Postureig Lleida n’és un. I no perquè hagi superat els 28.500 euros en donatius aquest 2025 —que també—, sinó perquè demostra que l’humor, la identitat local i les xarxes poden servir per fer comunitat i millorar l’entorn més proper. Escoltant aquest dilluns a lo Sr. Postu a La Plaça d’UA1, queda clar que aquí no hi ha ni una marca clàssica ni una estructura al darrere. No hi ha fundació, ni equip, ni ànim de lucre. Hi ha una persona, una comunitat i una idea molt clara: fer servir un altaveu digital per donar visibilitat a causes que, sovint, no ocupen titulars. I fer-ho des de Lleida, amb orgull, sense complexos i sense demanar permís. El projecte va néixer rient-se del postureig, però ben aviat va entendre que també podia riure explicant coses bones. I aquí és on el Postureig Lleida fa el gir interessant: utilitza els codis de les xarxes —la ironia, el meme, la broma— per apuntar cap amunt, mai cap avall, i per posar el focus en entitats, problemàtiques i persones del territori. No per dramatitzar-les, sinó per fer-les visibles. Les xapes, amb els dissenys “I ♥”, que part d'aquest comunitat col·lecciona i que fins i tot s'emporta pel món, per ensenyar que el postureig lleidatà no te fronteres, són el que mou el projecte en és aquest sentiment de pertinença compartida, aquest lleidatanisme ben entès que no exclou, sinó que suma. Comprar algun dels seus productes, compartir o simplement fer un m'agrada es converteix en una manera d’ajudar, encara que sigui petita. I això, en un entorn digital sovint tòxic, no és menor. Potser el més rellevant de tot plegat no són les xifres, sinó la constància. Tretze anys després, el projecte no només aguanta, sinó que creix. I ho fa demostrant que no cal convertir-se en influencer ni en empresa per tenir impacte. De vegades, n’hi ha prou amb fer servir una eina de manera honesta, coherent i arrelada al lloc d’on vens. El Postureig Lleida ens recorda que les xarxes no són el problema. El problema és com les fem servir. I que, fins i tot des de l’humor i la broma, es pot fer una feina seriosa: la de cuidar el territori i la gent que hi viu.

"El Postureig Lleida demostra un any més que l’humor i la identitat local també poden ser eines reals de comunitat i solidaritat"

EN DIRECTE

Quan el postureig es converteix en compromís

“Gaudir a la pista”, la contra de Sergi Guiu