Jordi Pujol tenia fama de viatjat i realment ho era. De fet s’explica d’ell que havia visitat tots
els pobles de Catalunya però n’hi faltava un: Baldomar. Sabedor d’aquest punt feble Pasqual
Maragall li va passar al davant. Aprofitant una visita a Ponts i Artesa amb motiu del Ranxo i
de la matança del porc va fer un canvi d’agenda i se’n va anar cap a Baldomar acompanyat
del Quim Llena i dels militants del Mig Segre. A l’arribar al poble es va trobar l’alcaldessa, de
CiU, que tornava del corral i va improvisar una benvinguda a corre-cuita. Maragall va ser
més hàbil que Jordi Pujol i en aquest cas el va avançar per l’esquerra però Pujol, murri com
era, no va tardar en anar-hi també. S’hi va plantar en helicòpter als quatre dies i va visitar el
poble, l’església i el Museu Paleontològic. L’alcalde d’Artesa, Jaume Campabadal, que més
tard va ser president d’ERC, el va acompanyar en la visita. En pocs dies, doncs, el president
i el que ho seria al cap de poc van recórrer el poble que ara veu el paisatge cremat per un
incendi de grans dimensions. En aquest cas no s’hi ha atansat ningú i la majoria de polítics
que s’han interessat pel foc no han passat d’Artesa de Segre, que és el cap de municipi. Tinc
pocs dubtes que Pujol i Maragall hi haguessin anat. Eren altres temps i la manera d’entendre
la política també era diferent. No hi havia xarxes socials ni calia perquè la interacció era de tu
a tu i sobre el terreny. Ja és ben bé que a cada bugada perdem un llençol.
Francesc Guillaumet
Director de LA MAÑANA