"Fer cinema" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

La pel·lícula Alcarràs ha trencat records. 'Alcarràs' ha catapultat el nombre d'espectadors de cinema en català a nivells rècord en la primera meitat del 2022. Mai, des de com a mínim fa 25 anys, s'havia arribat al 5% d'entrades de cinema en català venudes en un any complet. Amb tot, la dada en els primers cinc mesos i mig del 2022 se situa en el 6,7%, gràcies a l'estrena del premiat film de Carla Simón. En només dos mesos, l'impuls de la pel·lícula ja és equiparable al de 'Pa Negre', amb 230.000 espectadors en català. El film d'Agustí Villaronga en va sumar 246.488 entre 2010 i 2011.


Això mostra que si el producte cultural és bo, realment importa poc quin idioma s'utilitzi. És a dir, l'idioma no és una barrera per a ningú. Tot el contrari. Una llengua és un valor afegit per tal d'explicar un indret, un lloc o un temps, com és el cas d'aquest film que explica la realitat de Ponent. Aquesta pel·lícula en un altre idioma no tindria sentit, tot i detallar realitats que es donen a tot el món. El xoc de la terra contra el mal anomenat "progrés".


Sembla que la Generalitat ha decidit apostar pel cinema en català. Em sembla una bona idea. Així ho va fer en el seu dia França, per exemple, convertint el cinema francès amb un referent. Aquí, evidentment, es farà com es pugui, ja que no hi ha el poder econòmic del país gal, ni tampoc el poder de tot un estat. Bé, és que potser la feina de l'estat que allotja Catalunya també podria ser la de defensar les seves cultures... Però es tracta de fer cinema, no un acte de fe. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward