"Carretera i tren" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

El turisme torna a funcionar. El nostre territori ha vist com aquests dies gaudia de calaixos plens gràcies a aquest sector. Catalunya fa temps que ha descobert, sobretot, les meravelles del Pirineu, i cada cop són més aquells qui van fent la troballa de Ponent. La pandèmia ha fet que molta gent recuperi allò del turisme interior. Sí, sí, allò del monòleg d'en Capri d'agafar el 600 i "vinga, cap a la carretera".


Tot plegat esdevé un problema en l'àmbit de país. Ja no pel turisme a casa nostra, més aviat pel de platja. Després de la pandèmia tots sortim a voltar pel país, i omplim les carreteres de cotxes. Ens han obert l'AP-7 i ja queda petita. Solucions hi ha diverses, com repartir aquest turisme de platja per arreu del territori. Com dèiem, Ponent és un valor per descobrir. És un lloc on acollir, també turisme.


Però la veritable solució està, com sempre, en el transport públic. Fer-lo arribar a tot arreu. El ferrocarril ha de ser un transport de masses, fins i tot per als territoris que només s'omplen a l'estiu, però que també tenen habitants durant l'any i el poden aprofitar. Per a la mobilitat, senyores i senyors, la solució sempre és la mateixa: transport públic... fins i tot, de vacances.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward