"Vesteixis, Senyoria"

Fa una setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya notificava una resolució que suposava un veritable míssil contra el model lingüístic d’immersió de l’escola catalana. L’agressió de la sentència no era només de fons, sinó també de forma: el text, en la seva versió catalana, acumulava prop d’un centenar d’errades ortogràfiques i gramaticals. D’aquesta manera, el Tribunal reblava el clau del menyspreu a la llengua pròpia de Catalunya atonyinant-la de valent en la redacció del fatídic text. Davant l’allau de crítiques, des del Tribunal es piulava una excusa assenyalant la raó dels errors a un desafortunat error humà en la gestió dels esborranys de treball.

Com a professional de la justícia i pertinaç i irredempt usuari de la meva llengua materna durant més de vint-i-cinc anys d’exercici, puc assegurar que, d’error humà, cap ni un... No descobreixo res si assenyalo que el català (i la resta de llengües pròpies i co-oficials de l’Estat) són maltractades als Jutjats i Tribunals. Les raons són moltes i diverses, algunes d’elles rauen en les inèrcies centralistes i la genètica franquista dels grans arquitectes del Poder Judicial, des d’abans de la transició i encara en la cúpula de l’estament, i altres en un seguit de preceptes, començant per la pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial, que perpetuen les disposicions filipistes i setcentistes de la Nova Planta.

Davant d’això, els governs de la Generalitat han fet tímids intents de garantir els drets lingüístics de la ciutadania davant dels Jutjats. El darrer d’ells és poder triar en quina llengua vols que t’atenguin, en l’acte de registre de les demandes i denúncies. Però, en aquest cas, rebràs les notificacions duplicades: una versió en llengua castellana i una altra en, el que podríem dir, “catagoogle”, que és el resultat de traduir un text del castellà al català a través d’un traductor automàtic i no molestar-se en corregir les bestieses que en sorgeixin. La darrera, que m’ha succeït avui mateix, és la convocatòria de les parts a un judici que s’haurà de celebrar a “la sala de vesteixis”. Evidentment, el Jutjat no ens demana que evitem comparèixer tan nus com vam arribar al món, sinó que ens fa la versió “catagooglenca” de “sala de vistas”.

Doncs això: vesteixis, senyoria, que sinó se’ns en va la vista.

Cervera, 18 de maig de 2022

 

Jaume Moya i Matas

Jurista i consultor


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward