"L’epidèmia que ens ve!"

Afirma la Organització Mundial de la Salut (OMS) que sobre l’any 2030 tindrà lloc una important pandèmia relacionada amb la salut mental. Ja de per sí, els problemes en l’àmbit de la conducta i de les emocions venien prenent un important protagonisme en aquest àmbit.

 

Problemes que podran venir generats per  diverses causes.

 

Com els ràpids i inevitables canvis que el dia a dia comporta, les noves situacions econòmiques, polítiques, socials i personals. Els mateixos resultats de la pandèmia Covid que ha generat pors, incerteses, depressions, ansietats, i altres problemes que anirem descobrint amb el temps. Altres situacions potser “aparentment” no tan complexes a nivell poblacional, però que també tenen, i tindran, la seva repercussió. De la mateixa manera que no saber si estàvem infectats o podíem infectar algú, ara sabem que podem ser espiats, controlats. En una paraula, la nostra vulnerabilitat s’ha fet més extensiva.

 

Els sentiments de pèrdua de control, les sensacions d’estar observats, pensar que ens poden prendre o conèixer el pensament o el fet de no saber com evitar-ho, tenen nom, diagnòstic i classificació en els manuals de les patologies mentals. De manera segura els diagnòstic augmentaran en aquests casos.

 

Ja no és només si el futur ens prepara per emmalaltir, sinó si els respectius servis sanitaris, és a dir, els que ens han de cuidar i guarir, en son coneixedors i fan alguna cosa.

 

La mateixa OMS s’ho qüestiona: Manquen avenços en lideratge i finançament. La transferència de l’atenció a la comunitat és lenta. Eficàcia qüestionable de la promoció de la salut i escàs augment del personal de salut mental.

 

Si en el cas de la Covid, uns anys abans haguéssim estat avisats, com hauríem actuat?. Encara hi som a temps.

 

Francesc Abella Pons.

Psicòleg.


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward