"Tot està per fer i tot és possible" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Hi ha una cosa que no em para de fascinar de tots els seguidors del Lleida Esportiu. Bé, de tots, de tots... ja se sap que en el món del futbol hi ha la dèria de la generalització. En tot cas, sí que hi ha molts punts en comú. Aquesta cosa que em passa pel cap i que em sorprèn -ni positivament ni negativament, simplement em sorprèn- és la capacitat d'anar del 10 al 0 i del 0 al 10.


Fa dos dies esteven convençuts de poder arribar al play-off d'ascens faltant 3 partits en joc. Ahir es va perdre, però les dades mantenen totes les esperances. Malgrat això, l'aficionat blau està en plena depressió futbolística. Creu que no hi ha res a fer i que no es pot aconseguir el miracle.


Un miracle, que no ho és. De fet, el Lleida Esportiu està en millor posició per arribar a la fita del play-off que tres dies enrere. Els resultats de la resta d'equips durant la jornada d'ahir fa que, tot i perdre contra el Brea, al Lleida Esportiu se li posin les coses de cara. Encara depèn d'ell mateix, només necessita un empat i una victòria en els proers partits, tots dos seguits, en una mateixa setmana i contra un equip que ja ho té tot fet. El Numancia ja ha pujat a Primera RFEF, cosa que vol dir dues coses: una, no tindrà la tensió de guanyar, i dues, dimecres, el partit més complicat a Sòria, vindrà d'uns quants dies de festivitat i de ressaca per la fita que ha aconseguit.


A més, el cap de setmana toca jugar al Camp d'Esports amb l'afició animant i el que pot ser una festa del futbol. Bon temps, bon ambient i tot de cara.


Pensem-ho bé abans de caure al pou de la insatisfacció. Tot està per fer i tot és possible.


Per tot plegat, demanaria calma a tots i totes. Inclòs a l'entrenador. Ahir, Gabri estava molt molest per certs comentaris a la xarxa d'alguns aficionats. La meva experiència em diu que la gent, sobretot els més joves, no calibren les paraules que s'escriuen, sobretot a Twitter, i l'entrenador, i més quan es tracta d'un home que ha jugat a l'elit, no fa gaire i en diversos equips d'una qualitat envejable, coneix que la gent és cruel. Caure a la trampa de respondre'ls és un mal de tots, però que els personatges públics haurien d'intentar contenir. Encara queda lliga i tot està obert. La resposta ha d'arribar al camp.


Cal animar a plantilla i cos tècnic, i després ja veurem.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward