"Correm-hi tots, que ara crema..."

Quan fa quinze dies va saltar la notícia d’aquell laboratori de la universitat de Toronto sobre els espionatges a presidents catalans, a polítics, a líders socials, a advocats d’aquí i d’allà, i altres que passaven per allí, aquest estat que no ens deixa marxar, que no ens deixa fer una consulta, i que diu que ens protegeix, va tirar pilotes fora dient que a Espanya no s’espia i que és una de les democràcies més consolidades del món mundial. Després reconeix que l’espionatge és legal, autoritzat pels jutges i protegit per la llei de secrets oficials franquista del 1968; més tard, que si, que Espanya s’ha de protegir dels terroristes que volen trencar l’estat i que fan manifestacions i barricades, -a l’estat només poden fer manifestacions, barricades i talls de carreteres els taxistes i transportistes-, els altres que ho fan són terroristes... I el dia de la festa de la Comunidad de Madrid, que com tots sabem és la ciutat més espanyola de les espanyes que es fan i desfan, és despengen ara sí, amb la gran notícia de les escoltes al President de l’Estat i de la Ministra de Defensa, i que avui mateix ja ho han posat en coneixement de la l’Audiéncia Nacional perquè tenen la certesa que els confirma el peritatge del Centro nacional de criptografia, que per cert depèn del CNI.

I jo em pregunto: només s’ha de posar en mans del sistema judicial quan s’espien polítics de Madrid i no quan es fa a desenes o centenars de polítics catalans? Perquè quan van reconèixer que sí que s’espiava als catalans només van oferir posar-ho en coneixement del Defensor del pueblo i de la Comisión de secretos oficiales del Congreso, tot i que la ministra Robles dubta del The Citizen lab i desconeix el New Yorker. El ministre Bolaños, però, ha fet el gran aclariment que la captura de dades al president Sánchez s’havia fet des de fora... Des de fora de La Moncloa?, del Ministerio de l’Interior?, del de Defensa?...

Donat que a Catalunya només som d’Espanya quan els convé han de ser els mateixos ciutadans, les entitats socials i polítiques qui intenti esbrinar tot aquest garbuix d’indefensions i de possibles il·legalitats pels nostres propis mitjans. D’aquí que avui mateix Òmnium hagi iniciat aquesta previsible corrua de querelles per intentar esclarir tant com es pugui tot aquest conjunt de drets constitucionals vulnerats.



Josep-Maria CURRIÀ, advocat, músic i membre de l’ANC.


Llegeix: BLANCA CURRIÀ


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward