"Fe i esperança" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Doncs la fe mou muntanyes, i si a sobre li poses al·licients, com el fet que depens de tu per a fer alguna cosa, l'esperança està justificada. Això és el que li ha passat al Lleida Esportiu. Quasi sense esperar-ho, quasi com un miracle, s'ha trobat amb la possibilitat de poder jugar els play-off si guanya els tres partits que li queden.


Un d'ells, de fet, estava descomptat, ja que era el que no va jugar a Sòria contra el Numància aquest hivern, per l'estranya, per no dir fraudulenta –tot està per demostrar-jugada dels anteriors propietaris federatius del club, els germans Esteve. Diu la plantilla que es van comptabilitzar, a posta, una sèrie de positius de Covid per tal d'ajornar un partit, que realment es podria haver jugat. Tot apuntava que la Reial Federació Espanyola de Futbol donaria per perdut al Lleida i li donaria els tres punts al Numància, però finalment no ha estat així.

Pot semblar més o menys just, però ara s'obre una possibilitat de poder disputar una fita que semblava descartada. Mare meva quines coses té la vida.

 

Hi ha una cançó dels amics de les Arts que sembla que parli d'aquest moment. Aquella de "Lousiana o els camps de cotó":


"Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,

quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort.

I que estan bé, que els hi va bé."

 

Doncs això, que esperem que com el noi de la carta, al final les coses surtin bé.  

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward