"Que tot l'any sigui maig" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Aquest cap de setmana ha estat el tret de sortida d'un maig fester espectacular. La Fira de titelles de Lleida és el primer esdeveniment de la sèrie de caps de setmana que seguiran amb la festa major de Lleida, amb la festa de moros i cristians i després amb l'Aplec del Caragol.


Vaja, que Lleida esdevé capitalitat cultural en un mes de maig que, com sempre quan no hi ha pandèmia, és espectacular. La meva pregunta –la meva i la de molta gent durant tota la història dels maigs de Lleida- és per què tot es concentra al maig i després, la resta de l'any, anem justos d'esdeveniments del mateix calibre? Cert, hi ha qui em dirà que això no és cert i que hi ha actes culturals i festius durant tot l'any, però també és cert que, tot i que es fan coses, no tenen la mateixa repercussió ni grandària. Sobretot, no tenen la implicació de la població.


Després hi ha l'explicació del clima. Hi ha qui acusa la temperatura extrema de la ciutat a l'hivern i a l'estiu per a justificar-ho. Si em permeten el barbarisme, això són "Cuentos xinos". Si hi ha ganes, ho podem fer.


Què els hi semblaria fer que no només el maig sigui fester? Cal implicació i creure en la ciutat, evidentment. Per això cal que tots ens hi posem. Què? S'hi apunten?   

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward